Salomon Bochner

Salomon Bochner (Podgórze, 20 d'agost de 1899 - Houston, 2 de maig de 1982) va ser un matemàtic europeu emigrat als Estats Units.

Salomon Bochner

Vers 1970
Biografia
Naixement	20 agost 1899 Podgórze (Imperi austrohongarès)
Mort	2 maig 1982 (82 anys) Houston (Texas)
Sepultura	Woodbridge, Beth Israel Cemetery 40° 33′ 21″ N, 74° 18′ 24″ O
Grup ètnic	Jueus
Formació	Universitat Frederic Guillem de Berlín - Philosophiæ doctor (1918–1921)
Tesi acadèmica	Über orthogonale Systeme analytischer Funktionen  (1921 )
Director de tesi	Erhard Schmidt
Activitat
Camp de treball	Anàlisi matemàtica, teoria de la probabilitat, geometria diferencial, anàlisi harmònica i història
Lloc de treball	Berlín Princeton Múnic Houston
Ocupació	matemàtic, historiador de la ciència, professor d'universitat, escriptor
Ocupador	Universitat Rice (1968–1982) Universitat de Princeton (1933–1968) Universitat de Múnic (1924–1933) Universitat Rice
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (1950–) Societat Americana de Matemàtiques Rice University Mathematics Department (en)
Alumnes	K. S. Chandrasekharan i Robert Langlands
Obra
Obres destacables funció mesurable de Bochner teorema de Bochner-Yano fórmula de Bochner-Martinelli integral de Bochner Identitat de Bochner-Kodaira-Nakano Identitat de Bochner mitjana de Bochner-Riesz espai de Bochner fórmula de Bochner teorema de Bochner (1932) Vorlesungen über Fouriersche Integrale (1933) Abstrakte Fastperiodische Funktionen (1935) On Compact Solutions of Operational-Differential Equations (1936) Summation of Multiple Fourier Series by Spherical Means (1945) Groups of Differentiable and Real or Complex Analytic Transformations (1945) Compact Groups of Differentiable Transformation
Estudiant doctoral	Gilbert Hunt, Eugenio Calabi, Hillel Furstenberg, Richard Askey, Jeff Cheeger, Min-Teh Cheng, Robert Gunning, Israel Halperin, Sigurdur Helgason, Samuel Karlin, Anthony W. Knapp, Paco Lagerstrom, Lynn Harold Loomis, Harry Rauch, Herbert Scarf, Gerard Washnitzer, Carl S. Herz, William Veech, Bernard Russell Gelbaum, Martin Regensburger, Félix Recillas Juárez, Melvin Hausner, Charles L. Dolph, Fritz Joachim Weyl, Oscar Rothaus, Solomon Leader, Newton Hawley, John Landes Barnes, Robert Greenwood, Jr., John Olmsted, Walter Gilbert, Joseph Sampson, Jr., Arthur Allen, John W. Woll, Burton Randol, Stephen Scheinberg, Roger Lee Cooke i Donald May, Jr.
Localització dels arxius	Woodson Research Center 00015
Família
Cònjuge	Naomi Weinberg
Pares	Joseph Bochner i Rude Haber
Premis
(1979)  Premi Leroy P. Steele

Vida i Obra

Bochner va néixer a l'antiga ciutat de Podgórze (avui un barri de Cracòvia, aleshores Imperi Austrohongarès) en una família jueva modesta.^[1] En esclatar la Primera Guerra Mundial la família es va traslladar a Berlín fugint de les hostilitats. A Berlín, Bochner va tenir l'oportunitat de fer els estudis secundaris en un bon institut, on va adquirir una afició per la història i les humanitats que li van perdurar tota la vida.^[2] El 1918 va ingressar a la universitat de Berlín per estudiar matemàtiques i el 1921 obtenia el doctorat amb una tesi supervisada per Erhard Schmidt sobre els sistemes ortogonals de funcions analítiques. Durant els quatre anys següents va estar treballant al negoci familiar d'importació i exportació, estudiant només de forma recreativa. Malgrat el seu èxit comercial, la família sabia que el seu interès real estava en les matemàtiques i el van encoratjar a posar-s'hi.

