Sant Pere de Ceret

Sant Pere de Ceret és l'església parroquial de la vila de Ceret, del terme comunal del mateix nom, a la comarca del Vallespir, de la Catalunya del Nord.

Infotaula edifici Sant Pere de Ceret
(2010)
Dades
Tipus	Església parroquial
Ús	església
Característiques
Estil arquitectònic	Romànica i barroca
Altitud	170,2 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Ceret (Vallespir)
42° 29′ 07″ N, 2° 44′ 53″ E
Monument històric catalogat
Data	23 desembre 1998
Identificador	PA00103989
Activitat
Diòcesi	bisbat de Perpinyà i Elna  (paroisse Saint-Ferréol-du-Bas-Vallespir (fr) )
Religió	catolicisme
Propietat de	Ajuntament de Ceret

Els peus de la nau, amb el cor i l'orgue

Altar i capçalera de la nau

Està situada^[1] en el punt més alt de la vila de Ceret, al nord del recinte de la seva vila closa i antiga cellera.

Història

Consta la seva fundació en temps de Carlemany (768 - 814), precisament en un precepte de Lluís el Piadós aquest darrer any de 814. Apareix amplament documentada tot al llarg de les edats mitjana i moderna, El segle xvii va viure la construcció del temple actual, barroc classicitzant, possiblement havent abatut prèviament el vell castell senyorial i tota una part de la primitiva cellera.

L'església

El campanar romànic

Capçalera de l'església

L'església, destacant enmig del poble

L'església parroquial de Sant Pere de Ceret actual és un temple barroc d'una sola nau ampla, amb capelles laterals i absis a llevant. Segueix l'orientació de l'església romànica, però aquesta era molt més petita. Del temple del segle xi conserva sobretot el campanar, que és romànic als pisos inferiors, però ha estat molt retocat diverses vegades en els superiors. De planta rectangular, és en bona part adossat a l'estructura de l'església. A la planta baixa presenta, al costat nord, un parament cec, sense cap obertura, amb dos parells de dues arcuacions llombardes entre lesenes. Al primer pis, també romànic, exempt de decoració llombarda, té una finestra geminada, o biforada, amb dos arcs de mig punt en gradació. Alguns paraments més es poden observar a l'exterior: uns 6 metres de llarg del mur de migdia, a l'extrem oriental, fet amb blocs calcaris grossos, damunt dels quals s'alça la paret barroca. L'obra romànica hi assoleix uns 4 m d'alçada. Més cap a ponent, en la mateixa paret, hi ha un altre parament d'uns 3,5 m de llargària d'obra també romànica.

Encastada a la paret al costat de la porta sud de l'església hi ha una làpida sepulcral del 1283, amb el text molt desgastat i l'escut dels Vallicrosa. El nom inscrit a la làpida és Berenguera de Vallicrosa.

Bibliografia

• Badia i Homs, Joan; Badia i Puigdevall, Eulàlia. «Ceret: Sant Pere de Ceret». A: El Vallespir. El Capcir. El Donasà. La Fenolleda. El Perapertusès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (Catalunya romànica, XXV). ISBN 84-412-2514-1.
• Becat, Joan. «36 - Ceret». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
• Clos, Jany. «L'église Saint-Pierre (Céret))». A: 66 églises et chapelles romanes en vallée du Tech. Itinéraires historiques, culturels, artistiques et paysagers au coeur du Pays Catalan. Ceret: Mag-grup, 2013 (Itinéraires romans en Catalogne). ISBN 978-2-9545023-0-4.
• Gavín, Josep M. «Vall 12. Sant Pere de Ceret». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5.
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Ceret». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.