gènere de música popular que es va originar a la dècada de 1950 als Estats Units From Wikipedia, the free encyclopedia
La música rock [1]) és un estil musical que evolucionà a partir del blues. El nom rock avui dia s'aplica a molts altres estils, en particular quan un grup de música porta una o més guitarres elèctriques, una bateria, solistes vocals i, molt sovint, un baix elèctric. El rock és un dels estils musicals claus del segle XX i s'ha dividit en múltiples gèneres i subestils, resumits per ordre cronològic (es consideren tant els gèneres de rock com els seus derivats)
 |
No s'ha de confondre amb rock and roll. |
 | |
| Origen | Regne Unit i Estats Units d'Amèrica  |
|---|---|
| Història | electronics in rock music (en)  |
| Creació | 1948 |
| Part de | música popular |
Mostra d'àudio | |
La música rock o només rock és un gènere musical contemporani encaminat a englobar cadascun dels diversos gèneres musicals derivats del rock and roll. Sol interpretar-se, entre altres molts instruments que ocasionalment s'addicionen, amb guitarra elèctrica, bateria i baix elèctric. Molts estils de música rock també empren instruments de teclat com l'orgue, el piano o els sintetitzadors. La música rock normalment té un fort contratemps, i sovint se centra en la guitarra, tant elèctrica com acústica.
El primitiu rock es deriva d'una gran quantitat de fonts, principalment blues, rhythm and blues i country, però també del gospel, pop tradicional, jazz i folk. Totes aquestes influències combinades en una simple estructura musical basada en blues "que era ràpida, ballable i encomanadissa".
A mitjans del segle xx, una sèrie de músics, grups i solistes van revolucionar el món de la música amb l'acceleració dels ritmes del blues. Entre ells, Elvis Presley passaria a ser reconegut com el rei del rock.
La història del rock and roll neix als Estats Units a la fi de la dècada dels 40. Les arrels del nou gènere podem trobar-les al blues, una música afroamericana nascuda a la fi del segle xix com a crit d'alliberament per part dels esclaus africans. En la seua forma més popular i estesa, el blues està estructurat en dotze compassos, i utilitza tres acords diferents. Les lletres contenen temàtiques de desamor, reflectint el dolor de l'autor i -originalment- la duresa de la vida dels afroamericans de les acaballes del segle, per mitjà d'una interpretació plena de sentiment. Entre els autors de blues més destacats que varen influenciar el primitiu rock and roll, cal citar Robert Johnson o Charlie Patton. Tanmateix, no es pot oblidar la importància d'altres gèneres com el Rhythm and blues o el Country en l'origen del Rock & Roll.
Un predecessor directe del rock and roll, i que també comparteix forts lligams amb el blues, és el boogie-woogie. Va gaudir de plena popularitat ja a partir de les darreries dels anys 30. Presenta la mateixa estructura formal que el blues i n'és característic l'ostinato que practica la mà esquerra del piano sobre els seus acords. De fet, el piano era el protagonista del rock and roll més primitiu. Aquest paper fou pres, fins a mitjans de la dècada dels 50, pel saxòfon, i finalment per la guitarra elèctrica.
El terme Rock & Roll fa potser referència als moviments rock, endavant i endarrere, i roll, d'un costat a l'altre, emprats pels mariners durant segles per definir els moviments d'una embarcació. "Roll", però, també formava part de l'argot afroamericà per expressar els conceptes "ballar" i "sexe". El terme va entrar en la música Gospel i molt de temps després va ser utilitzat per descriure la forma de ballar del Rock & Roll. Els primers grups interpretaven balades romàntiques suaus, però la vessant que va guanyar més popularitat va ser una barreja de Rock & Roll i Hillbilly, un estil de música practicat al Sud dels Estats Units que va donar lloc al Rockabilly. Elvis Presley va ser el màxim exponent d'aquest estil i un dels grans mites del Rock & Roll originari. L'any 1954 és considerat com el del naixement oficial del nou gènere musical
El terme rock and roll ha englobat, des de sempre, tots els gèneres que en deriven d'ell en ésser l'únic vessant i terme predominant. Però posteriorment, a causa de la creixent popularitat de molts d'aquests gèneres derivats, s'ha creat un terme que és purament contemporani per englobar-los, amb la mateixa funció que complia el terme rock and roll, i que es diferencia a partir de la contracció derivada d'aquest (rock), música rock, i per això rock and roll és el sinònim històric de música rock i tots els gèneres avui englobats en música rock en deriven d'ell de forma directa o indirecta.
La música rock té les seves arrels en l'era del rock and roll i del rockabilly dels anys 50. A la fi dels anys 60, la música rock es combinà amb la música folk per crear el folk rock, amb el blues per crear el blues rock i amb el jazz per crear el jazz rock fusió, i sense una marca de temps per crear el rock psicodèl·lic. En els anys 70, el rock va incorporar influències del soul, el funk i la música llatina. També en els anys 1970 el rock desenvolupà alguns subgèneres, com el soft rock, el hard rock, el rock progressiu, el heavy metal i el punk rock. Els subgèneres del rock dels anys 80 inclouen el glam metal, el synth-rock, el thrash metal, el hardcore punk i el rock alternatiu. Els subgèneres del rock dels anys 90 inclouen el rock estil grunge, el britpop, l'indie rock, el piano rock o el nu metall.