Des de 1925 va estar a la universitat de Copenhaguen, treballant amb Harald Bohr en un tema relativament nou: les funcions quasi-periòdiques.^[3] El 1927 va ser nomenat professor de la universitat de Múnic, però el 1933, amb la victòria electoral nazi, va ser desposseït del càrrec i va esdevenir, novament, un refugiat a Anglaterra,^[4] abans de marxar als Estats Units, on va ser contractat per la universitat de Princeton el 1933. Va ser professor a Princeton fins a la seva jubilació el 1968.^[5] Després de la jubilació, i com que no se sentia ben rebut a Princeton,^[6] va acceptar una plaça docent a la universitat de Rice a Houston (Texas) que va exercir fins a la seva mort el 1982 en aquesta ciutat.^[7]

Les seves recerques més influents van ser en els camps de la teoria de la probabilitat, de l'anàlisi de Fourier, funcions de varies variables complexes i geometria diferencial.^[8] En fer-se gran, va retornar als seus antics interessos històrics i filosòfics i, a partir de 1962, va publicar dos llibres i una vintena d'articles d'història de les matemàtiques i de la ciència.^[9]

Bochner tenia les seves peculiaritats de caràcter que el podien portar a situacions o comentaris estranys. Quan en una classe a Princeton començava a definir el concepte de varietat, s'embolicava de forma irremediable i acabava dient: Bé!. Tots nosaltres sabem el que és una varietat.^[10] O quan justificava la seva aversió per pícnics i barbacoes dient: A la humanitat li va costar milions d'anys aprendre a cuinar i menjar a casa, i no veig cap motiu per a revertir el procés.^[11] El 1969, en un banquet en el seu honor, en el qual va ser convidat a parlar, només va dir que la pena més gran de la seva vida era no haver pujat mai en el tramvia que cobria el recorregut entre Princeton i Trenton en els anys trenta.^[12]

Referències

1. Knapp, 2004, p. 12.
2. Knapp, 2004, p. 13.
3. Purckert, 2012, p. 138.
4. Knapp, 2004, p. 13-14.
5. van Helden, 1983, p. 565.
6. Krantz, 2009, p. 231.
7. Knapp, 2004, p. 14.
8. Knapp, 2004, p. 15.
9. Gillispie, 1989, p. 322-323.
10. Nasar, 1998, p. 128.
11. Knapp, 2004, p. 16.
12. Knapp, 2004, p. 17.

Bibliografia

• Gillispie, Charles C. «Salomon Bochner as historian of mathematics and science» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 16, Num. 4, 1989, pàg. 316-323. DOI: 10.1016/0315-0860(89)90078-5. ISSN: 0315-0860.
• Knapp, Anthony W. «Salomon Bochner» (en anglès). Biographical Memoirs. National Academy of Sciences, Vol. 85, 2004, pàg. 2-23. ISSN: 0077-2933.
• Krantz, Steven George. The Survival of a Mathematician: From Tenure-track to Emeritus (en anglès). American Mathematical Society, 2009. ISBN 978-0-8218-4629-2.
• Meyer, Yves «From Salomon Bochner to Dan Shechtman» (en anglès). HAL Archives Ouvertes, 2020, pàg. 1-25. ISSN: 2267-828X.
• Nasar, Sylvia. A Beautiful Mind (en anglès). Simon & Schuster, 1998. ISBN 978-0-684-81906-8.
• Purckert, Walter. «Writings». A: Birgit Bergmann, Moritz Epple, Ruti Ungar (eds.). Transcending Tradition: Jewish Mathematicians in German Speaking Academic Culture (en anglès). Springer, 2012, p. 134-157. ISBN 978-3-642-22463-8.
• van Helden, Albert «Eloge: Salomon Bochner, 20 August 1899-2 May 1982» (en anglès). Isis, Vol. 74, Num. 4, 1983, pàg. 565. DOI: 10.1086/353363. ISSN: 0021-1753.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Salomon Bochner» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Gunning, R.C. «Bochner, Salomon». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 11 març 2021]. (anglès)
• «Salomon Bochner». Encyclopaedia Britannica, 2000. [Consulta: 11 març 2021]. (anglès)
• Kean, Melissa. «Salomon Bochner, 1899-1982». Rice History Corner - Rice University, 2015. [Consulta: 11 març 2021]. (anglès)