Salatrim

Salatrim és l'acrònim per a designar les molècules d'aciltriglicèrids de cadena llarga i curta (Short and long-chain acyl triglyceride molecules). Es presenta a temperatura ambient des de com un líquid lleugerament de color ambre a un sòlid de color de cera.

Ús

Substitueix els olis i greixos convencionals pel fet de tenir un contingut energètic menor que aquests. Està aprovat per la Unió Europea mitjançant la Decisió 2003/867/CE de la Comissió, d'1 de desembre de 2003 com ingredient en diversos productes alimentaris.^[1] i ja estava autoritzat feia anys als Estats Units produït per l'empresa Nabisco.^[2]

Preparació

El salatrim es prepara industrialment per interesterificació de triacetina, tripropionina, o tributirina o de les seves mescles amb olis hidrogenats ja sigui de colza, soia cotó o gira-sol. En el procés es treuen els triglicèrids d'àcids grassos amb tres cadenes curtes.

Composició

Les molècules salatrim típicament contenen 30-67 mol-% d'àcids grassos de cadena curta (SCFA) i 33-70 mol-% d'àcids grassos de cadena llarga (LCFA); l'àcid esteàric predominant és el LCFA.^[3]

Efectes en la salut

Segons estudis clínics encarregats per l'empresa Nabisco en humans entre els 19 i els 63 anys (30-45 o 60 grams de salatrim per dia) durant quatre setmanes, els problemes intestinals es presentaven més severament (nàusea, rampes d'estómac) amb les dosis més altes.^[4]

Referències

1. «EU approves salatrim for use as food ingredient» (en anglès). foodnavigator.com.
2. «PDF». gomc.
3. «Salatrim». [Consulta: 18 desembre 2017].
4. «Food Safety - Center for Science in the Public Interest» (en anglès). [Consulta: 18 desembre 2017].