Rita (Donizetti)

Rita, ou Le mari battu (Rita o el marit colpejat) és un opéra-comique en un acte, composta per Gaetano Donizetti i llibret en francès de Gustave Vaëz. L'òpera, una comèdia domèstica que consta de vuit nombres musicals connectats pel diàleg parlat, es va completar el 1841 sota el seu títol original Deux hommes et une femme ("Dos homes i una dona"). Rita es va estrenar pòstumament a l'Opéra-Comique de París el 7 de maig de 1860.^[3]

Rita

Forma musical	òpera
Compositor	Gaetano Donizetti
Llibretista	Gustave Vaëz
Llengua del terme, de l'obra o del nom	francès
Creació	1841
Data de publicació	segle XIX
Gènere	opéra-comique
Parts	un
Personatges	Rita (soprano) Peppa (tenor) Gaspar (baríton)[1]
Estrena
Estrena	7 de maig de 1860
Escenari	Opéra-Comique de París,
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya	17 de desembre de 1993, Centre Cultural de Sant Cugat del Vallès[2](traduïda al català per Gustau Erill)

Origen i context

El 1841, mentre Donizetti era a París esperant que s'acabés un llibret per una comissió de la Scala, va tenir una trobada casual amb Gustave Vaëz, que havia coescrit els llibrets per a dues de les seves òperes anteriors, Lucie de Lammermoor (la versió en francès de Lucia di Lammermoor) i La Favorite. Va demanar a Vaëz si podia escriure un llibret per a una òpera curta per mantenir-se ocupat mentre esperava el projecte de La Scala. Vaëz va crear ràpidament Deux hommes et une femme ("Dos homes i una dona"), una peça còmica en un acte que consisteix en vuit números musicals connectats pel diàleg parlat. Segons Vaëz, Donizetti va completar la partitura en vuit dies.^[4] No obstant això, l'Opéra-Comique la va rebutjar i Donizetti va fer traduir el llibret a l'italià per a una actuació prevista al Teatre del Fondo de Nàpols. Després de la mort de l'empresari del Teatre del Fondo, Domenico Barbaja, l'estrena no es va concretar. La partitura, encara no executada, va ser trobada en els efectes de Donizetti, quan va morir el 1848.

Representacions

El 7 de maig de 1860, dotze anys després de la mort del compositor, l'òpera es va estrenar a l'Opéra-Comique amb el títol Rita, ou Le mari battu. No fou un gran èxit i només es va programar de manera esporàdica en els 100 anys després de la seva estrena.

Va ser reviscuda i càlidament rebuda per primera vegada a Roma el 1955 i després a la Piccola Scala de Milà el 1965. En els següents cinquanta anys Rita (tant en l'original francès com en la traducció a l'italià) s'ha convertit en una de les òperes de Donizetti que s'ha programat més freqüentment,^[5] gràcies a la seva desimboltura escènica i la bellesa melòdica.^[6]

Ateses les seves reduïdes dimensions s'ofereix normalment en companyia d'algun altre títol.^[6]

Referències

Notes

1. Rita (Donizetti): Partitura lliure a l'IMSLP.
2. Notícia de l'estrena
3. «Dades a operone.de». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 23 maig 2015].
4. Weinstock 1963, pp. 168-169; Osborne 1994, p. 281
5. Ashbrook 1982, p. 160
6. Alier, Roger. «Gaetano Donizetti». A: Guia Universal de la ópera (en castellà). Barcelona: Edicions Robinbook, 2007, p. 329. ISBN 978-84-96924-03-1.

Fonts citades

• Ashbrook, William (1982), Donizetti and His Operas, Cambridge University Press. ISBN 0-521-23526-X
• Osborne, Charles, (1994), The Bel Canto Operas of Rossini, Donizetti, and Bellini, Portland, Oregon: Amadeus Press. ISBN 0-931340-71-3
• Rossini, Paolo; Francesco Bellotto (eds.) (2009), Gaetano Donizetti, Deux Hommes et une femme (Rita): Opéra comique in One Act by Gustave Vaez, The Critical Edition of the Operas of Gaetano Donizetti, Chicago: University of Chicago Press Books. ISBN 978-88-7592-753-0
• Weinstock, Herbert (1963), Donizetti and the World of Opera in Italy, Paris, and Vienna in the First Half of the Nineteenth Century, New York: Pantheon Books. LCCN 63013703-{{{3}}}

Altres fonts

• Allitt, John Stewart (1991), Donizetti: in the light of Romanticism and the teaching of Johann Simon Mayr, Shaftesbury: Element Books, Ltd (UK); Rockport, MA: Element, Inc.(USA)
• Ashbrook, William (1998), "Donizetti, Gaetano" in Stanley Sadie (Ed.), The New Grove Dictionary of Opera, Vol. One. London: MacMillan Publishers, Inc. ISBN 0-333-73432-7 ISBN 1-56159-228-5
• Ashbrook, William and Sarah Hibberd (2001), in Holden, Amanda (Ed.), The New Penguin Opera Guide, Nova York: Penguin Putnam. ISBN 0-14-029312-4. pp. 224 – 247.
• Black, John (1982), Donizetti’s Operas in Naples, 1822—1848. London: The Donizetti Society.
• Loewenberg, Alfred (1970). Annals of Opera, 1597-1940, 2nd edition. Rowman and Littlefield
• Sadie, Stanley, (Ed.); John Tyrell (Exec. Ed.) (2004), The New Grove Dictionary of Music and Musicians. 2nd edition. London: Macmillan. ISBN 978-0-19-517067-2 (hardcover). ISBN 0-19-517067-9 OCLC 419285866 (eBook).