Santa Cena

La Santa Cena o Última Cena^[1] és l'àpat final que, als relats evangèlics, Jesús va compartir amb els seus apòstols a Jerusalem abans de la seva crucifixió.^[2] L'Últim Sopar és commemorat pels cristians especialment el Dijous Sant.^[3] L'Últim Sopar proporciona la base bíblica de la institució de l'Eucaristia.^[4] Es commemora a cada missa i especialment el Dijous Sant.

Aquest article tracta sobre el relat bíblic. Vegeu-ne altres significats a «L'Últim Sopar (desambiguació)».

Santa Cena

La Santa Cena, pintura mural de Leonardo da Vinci.
31° 46′ N, 35° 14′ E
Tipus	tema artístic banquet gospel episode (en)
Part de	vida de Jesús al Nou Testament i misteris lluminosos
Localització	Cenacle (Israel)
Participant	Jesús de Natzaret Sant Pere Judes Iscariot Jaume el Major Joan l'Apòstol Tomàs apòstol Andreu apòstol Felip apòstol Bartomeu apòstol Mateu apòstol Jaume el Menor Judes Tadeu Simó apòstol

La Primera Epístola als Corintis conté la menció més antiga coneguda de l'Últim Sopar. Els quatre evangelis canònics afirmen que l'Última Cena va tenir lloc la setmana de Pasqua, dies després de l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, i abans que Jesús fos crucificat el Divendres Sant.^{[5] [6]} Durant l'àpat, Jesús prediu la seva traïció per part d'un dels apòstols presents, i que abans de l'endemà al matí, Pere negarà tres vegades haver-lo conegut.^{[5] [6]}

Els tres evangelis sinòptics i la primera epístola als Corintis recullen el relat de la institució de l'Eucaristia en què Jesús pren el pa, el parteix i el lliura als presents dient: "Aquest és el meu cos que us dono".^{[5] [6]} L'evangeli de Joan explica que Jesús renta els peus dels apòstols^[7] i els dona el nou manament "d'estimar-se els uns als altres com jo us he estimat",^[8] i inclou el detallat Discurs de comiat de Jesús, que anomena als apòstols que segueixen els seus ensenyaments "amics i no criats", ja que els prepara per a la seva marxa.^{[9] [10] [11]}

Alguns estudiosos han considerat l'Últim Sopar com la font de les primeres tradicions eucarístiques cristianes.^{[12] [13] [14] [15] [16] [17]} Altres veuen el relat de l'Últim Sopar com a derivat de la pràctica eucarística del segle I tal com va descriure Pau a mitjans dels anys 50. ^{[13] [18] [19] [20]}

Terminologia

Últim Sopar, mosaics de la catedral de Monreale ( Palerm, Sicília, Itàlia)

El terme "Últim Sopar" no apareix al Nou Testament,^{[21] [22]} però tradicionalment molts cristians es refereixen a aquest esdeveniment.^[22] El terme "Sopar del Senyor" es refereix tant a l'esdeveniment bíblic com a l'acte de la "Santa Comunió" i la celebració eucarística ("acció de gràcies") dins de la seva litúrgia. Els protestants evangèlics també utilitzen el terme "Sopar del Senyor", però la majoria no utilitzen els termes "Eucaristia" o la paraula "Santa" amb el nom de "Comunió".^[23]

Els ortodoxos orientals utilitzen el terme "Sopar Místic" que es refereix tant a l'esdeveniment bíblic com a l'acte de celebració eucarística dins de la litúrgia.^[24] Els ortodoxos russos també utilitzen el terme "Sopar secret" (Church Slavonic, Taynaya vecherya ).

Narració

Jesús era a prop de Jerusalem per a celebrar la Pasqua (no s'especifica exactament la localització) i va manar als seus deixebles que preparessin un àpat en una casa cedida per un seguidor. Abans de menjar, els va rentar els peus com a signe de servei i va beneir el pa i el vi (símbol de l'Eucaristia d'aleshores ençà), que va repartir entre els dotze apòstols.

Mentre sopaven, els va donar un Nou manament, que era una reformulació de la regla d'or ètica: estimar els altres com Ell els ha estimat. Després va predir exactament el que passaria, incloent-hi la traïció de Judes i les negacions de Pere.

