pel·lícula de 1942 dirigida per Carlos Arévalo From Wikipedia, the free encyclopedia
Rojo y negro és una pel·lícula espanyola de 1942, dirigida per Carlos Arévalo Calvet. El títol del film fa referència als colors de la bandera de Falange,[2][3] els mateixos que els de la políticament oposada Confederació Nacional del Treball.
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Carlos Arévalo |
Protagonistes | Conchita Montenegro Ismael Merlo Rafaela Satorrés Ana de Sirio José Sepúlveda Luisita España Quique Camoiras María Luisa Ponte[1] |
Música | Juan Tellería |
Muntatge | Mariano Pombo |
Productora | CEPICSA |
Dades i xifres | |
País d'origen | Espanya |
Estrena | 1942 |
Durada | 80 min |
Idioma original | castellà |
Descripció | |
Gènere | drama |
Tema | Guerra Civil espanyola |
La pel·lícula, estrenada en el madrileny cine Capitol el 25 de maig de 1942,[1][4] no va agradar a les autoritats franquistes —el mateix Franco la va desaprovar després de veure-la en una projecció privada— i al cap de tres setmanes acabaria sent retirada de la cartellera,[5] projectant-se per última vegada el 14 de juny de 1942.[6]
Luisa i Miguel són nuvis des que eren uns nens, i sempre han estat junts. Madrid és la seva residència. Durant la Segona República, Miguel s'afilia a un partit d'esquerres i Luisa a la Falange. Se succeeixen les destruccions d'esglésies, assassinats en ple carrer de militants polítics o propagandistes, i la crema de cultius. Després de la imatge d'una copa omplint-se d'aigua fins que desborda, esclata la Guerra Civil Espanyola.
Luisa comença una labor d'ajuda als companys de partit perseguits o capturats, cometent actes arriscats. Amb la finalitat de comprovar si un d'ells es troba en la txeca del Convent de les Adoratrius controlat per milicians cenetistes, hi entra fent-se passar per membre de les Joventuts Socialistes Unificades. Però l'encarregat sospita d'ella i la fa seguir quan torna a la seva casa.
Després del registre de la seva casa per part dels milicians, descobreixen el rebut de la seva afiliació al partit i és detinguda. En primer lloc és portada a la txeca de les Adoratrices, on és violada, i finalment la traslladen a la txeca de Foment.
Quan Miguel s'assabenta que està allí, corre en el seu cotxe a buscar-la, però en arribar descobreix que feia un quart d'hora que la hi havien portat per a afusellar-la. Corroït pel dolor, Miguel s'enfronta a trets contra una patrulla de milicians, provocant així la seva pròpia mort, per a així tornar a reunir-se amb la seva difunta estimada.
El film destaca en el fotogràfic per l'ús del clarobscur i per la reconstrucció de la txeca de Foment com un edifici en secció, en el qual es mostren les seves diferents habitacions i passadissos en un pla seqüència.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.