Robert de Berghes
príncep-bisbe del principat de Lieja de 1557 fins a la seva abdicació l'any 1564. From Wikipedia, the free encyclopedia
Robert de Berghes (també anomenat Robert de Glymes de Bergen) (nascut vers 1520, - mort a Bergen op Zoom, l'11 d'abril del 1564) fou el príncep-bisbe del principat de Lieja de 1557 fins a la seva abdicació l'any 1564.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1529 Bergen op Zoom (Països Baixos) |
| Mort | 26 gener 1565 (35/36 anys) Països Baixos |
| Bisbe de Lieja | |
| 5 maig 1557 – 22 juliol 1563 ← Jordi d'Àustria – Gerard de Groesbeek → Diòcesi: bisbat de Lieja | |
| Príncep-bisbe | |
| Dades personals | |
| Altres noms | Robert de Glymes de Bergen |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic (1557–), diaca catòlic (1557–), bisbe catòlic (1557–) |
| Consagració | Antoine Perrenot de Granvelle |
| Família | |
| Pares | Antoine de Berghes i Jacqueline van Croÿ |
| Germans | Jean IV de Glymes Anna van Glymes van Bergen |
Va eixir de la nissaga noble dels de Glymes de Bergen, que provenien de la ciutat de Bergen-op-Zoom, (avui als Països Baixos) però aleshores part del bisbat de Lieja, tot i escaure políticament al Brabant. El 1549, el seu predecessor Jordi d'Àustria va nomenar-lo coadjutor, sota la pressió de Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic. El 7 de maig de 1557, dos dies després de la mort de Jordi, els arquebisbes de Cambrai, Arràs i Tournai van consagrar-lo príncep-bisbe. L'emperador Ferran I va investir-lo el 28 de gener de 1558.
A la fi de les guerres d'Itàlia, durant el seu regne, França va haver de cedir les ciutats ocupades de Bouillon i Couvin al principat de Lieja segons les estipulacions del tractat Pau de Cateau-Cambrésis del 1559.[2] Al mateix any, el papa Pau V va dictar la butlla Super Universa a la qual crea tres arquebisbats (Cambrai, Utrecht i Mechelen) i catorze bisbats nous. Així el bisbat de Lieja va perdre tota la jurisdicció espiritual a les terres de Brabant, Namur i de Gueldre. El primer impressor Gauthier Morberius va establir-se a Lieja. ón va imprimir el primer llibre, el breviari dels canonges de Sant-Pau.
El 1562, Robert va publicar un manament episcopal contra els calvinistes.
El 1564 va haver d'abdicar per raons de malaltia mental i va tornar amb la seva família a Bergen, on va morir poc després.
Vegeu també
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.