Influència

La influència de la Santa Cena des del punt de vista de la teologia és fonamental, atès que s'hi crea el sagrament essencial del cristianisme i es recorda la Passió de Jesús. Ocupa també un paper molt important en la iconografia de la història de l'art, car és un motiu recurrent en la pintura, especialment la del Renaixement i el barroc. El calze on es va repartir el vi va esdevenir un símbol molt poderós: el Sant Greal medieval.

La Santa Cena ha esdevingut un tema comú en l'art, essent l'escena més comuna la taula parada amb tots els apòstols i Jesús al centre beneint el pa i el vi. Es representa Judes sense corona o apartat, com a símbol de la seva traïció.

Referències

1. «cena». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
   «cena» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
   Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cena». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
2. Cross i Livingstone, 2005, p. 958, Last Supper.
3. Windsor i Hughes, 1990, p. 64.
4. Hazen, 2002, p. 34.
5. Evans, 2003, p. 465–477.
6. Fahlbusch, 2005, p. 52–56.
7. John 13:1–15
8. John 13:33–35
9. John 14–17
10. Cross i Livingstone, 2005, p. 570, Eucharist.
11. Kruse, 2004, p. 103.
12. Bromiley, 1979, p. 164.
13. Wainwright i Tucker, 2006.
14. Marshall, 2006, p. 33.
15. Jeremias, 1966, p. 51–62.
16. Meier, 1991, p. 302–309.
17. Pitre, 2011.
18. Funk, 1998, p. 1–40, Intruduction.
19. Bultmann, 1963.
20. Bultmann, 1958.
21. Armentrout i Slocum, 1999, p. 292.
22. Fitzmyer, 1981, p. 1378.
23. Thompson, 1996, p. 493–494.
24. McGuckin, 2010, p. 293, 297.

