Santa Creu de Moia

Santa Creu de Moia^[1][2][3] (en castellà i oficialment Santa Cruz de Moya) és un municipi de Castella - la Manxa a la província de Conca, dins de la comarca de la Serranía, que va pertànyer a l'antic regne de València, tot i que inicialment fou reconquerit per Alfons VIII de Castella el 1183.

Santa Creu de Moia

Santa Cruz de Moya (es)
Tipus	municipi d'Espanya
Localització
39° 57′ 22″ N, 1° 15′ 31″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Castella - la Manxa
Província	província de Conca
Capital	Santa Creu de Moia
Població humana
Població	224 (2023) (2,02 hab./km²)
Geografia
Superfície	110,75 km²
Altitud	763 m
Limita amb	Cases Altes Toixa Titaigües Talayuelas Graja de Campalbo Landete Ares dels Oms la Pobla de Sant Miquel Arcos de las Salinas Cases Baixes Ademús Moya
Organització política
• Batlle	Ángel Antón Moliner
Identificador descriptiu
Codi postal	16336
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	16194
Lloc web	santacruzdemoya.es

Vista de Santa Creu de Moia

Regne de València l'any 1441 amb aquest municipi

Geografia

Està situat a 763 metres d'altitud sobre la vall del riu Túria, en la comarca de la Serrania, en la subcomarca de la Serrania Baixa, forma part dels municipis anteriorment adscrits al Marquesat de Moia.

El seu terme té una gran extensió, motiu pel qual limita amb la comarca del Racó d'Ademús pel nord i amb la dels Serrans pel sud, ambdós pertanyents al País Valencià, i amb els municipis de Manzaneruela, Graja de Campalbo i Moya, pertanyents a la província de Conca, per l'oest, i amb Arcos de las Salinas, pertanyent a la província de Terol) per l'est.

Nuclis

Posseïx, a part del nucli principal de població, tres més: La Higueruela, La Olmeda i Las Rinconadas.

• 
  Las Higueruelas
• 
  La Olmeda
• 
  Las Rinconadas

Història

El castell de Serra, nom que rebia la fortalesa àrab, va ser conquerit el 1219 per l'arquebisbe de Toledo, i un any més tard va ser lliurat en feu al seu cosí Gil Garcés de Azagra juntament amb els castells de Serreilla i Mira, formant un pseudosenyoriu que va ser desmuntat en 1231.

Va pertànyer al bisbat de Sogorb des de l'any 1232 fins al 1960.^[4]

Economia

Els cultius de la zona són de caràcter mediterrani, principalment l'oliva i l'ametlla. La vinya ha perdut presència en els últims anys conseqüència de la despoblació, ja que antigament cada casa preparava el seu propi vi. També cal destacar l'horta del Túria, als llogarets de la Olmeda i Las Rinconadas, on són cultivats tomàquets, bledes, carbasses, creïlles, cogombres, bajoques, carlotes, entre altres.

La poma espedriega (o esperiega) era i segueix sent l'arbre fruiter per excel·lència, tot i que també trobem presseguers, pruneres, pereres, etc.

Patrimoni històric

• Ermita de l'Esperit Sant (Ermita del Espíritu Santo en castellà)
• Pont Gran sobre el riu Túria
• Les Simes (Las Simas en castellà)
• Orchova i el riu d'Arcos
• Pont de La Olmeda
• Monument al Guerriller. Monòlit situat prop de la població, per la carretera en direcció a Conca, consistent en una escultura i una placa commemorativa en homenatge als guerrillers (maquis) que van lluitar contra la dictadura franquista i que van tenir una de les seues bases principals i la seua àrea d'actuació a les muntanyes i els boscos de la zona.^[5]

Referències

1. «Debat sobre la història de Santa Creu de Moia» (en castellà). [Consulta: 3 desembre 2018].
2. «Història de Santa Creu de Moia». [Consulta: 3 desembre 2018].
3. Gargallo Gil, José Enrique. Habla y cultura popular en el Rincón de Ademuz (en castellà). 2004. Editorial CSIC - CSIC Press, 2004, p. 340. ISBN 8400082974, 9788400082970.
4. «El Rincón de Ademuz» (en castellà). Patronat de Turisme de la Província de València. Arxivat de l'original el 2010-06-03. [Consulta: 19 agost 2010].
5. «Santa Cruz de Moya acull la celebració anual del Maquis». El Punt Avui, 12-10-2007.

Enllaços externs

• Ajuntament de Santa Creu de Moia (castellà)