Manchester es transforma en madchester i assenta les bases del posterior britpop i de la música electrònica que realitzen grups com The Stone Roses, Happy Mondays, The Charlatans o Inspiral Carpets.
Es fusiona amb el heavy metal creant així el metal progressiu de la mà de grups com Tool, Dream Theater i Symphony X, continuant la tendència ja avançada en la passada dècada per músics com Billy Sheehan o Steve Vai.
L'adjectiu progressiu fa referència tant al caràcter innovador d'aquell temps, entès com un pas endavant al progrés de la música en general, com també al caràcter que es volia que tingués l'obra musical: havia de transcendir l'estructura en estrofa i tornada, i mostrar un progrés, ben calculat i conduït, des de l'inici fins al final. La seva màxima característica és el pas gradual i progressiu de la sonoritat bucòlica, acústica, medievalitzada, folk, modal, del temps lent; fins a una altra sonoritat més urbana, elèctrica, tensa i més accelerada.
Les seves composicions també es caracteritzen per l'ús de moviments, com a les obres de música clàssica, l'addició de nous instruments que es van desenvolupant al conjunt de la peça. I també la improvisació, propera als cànons del jazz. Es consideren altres característiques importants com les cançons llargues, àlbums conceptuals, lletres ambicioses, el virtuosisme dels instrumentistes i un ús prominent de sintetitzadors i altres recursos electrònics. Tot i que totes aquestes característiques no es compleixen a formacions com Jethro Tull, Genesis, Pink Floyd, Emerson, Lake and Palmer i Yes.
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Els subgèneres diferents de rock van ser adoptats per, i esdevenia central a, la identitat d'un número gran de sub-cultures. Dins el 1950s i 1960s, respectivament, les joventuts britàniques van adoptar el Teddy Noi i Rocker subcultures, el qual va regirar al nostre voltant rock i contracultura de roll.the del 1960s era de prop associat amb rock psicodèlic. El mid-tardà 1970s punk la subcultura va començar dins els EUA, però va ser donat un caire distintiu per dissenyador britànic Vivienne Westwood, un caire quina propagació mundialment. Fora del punk escena, el got i Emo les subcultures van créixer, tots dos del qual va presentar modes visuals distintives.
Una fotografia de color que mostra les persones des del 1969 Festival de Woodstock #seure en herba, dins el foreground un dors i un caire d'home blanc a cadascú altre
El 1969 Woodstock el festival va ser vist com a celebració del countercultural estil de vida.
Quan una cultura de rock internacional va desenvolupar, va suplantar cinema com les fonts importants d'influència de manera. Paradoxalment, els seguidors de música de rock tenen sovint mistrusted el món de manera, el qual ha estat vist com elevar imatge per sobre de substància. Maneres de rock han estat vistes com combinar elements de períodes i cultures diferents, així com expressar vistes divergents en sexualitat i gènere, i música de rock en general ha estat notada i criticat per facilitant llibertat sexual més gran. El rock també ha estat associat amb diverses formes d'ús de droga, incloent les amfetamines dutes per mods dins el primerenc a mid-1960*s, a través del LSD, mescaline, hashish i altres drogues al·lucinògenes van vincular amb rock psicodèlic dins el tardà 1960s i primerenc 1970s; i de vegades a cànnabis, cocaïna i heroïna, tot dels quals han estat eulogised en cançó.
El rock ha estat abonat amb canviar actituds per córrer per inaugural dalt cultura d'americà africà a audiències blanques; però al mateix temps, el rock ha estat acusat d'apropiar-se i explotant aquella cultura. Música de rock de l'estona ha absorbit moltes influències i audiències Occidentals introduïdes a tradicions de musical diferent, la propagació global de música de rock ha estat interpretada com a forma d'imperialisme cultural. Música de rock va heretar el folk tradició de cançó de protesta, fent declaracions polítiques en afers com guerra, religió, pobresa, drets civils, justícia i l'entorn. L'activisme polític va assolir un cim d'idea dominant amb el "Coneixen és Nadal?" sol (1984) i Viure concert d'Ajut per a Etiòpia en 1985, el qual, mentre amb èxit criant conscienciació de pobresa mundial i finança per a ajut, tingues també estat criticat (juntament amb successos similars), per proporcionar una etapa per self-aggrandisement i va augmentar els beneficis per als astres de rock van implicar.
Des de la seva música de rock de desenvolupament primerenca ha estat associada amb rebel·lió en contra normes socials i polítiques, més evidentment en el rebuig de rotlle i rock primerenc d'un adult-cultura dominada, el rebuig de la contracultura de consumisme i conformitat i el rebuig de punk de tot forma de conveni social,tanmateix, també pot ser vist com proporcionar uns mitjans d'explotació comercial de tals idees i de desviar joventut lluny d'acció política.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
