From Wikipedia, the free encyclopedia
Sanç II de Pamplona i I d'Aragó, anomenat també Sanç Garcés II de Pamplona i I d'Aragó o Sanç Abarca (? - 994) va ser rei de Pamplona i comte d'Aragó entre 970 i 994.[1] S'atribueix a aquest rei el títol de rei de Navarra, quan el 987 al Monestir de San Juan de la Peña es titula: reinando Yo, D. Sancho, rey de Navarra, en Aragón, en Nájera y hasta Montes de Oca....[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 936 |
Mort | desembre 994 (57/58 anys) |
Sepultura | Monestir de Santa María la Real de Nájera |
Comte d'Aragó | |
970 (Gregorià) – 994 (Gregorià) ← Andregot Galindes – Garcia Sanxes II de Pamplona → | |
Rei de Pamplona | |
970 (Gregorià) – 994 (Gregorià) ← Garcia Sanxes I de Pamplona – Garcia Sanxes II de Pamplona → | |
Rei de Nájera | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Ocupació | governant |
Altres | |
Títol | Rei de Nájera (970–994) Comte d'Aragó |
Família | Dinastia Ximena |
Cònjuge | Urraca Fernández |
Fills | Garcia Sanxes II de Pamplona, Fernando Sánchez de Navarra, Mayor Sánchez, Ramiro Sánchez de Navarra, Urraca Sánchez de Pamplona, Gonzalo Sánchez d'Aragó, Jimena Sánchez |
Pares | Garcia Sanxes I de Pamplona i Andregot Galindes |
Germans | Urraca Garcés de Pamplona Ramiro Garcés de Viguera |
Fill de Garcia III de Pamplona i de la comtessa Andregot d'Aragó. Va governar el comtat d'Aragó en vida dels seus pares i, posteriorment, va heretar-lo juntament amb Pamplona, mentre que el seu germanastre Ramir va rebre el territori de Viguera sota el títol de rei, sempre reconeixent l'autoritat superior de Sanç II.[1]
En una època d'hegemonia del califat de Còrdova. Sanç va enviar diverses ambaixades de pau i amistad, el 971 i el 973, al califa al-Hàkam II. Es mantenen uns anys de pau, però es trencaren quan navarresos, castellans i lleonesos s'alien contra el sarraí Gālib, que els derrotà a San Esteban Gormaz el 975.[1] Al morir al-Hàkam II el 976 i en succeir-lo el seu fill Hixem II, tutelat per Almansor, els regnes cristians van veure perillar la seva estabilitat. Les tropes d'Almansor van vèncer els cristians a la batalla de Torrevicente, al sud de Sòria.[3] Almansor desfeu una coalició cristiana semblant el 981 a Rueda, prop de Tordesillas. Llavors Sanç II va voler cercar la pau, i va donar en matrimoni a la seva filla Abda al cabdill musulmà.[1]
A nivell intern va fer construir el monestirs de San Andrés de Cirueña (972) i San Millán de Suso.[1]
Sanç II va contraure matrimoni amb la seva cosina Urraca de Castella, filla de Ferran González. D'aquest matrimoni van néixer:[1]
Tingué una filla il·legítima:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.