Bibliografia

• Anon.. Liturgical Year: The Worship of God. Presbyterian Publishing Corporation, 1992 (Supplemental liturgical resource). ISBN 978-0-664-25350-9.
• Armentrout, D.S.; Slocum, R.B.. An Episcopal Dictionary of the Church: A User-Friendly Reference for Episcopalians. Church Publishing Incorporated, 1999. ISBN 978-0-89869-211-2.
• Barnett, Paul. Jesus and the Rise of Early Christianity, 2002 (A History of New Testament Times). ISBN 0-8308-2699-8.
• Beaumont, Ivor Mark. Christology in dialogue with Muslims, 2005. ISBN 1-870345-46-0.
• Blomberg, Craig. Jesus and the Gospels. B & H Pub. Group, 2009. ISBN 978-1-4336-6842-5. OCLC 727647948.
• Bower, Peter. The companion to the Book of common worship. Geneva Press Office of Theology and Worship, Presbyterian Church (U.S.A, 2003. ISBN 0-664-50232-6. OCLC 51059177.
• Bultmann, Rudolf. The History of the Synoptic Tradition (en anglès). Harper & Row, 1963. ISBN 978-0-06-061172-9.
• Bultmann, Rudolf. Jesus and the Word (en anglès). Scribner, 1958. ISBN 978-0-684-14390-3.
• Buser, Thomas. Experiencing art around us. Thomson Wadsworth, 2006. ISBN 978-0-534-64114-6. OCLC 58986528.
• Casey, Maurice. Jesus of Nazareth: An Independent Historian's Account of His Life and Teaching. A&C Black, 2010. ISBN 978-0-567-64517-3.
• Chen, David. Calvin's passion for the church and the Holy Spirit. Xulon Press, 2008. ISBN 978-1-60647-346-7. OCLC 459711693.
• Cox, Steven; Easley, Kendell H. Harmony of the Gospels. Holman Bible Pub, 2007. ISBN 978-0-8054-9444-0. OCLC 83596188.
• Bromiley, G. W.. The International Standard Bible Encyclopedia. 3. Wm. B. Eerdmans, 1979. ISBN 978-0-8028-3783-7.
• Cross, F. L.; Livingstone, E. A.. The Oxford Dictionary of the Christian Church. 3rd rev.. Oxford; New York: Oxford University Press, 2005. ISBN 978-0-19-280290-3.
• Dauphinais, Michael. Reading John with St. Thomas Aquinas. CUA Press, 2005. ISBN 978-0-8132-1405-4.
• Dix, Gregory}. The Shape of the Liturgy. Dacre Press, 1945.
• Ehrman, Bart D. Misquoting Jesus: The Story Behind Who Changed the Bible and Why. HarperCollins, 2005. ISBN 978-0-06-073817-4.
• Ehrman, Bart D. «Did Matthew Write in Hebrew? Did Jesus Institute the Lord's Supper? Did Josephus Mention Jesus? Weekly Readers' Mailbag July 9, 2016». The Bart Ehrman Blog, 09-07-2016. [Consulta: 9 juliol 2021].
• Evans, Craig A. The Bible Knowledge Background Commentary. David C Cook, 2003. ISBN 0-7814-3868-3.
• Fahlbusch, Erwin. The Encyclopedia of Christianity. 4. Wm. B. Eerdmans, 2005. ISBN 978-0-8028-2416-5.
• The Gospel according to Luke: introduction, translation, and notes. 28A. Doubleday, 1981. ISBN 0-385-00515-6. OCLC 6918343.
• Freedman, D. N.. Eerdmans dictionary of the Bible. Eerdmans, 2000. ISBN 90-5356-503-5. OCLC 782943561.
• Funk, Robert W.; Hoover, Roy W. The five gospels. Jesus Seminar. HarperSanFrancisco, 1993.
• Funk, Robert W. The acts of Jesus: the search for the authentic deeds of Jesus. Jesus Seminar. HarperSanFrancisco, 1998.
• Green, William Scott. Judaism and Christianity in the first century. Garland, 1990. ISBN 978-0-8240-8174-4.
• Harrington, Daniel. The church according to the New Testament: what the wisdom and witness of early Christianity teach us today. Sheed & Ward, 2001. ISBN 1-58051-111-2. OCLC 47869562.
• Harris, Stephen L. «John». A: Understanding the Bible. Palo Alto: Mayfield, 1985.
• Hazen, Walter. Inside Christianity. Lorenz Educational Press, 2002. ISBN 978-0-7877-0559-6.
• Humphreys, Colin J. The Mystery of the Last Supper. Cambridge: University Press, 2011. ISBN 978-0-521-73200-0.
• Jeremias, J. The Eucharistic Words of Jesus. Scribner, 1966 (New Testament library).
• Kasser, R.; Meyer, M.; Wurst, G. [et al.].. The Gospel of Judas, Second Edition. National Geographic Society, 2008. ISBN 978-1-4262-0415-9.
• Khalife, Maan. «Last Supper of Jesus According to Islam», 2012.
• Köstenberger, Andreas. Encountering John: the Gospel in historical, literary, and theological perspective. Baker Academic, 2002. ISBN 0-8010-2603-2. OCLC 52964348.
• Köstenberger, Andreas J.; Kellum, Leonard Scott; Quarles, Charles L. The cradle, the cross, and the crown: an introduction to the New Testament. B & H Academic, 2009. ISBN 978-0-8054-4365-3. OCLC 369138111.
