Sícorax (satèl·lit)

Sicorax és el satèl·lit natural irregular i retrògrad més gran d'Urà. Va ser descobert el 6 de setembre de 1997 per Brett J. Gladman, Philip D. Nicholson, Joseph A. Burns, i John J. Kavelaars conjuntament amb Caliban i se li assignà temporalment la designació S/1997 U 2.^[2]

Sícorax
Designació provisional	S/1997 U 2
Altres designacions	Uranus XVII
Tipus	satèl·lit d'Urà i satèl·lit irregular
Descobert per	Brett James Gladman Philip Nicholson Joseph Burns John J. Kavelaars
Data de descobriment	6 setembre 1997
Epònim	Sycorax (en)
Cos pare	Urà
Dades orbitals
Semieix major a	12.179.000 km
Excentricitat e	0,5224
Període orbital P	1.286,28 d
Anomalia mitjana M	160,58731 °
Inclinació i	153,22796 °
Longitud del node ascendent Ω	258,56478 °
Característiques físiques i astromètriques
Diàmetre	157 km
Magnitud aparent (V)	20,8 (banda V)
Massa	2,7 Zg[1]
Albedo	0,065

Oficialment va ser confirmat com Uranus XVII, i se li va donar el nom de Sicorax en relació al personatge Sicorax de l'obra de teatre La tempesta de Shakespeare.

Òrbita

Satèl·lits retrògrads irregulars d'Urà

Sicorax segueix una òrbita distant, més de 20 vegades més llunyana que el satèl·lit regular més llunyà d'Urà, Oberó. La seva òrbita és retrògrada, moderadament inclinada i excèntrica. Els seus paràmetres orbitals suggereixen que pot pertànyer, juntament amb Setebos i Pròsper, al mateix cúmul dinàmic, suggerint un origen comú. ^[3] El diagrama il·lustra els paràmetres orbitals dels satèl·lits irregular d'Urà (en coordenades polars) amb l'excentricitat de les òrbites representades pels segments que s'estenen des de l'pericentre fins a l'apocentre.

Característiques físiques

El diàmetre de Sicorax s'estima en 150 km (assumint una albedo de 0.04)^[4][5] fent que sigui el satèl·lit irregular més gran d'Urà, comparable en mida a Himalia, el satèl·lit irregular més gros de Júpiter.

El satèl·lit té una aparença vermellosa (índex de color B-V=0.87 V-R=0.44,^[6] B-V=1.01 V-R=0.48^[7]) més vermell que Himalia però menys vermell que la majoria d'objectes del Cinturó de Kuiper.

El període de rotació no s'ha pogut estimar definitivament (podria ser ~4 h).^[7]

Vegeu també

• Satèl·lits d'Urà

Referències

1. URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.
2. GLADMAN, NICHOLSON, BURNS, KAVELAARS, MARSDEN, WILLIAMS & OFFUTT Discovery of two distant irregular moons of Uranus, Nature, 392 (1998), pp. 897 - 899
3. Grav, Tommy; Holman, Matthew J.; Gladman, Brett J.; Aksnes, Kaare Photometric survey of the irregular satellites,Icarus, 166,(2003), pp. 33-45. Preprint
4. Scott S. Sheppard, David C. Jewitt, and Jan Kleyna An Ultradeep Survey for Irregular Satellites of Uranus: Limits to Completeness, The Astronomical Journal, 129 (2005), pages 518–525. Preprint
5. «Planetary Satellite Physical Parameters». JPL (Solar System Dynamics), 20-12-2008. [Consulta: 10 març 2009].
6. Rettig, Terrence W.; Walsh, Kevin; Consolmagno, Guy «Implied Evolutionary Differences of the Jovian Irregular Satellites from a BVR Color Survey». Icarus, 154, 2001, pàg. 313–320. DOI: 10.1006/icar.2001.6715.
7. Maris, Michele; Giovanni Carraro, Gabrielle Cremonese, Marco Fulle «Multicolor Photometry of the Uranus Irregular Satellites Sycorax and Caliban». The Astronomical Journal, 121, 5, maig 2001, pàg. 2800–2803. DOI: 10.1086/320378 [Consulta: 14 setembre 2008].

Enllaços externs

• Sycorax Profile Arxivat 2007-08-01 a Wayback Machine. (by NASA's Solar System Exploration)
• pàgines David Jewitt (anglès)
• Satèl·lits coneguts d'Urà (per Scott S. Sheppard) (anglès)
• Ephemeris IAU-NSES