sociòleg francès From Wikipedia, the free encyclopedia
Roger Establet és un sociòleg francès especialitzat en Educació i Treball. Va néixer l'any 1938 i va estudiar a l'escola de Massena a Niza, on guanyà el concurs de l'Escola Normal Superior. Va rebre classes del filòsof Louis Althusser, del qual va rebre la seva inclinació marxista i es va unir al seu projecte del marxisme.
 (2020)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1938 (85/86 anys) |
| Formació | Liceu Louis-le-Grand École Normale Supérieure |
| Activitat | |
| Camp de treball | Sociologia, filosofia i activitat traductora |
| Ocupació | sociòleg, filòsof, traductor |
| Ocupador | Universitat de Provença Ais-Marsella I |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Joël Zaffran (en)  i Martine Poulain |
Critica l'ideal de l'escola unificadora mitjançant la teoria de la doble via conjuntament amb Christian Baudelot. L'escola única és l'ideal d'unitat com a objectiu, conjuntament amb un progrés social i humà. La piràmide escolar és el primer esglaó cap a la teoria de la doble via, no tots els alumnes tenen les mateixes possibilitats de poder avançar en la seva educació, aquest fenomen s'anomena selecció. La via per la que passen les persones no seleccionades, s'anomena rebuig o abandonament.[1]
La divisió de l'escola la justifiquen amb causes exteriors de l'escola com podrien ser, la desigualtat, l'aptitud personal o els recursos familiars.[2]
Per tant, Establet demanda la fusió del treball productiu i l'ensenyament, la desaparició de les dues xarxes d'escolarització i ressaltar la ideologia proletària en el poder, la qual cosa és una tasca a llarg termini, que resulta difícil però possible d'aconseguir.[1]
Aquest concepte fa referència a les xarxes d'escolarització existents, que varien segons les classes social, determinant quins llocs de treball efectuaran segons la formació rebuda. Per tant, l'escola, a diferència de ser un mitjà per aconseguir la igualtat, determina les persones que estaran destinades al món de la producció i les que continuaran la seva formació a la Universitat.
Aquest fet promou la divisió de la societat en dues classes antagòniques: la dominació burgesa sobre el proletariat (marxisme). Sota l'aparença d'unitat, l'escola divideix la població escolaritzada en dos tipus d'escolaritat:
Aquesta divisió ressalta el paper determinant de l'escola en la divisió de la societat, basat en la divisió fonamental entre treball manual i treball intel·lectual. Per això proposen una escola única i pública de veritat perquè realment es compleixi la missió principal que té d'unió. Per tant reclamen una igualtat i llibertat real a diferència de la ideologia burgesa imperant.[3]
L'aparell escolar és un aparell ideològic de l'Estat, funcionament del qual està regulat i controlat per aquest. Els mestres son l'última peça i per això tenen una posició a la vegada subordinada i privilegiada. El seu treball s'inscriu en límits estrets i es controlat pels directius que regulen el funcionament de l'aparell escolar.
La feina del mestre es defineix objectivament com una contradicció. Aquesta contradicció es basa en el fet que el mestre treballa simultàniament en benefici de dues xarxes. Ell exerceix la seva feina en l'interior d'una xarxa determinada, regida per les seves pròpies normes, on s'encarrega d'alfabetitzar a les masses de l'educació professional i a l'hora selecciona les "élites" de la secundària superior.
Per tant la servitud del mestre en aquest sentit promou l'ideologia burgesa de l'escola.[4]
La posició del mestre ha anat canviant al llarg del temps, i com a conseqüència ha anat perdent molt del seu prestigi. Aquesta pèrdua de prestigi està influenciada per la feminització de la professió del mestre. Per tant avui dia, per als homes, la condició de mestre s'ha convertit en una via no usual de la promoció individual dels nens de les classes populars o de la petita burgesia.
Il·lusions que es reforcen en el context escolar:
S'ha de deixar de banda la creença que afirma que tots els problemes de l'educació es troben a fora de la política i deixar de promoure ciutadans disciplinats i conformistes, per així no seguir perpetrant societats fonamentades en els principis d'autoritat i l'omnipresència de les jerarquies polítiques, administratives i econòmiques.[1]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