• Kruse, Colin G. The Gospel according to John, 2004. ISBN 0-8028-2771-3.
• Lange, Johann Peter. The Gospel according to Matthew. 1. New York: Charles Scribner, 1865.
• Lewis, C. S.. The Four Loves. Geoffrey Bles, 1960. OCLC 30879763.
• Marshall, I. Howard. The Last Supper and the Lord's Supper (en anglès). Regent College Publishing, 2006. ISBN 978-1-57383-318-9.
• Marshall, I. Howard; Millard, A. R.; Packer, J. I. [et al.].. New Bible dictionary. 3rd. InterVarsity Press, 1996. ISBN 978-0-8308-1439-8. OCLC 34943226.
• McGuckin, John. The Orthodox Church: an Introduction to its History, Doctrine, and Spiritual Culture. John Wiley & Sons, Ltd, 2010. ISBN 978-1-4443-3731-0. OCLC 811493276.
• McNamee, Maurice. Vested angels: eucharistic allusions in early Netherlandish paintings. Peeters, 1998. ISBN 978-90-429-0007-3. OCLC 39715499.
• Meier, John P. A Marginal Jew: The roots of the problem and the person (en anglès). One. Doubleday, 1991, p. 398. ISBN 978-0-385-26425-9.
• Meier, John P. A Marginal Jew: Rethinking the Historical Jesus (en anglès). II: Mentor, Message, and Miracles. Yale University Press, November 1994. ISBN 978-0-300-14033-0.
• Mershman, Francis. «The Last Supper». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. 14. Nova York: Robert Appleton Company, 1912.
• Narayana, Nagesh «Last Supper was on Wednesday, not Thursday, challenges Cambridge professor Colin Humphreys.». , 18-04-2011.
• Nichols, Tom. Tintoretto: tradition and identity. Reaktion, 1999. ISBN 1-86189-120-2. OCLC 41958923.
• Perkins, Pheme. Peter: apostle for the whole church. T. & T. Clark, 2000. ISBN 0-567-08743-3. OCLC 746853124.
• Pitre, Brant. Jesus and the Jewish Roots of the Eucharist: Unlocking the Secrets of the Last Supper (en anglès). Crown Publishing Group, 2011-02-15. ISBN 978-0-385-53185-6.
• Pixner, Bargil «The Church of the Apostles found on Mount Zion». Biblical Archaeology Review, vol. 16, 3, 5-1990.
• Pope, Stephen. The ethics of Aquinas. Georgetown University Press, 2002. ISBN 0-87840-888-6. OCLC 47838307.
• Poupko, Yehiel; Sandmel, David. «Jesus Didn't Eat a Seder Meal». ChristianityToday.com, 06-04-2017. [Consulta: 28 agost 2021].
• Ridderbos, Herman. «The Farewell Prayer». A: The Gospel according to John: a theological commentary. W.B. Eerdmans Pub, 1997. ISBN 978-0-8028-0453-2. OCLC 36133366.
• Rice, Howard; Huffstutler, James C. Reformed worship. Geneva Press, 2001. ISBN 0-664-50147-8. OCLC 45363586.
• Riesner, R. Paul's Early Period: Chronology, Mission Strategy, Theology. W.B. Eerdmans, 1998. ISBN 978-0-8028-4166-7.
• Sanders, E. P.. The Historical Figure of Jesus. Penguin, 1995. ISBN 978-0-14-014499-4.
• Stakhov, A.P.; Olsen, S.A.. The Mathematics of Harmony: From Euclid to Contemporary Mathematics and Computer Science. World Scientific, 2009 (K & E series on knots and everything). ISBN 978-981-277-582-5.
• Telford, William R. «Review of The Mystery of the Last Supper: Reconstructing the Final Days of Jesus». The Journal of Theological Studies, vol. 66, 1, 2015, pàg. 371–76. DOI: 10.1093/jts/flv005.
• Thompson, B. Humanists and Reformers: A History of the Renaissance and Reformation. Wm B. Eerdmans, 1996. ISBN 978-0-8028-6348-5.
• Vermes, Geza. The authentic gospel of Jesus. London: Penguin, 2004.
• Wainwright, G.; Tucker, K.B.W.. The Oxford History of Christian Worship. Oxford University Press, USA, 2006. ISBN 978-0-19-513886-3.
• Wawrykow, Joseph. The A-Z of Thomas Aquinas. SCM Press, 2005a. ISBN 0-334-04012-4. OCLC 61666905.
• Wawrykow, Joseph. The Westminster handbook to Thomas Aquinas. Westminster John Knox Press, 2005b. ISBN 978-0-664-22469-1. OCLC 57530148.
• Windsor, Gwyneth; Hughes, John. Worship and Festivals. Heinemann, 1990. ISBN 978-0-435-30273-3.
• Wright, Tom. The Meal Jesus Gave Us: Understanding Holy Communion (en anglès). SPCK Publishing, 2014. ISBN 978-0-281-07296-5.
• Yarbrough, Robert. 1-3 John. Baker Academic, 2008. ISBN 978-0-8010-2687-4. OCLC 225852361.
• Zuffi, Stefano. Gospel figures in art. Los Angeles: J. Paul Getty Museum, 2003. ISBN 978-0-89236-727-6.

Enllaços externs

• Joan Campàs i Monaner i Anna Gonzàlez Rueda (2010). Iconografia de la Santa Cena. Creative Commons. 140 pàgs.