ginecòleg barceloní From Wikipedia, the free encyclopedia
Santiago Dexeus i Trias de Bes (Barcelona, 22 de juliol de 1935 - Madrid, 12 d'abril de 2024)[1] fou un metge ginecòleg català, fill de Santiago Dexeus i Font i germà de Josep Maria Dexeus i Trias de Bes.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 juliol 1935 Barcelona |
Mort | 12 abril 2024 (88 anys) Madrid |
Formació | Universitat de Barcelona Universitat de Madrid |
Activitat | |
Camp de treball | Medicina, ginecologia i obstetrícia |
Ocupació | metge, professor d'universitat, ginecòleg, obstetra |
Ocupador | Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona Hospital Universitari Dexeus Universitat Autònoma de Barcelona |
Membre de | |
Família | |
Pare | Santiago Dexeus i Font |
Germans | Josep Maria Dexeus i Trias de Bes |
Parents | Joan de Déu Trias i Giró, avi Frederic Trias i Planas, besavi |
Premis | |
El 1959 es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona i el 1963 s'especialitzà en Obstetrícia i Ginecologia. El 1967 obtingué el Doctorat en Ginecologia i Obstetrícia amb Premi Extraordinari per la Universitat de Madrid amb la tesi doctoral Discariosis.
Inicià la seva vida professional com a metge intern resident a l'Institut de Maternitat Provincial de Barcelona i després és metge becari al St. Mary's Hospital de Manchester (1961), a la Maternitat Universitària de Ginebra (1962), al Laboratoire d'Hispatologie, a l'Hospital de Créteil i al de Broca –tots a París (1962-1963)– i al Policlínic Careggi de la Facultat de Medicina de Florència (1964).[2]
El 1965 tornà a Barcelona ja com a metge adjunt de la Maternitat de Barcelona i després fou director del departament d'Oncologia i Maternitat entre els anys 1967 a 1972.
Santiago Dexeus aportà a la ginecologia espanyola una sèrie de fites científiques que van canviar el panorama de l'especialitat en diversos aspectes com el diagnòstic precoç del càncer, la colposcòpia, la cirurgia oncològica, la primera laparoscòpia ginecològica i la mastologia. Des de l'Institut fou un dels pioners en la defensa del dret de la dona a l'ús de la píndola anticonceptiva i de la fecundació in vitro. El 1984 va dirigir l'equip que va aconseguir el naixement del primer nadó proveta a Espanya i que va néixer el 1985.
Va ser codirector de la revista mensual Progresos de Obstetricia y Ginecología i membre del comitè editorial de les revistes científiques nacionals i internacionals Acta Ginecológica, Toko-Ginecología Práctica, The Cervix, European Journal of Obstetrics and Gynecology and Reproductive Biology i CME Journal of Gynecologic Oncology. També fou membre del comitè editorial de la revista científica ASCCP's Journal of Lower Genital Tract Disease.
El 1973 va fundar el l'Institut Universitari Dexeus i en va esdevenir director del Departament de Ginecologia i Obstetrícia i president del Consell d'Administració fins al 2004, quan la gerència el va expulsar per discrepàncies greus.[3] El 2008, després d'un llarg plet legal, va ser destituït de la seva activitat mèdica a l'Institut Universitari Dexeus i obligat a transmetre les seves accions del Consultori Dexeus (societat professional gestora del Departament de Ginecologia i Obstetrícia de l'Institut Dexeus), en virtut dels acords vigents entre els socis, que estableixen la jubilació forçosa als 65 anys.[4] Encara que el ginecòleg va recórrer judicialment, la demanda va ser arxivada.[5]
El 2010, amb el seu fill Damián Dexeus, va fundar un nou consultori, Somdex Ginecologia, a la clínica Tres Torres de Barcelona. El 2016 Dexeus pare i fill, en associació amb aquesta clínica i el doctor Francisco Carmona, van obrir Women's Health Institute, un centre especialitzat en salut de la dona.[6] Després d'un temps en què va haver de refer-se d'aquell daltabaix, tornà a reprendre la seva activitat. Fou fundador i vicepresident de la Fundació Escuela Dexeus des del 2010 i director del Centre Ginecològic Somdex des del 2011. Fou fundador i vicepresident de la Fundació Somdex.
També va ser director científic en les exposicions Mujer: Un cuerpo, una vida a Barcelona en el 2007 i a Valencia el 2008, i a XXI: Un futuro en femenino, primer a Madrid el 2012 i a Barcelona el 2013.
Santiago Dexeus era fill de Santiago Dexeus i Font, net de Joan de Déu Trias i besnet de Frederic Trias. Era germà de Josep Maria Dexeus.
Era també nebot de Josep Maria Trias de Bes i Giró i cosí germà de Joan Sardà i Dexeus i de Josep Maria Carreras i Dexeus, així com oncle valencià de Xabier Añoveros, Julio Añoveros, Josep Maria Trias de Bes i Serra, Francesc Tusquets i Carles Tusquets.
Va ser professor de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1998 fins al 2008 i va dirigir la Càtedra d'Investigació en Obstetrícia i Ginecologia de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.[7] Va ser ponent a la Universitat de Chicago el 1986, convidat per l'American Society of Colposcopy and Cervical Pathology, a la Universitat Harvard a l'abril del 1986, i a la Universitat de Miami el 1985 convidat per la Pelvic Surgeons Society. Fou membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Doctors.
A les eleccions dels anys 1980 fou candidat del Centro Democrático y Social d'Adolfo Suárez al Senat d'Espanya, però no fou escollit.
Va ser autor de 14 llibres sobre ginecologia, alguns d'ells traduïts a diversos idiomes, 17 de divulgació mèdica i coautor de 7 llibres científics. També va escriure més de 116 escrits científics, a més d'altres de divulgació mèdica i aportacions en premsa no especialitzada.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.