església a Sant Hilari Sacalm (la Selva) From Wikipedia, the free encyclopedia
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
Santa Margarida de Vallors és una església del municipi de Sant Hilari Sacalm (La Selva) situada a l'extrem est del terme. El temple ja existia el 886, es va consagrar el 1183 i es va refer al segle xviii. Pertany a la seva demarcació el santuari del Pedró.[1] La demarcació de l'antiga parròquia incloïa diverses cases que actualment estan despoblades.[2] Està dedicada a Santa Margarida d'Antioquia, verge i màrtir, i té uns Goigs dedicats.[3]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | S. XII, XVII, XX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànic, barroc | |||
| Altitud | 665 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Hilari Sacalm (Selva) | |||
| Localització | Pista St. Hilari - Sta. Coloma, trencall a la dreta | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 23883 | |||
Església situada als afores del nuci urbà de Sant Hilari Sacalm, passat El Montalt, dins de l'antic terme de Vallors.[4]
L'edifici, de nau rectangular, està cobert per una teulada a doble vessant, amb els vessants desiguals. A la façana principal, hi ha la porta d'entrada en arc de llinda, d'estil barroc, emmarcada per una estructura els brancals de la qual són pilastres i coronada per unes motllures. Sobre la porta d'entrada hi ha un ull de bou. A dreta i esquerra de la porta, dues finestres, la de la dreta espitllera en arc de mig punt i la de l'esquerra quadrangular. Corona la façana una torre-campanar, amb la teulada vidriada a quatre vessants. A la façana lateral dreta, hi ha una porta en arc de mig punt tapada.[4]
Davant per davant de l'església hi ha el cementiri, al que s'hi arriba, igual que a l'església, després de baixar unes escales.[4]
Al costat de l'església hi ha l'Hostal.[4]
L'església apareix esmentada el 922. L'edifici fou renovat i consagrat el 1193. Hi havia tres absis i tres altars dedicats a Santa Margarida, a Santa Maria i Santa Magdalena.[4]
Entre el 1680 i el 1743 es va fer diverses reformes, la construcció de la façana actual, la sagristia, un nou presbiteri, un campanar i s'ampliaren les capelles laterals.[4]
Fou església parroquial fins que el culte va ser traslladat a la Mare de Déu del Pedró.[4]
L'església fou restaurada el 1992.[4]
