Riera de Calonge

La Riera de Calonge és un riu de Catalunya que neix a Calonge a la confluència de la Riera dels Molins i del Rifred a uns 12 metres d'altitud, uns centenars de metres avall del centre històric del poble, fins a desembocar a la mar Mediterrània a Sant Antoni de Calonge.^[1] És un riu estacional amb un recorregut que segueix una trajectòria quasi recte sud-est, paral·lel a l'Avinguda de la Unió. Té només un afluent: la riera del Tinar.^[2]

Desembocadura de la riera

Riera de Calonge

Tipus	curs d'aigua
Inici
Cota inicial	19 m
Entitat territorial administrativa	Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà)
Localització	Calonge i Sant Antoni
Final
Cota final	0 m
Entitat territorial administrativa	Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà)
Localització	Sant Antoni de Calonge
Desembocadura	mar Mediterrània
41° 51′ 29″ N, 3° 04′ 30″ E B 41° 50′ 30″ N, 3° 05′ 52″ E
Afluents	riera dels Molins, Rifred, riera del Tinar
Característiques
Dimensió	3,5 () km
Superfície de conca hidrogràfica	55 km²
Història
Cronologia
10 novembre 1994	inundació
13 octubre 2005	inundació

Des de la fi dels anys 70 del segle xx, la forta reducció del cabals circulants de la Riera de Calonge i de part dels seus afluents ha coincidit amb un descens del mantell freàtic i un augment de la salinització per infiltració de l'aigua de mar, mentre que, com a causa inductora, el ritme de consums ha augmentat: durant l'estació turística tot i ésser la més seca de l'any, la població i el consum d'aigua gairebé decupla. Per a resoldre aquest problema, el 1985, hom pensava a construir una presa a la zona a prop del Pont Rodó que mai no es va fer.^[3] El 1989, la Generalitat i el Ministeri de Foment d'Espanya van refusar un projecte de construir un port esportiu a l'estuari de la riera a Sant Antoni.^[4]

Un primer projecte de canalització, aprovat a l'agost de 1984,^[5] no va palesar suficient. Tot i baixar seca o amb poc de cabal a l'hivern, per temps de pluja fort pot pujar ràpidament d'uns metres^[6] com va passar a l'octubre de 1994 i de 2005, una riuada després de pluges torrencials durant les quals va caure més de 290 litres d'aigua per m², va causar una morta i molts danys materials.^[7] Les exigències a la riera són múltiples: proveïment d'aigua potable, evacuació de les aigües de pluja, manteniment de la biodiversitat, lluita contra les espècies invasores i el manteniment del sistema ecològic fràgil. Tots aquests problemes desassosseguen el Consorci de les Gavarres, que va proposar intervenir per a mantindre la diversitat i protegir el peix espinós. Per al Consorci, s'hauria de restaurar la funcionalitat de les rescloses i treure els sediments.^[8]

Van caldre tres anys per a posar en joc un projecte per a protegir els marges. A l'abril de 2009 l'obra per a canalitzar la riera de Calonge va començar. Es divideix en dos trams: als 600 metres des de la desembocadura fins al carrer Pinedes aproximadament, la riera es canalitzarà amb un mur de formigó d'entre 4,70 i 5,35 metres. Dos ponts es van reemplaçar: el pont dels Ànecs i el pont de la carretera. Enllà del carrer Pinedes fins a l'Esfera del Fòrum, uns 1200 metres dels marges es van protegir amb talussos i una escullera d'una alçària mitjana serà de 4,35 metres i una amplada entre els 30 i els 35 metres.^[9][10]

No es troba cap solució per al problema de la sobreexplotació de l'aqüífer, sobretot a l'alta temporada turística.^[11] Obres per reobrir la desembocadura al mar el 2020 no van donar gaire resultats, i poc temps després, la desembocadura va tornar a ensorrar-se per manca de cabal.^[12]

El 2024 es va estrenar una via verde al marge dret que a Sant Antoni connecta amb la via verda cap a Platja d'Aro.^[13]

El peix espinós

Els problemes de sequera i la sobreexplotació de l'aigua posen en peril el peix espinós o punxoset (Gasterosteus aculeatus) que hi era en perill d'extinció.^[14] Des de l'any 2007, el Consorci de les Gavarres i l'Agència Catalana de l'Aigua han habilitat refugis estivals i punts d'aigua adients per a la reproducció de l'espinós.^[15]

Referències

1. Pla, Josep «Calonge, Olor de suro». Presència, 01-07-1981, pàg. 29.
2. Caner i Estrany, Pere. «Hidrografia». A: La vall de Calonge. 2^a ed.. Calonge: Ajuntament de Calonge, 1983, pàgina 26-27. ISBN 9788450084467.
3. Poyano, Joan «Una presa a la riera garantirà tot l'any l'aigua a Calonge». El Punt, 26-06-1985, pàg. 12.
4. Trigueros, Francesc S. «El MOPU rebutja els quatre avantprojectes del port esportiu de Sant Antoni de Calonge». El Punt, 17-03-1989, pàgina 10.
5. Poyano, Joan «A Calonge no es posen d'acord per obrir un «pub» tancat per prostitució». El Punt, 29-08-1984, pàg. 21.
6. «La riera de Calonge puja 10 metres». El Punt, 12-10-1994, pàgina 40.
7. Facuseh, Dani «La riera de Calonge trenca per tres punts, malmet cases i arrossega cotxes al mar». Diari de Girona, 14-10-2005, pàgina 8.
8. L.F.G. «El Consorci de les Gavarres proposa cinc actuacions per millorar els ecosistemes aquàtics». Diari de Girona, 25-05-2006, pàg. 16.
9. Pinilla, Oscar «Comencen les obres a la riera de Calonge tres anys i mig després de les greus inundacions». El Punt, 16-04-2009.
10. Turon, Pili «El projecte per canalitzar la riera de Calonge ja es pot consultar després d'anys de reclamar-lo». Diari de Girona, 07-02-2008.
11. «Alerta de sobreexplotació de l’aqüífer de Calonge». El Punt Avui (Comarques Gironines), 09-05-2015, pàg. 60.
12. «Obres per facilitar que la riera de Calonge aboqui al mar». Ràdio Palamós, 16-10-2020. [Consulta: 12 novembre 2024].
13. «Calonge acaba la nova via verda al costat de la riera». Diari de Girona, 08-05-2024.
14. «Alliberen 500 exemplars d’espinós a Calonge». Diari de Girona, 12-02-2014, pàg. 18.
15. «Retornen 500 espinosos a la riera de Calonge». El Punt Avui (Comarques Gironines), 12-02-2014, pàg. 9.

Bibliografia

• Rodríguez Prieto, Margarita «El curs dels rius: la Riera de Calonge». Revista de Girona, 3-1992, pàg. 103-106.