Rima assonant
From Wikipedia, the free encyclopedia
La rima assonant és aquella en què, a partir de la darrera vocal tònica, únicament coincideixen els sons vocàlics dels versos.[1] Vet aquí un exemple de rima assonant en un poema de Gabriel Ferrater. Sols rima en català oriental, perquè Ferrater era de Reus, on es pronuncien igual la a de mira i la e de trauries.
| « | Si s'allunya i no et mira,
si t'és advers l'instant, de plorar què en trauries? Si et sent, neci, riurà. |
» |
| — Extret del poema Plorar[2] | ||
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
