Riay Tatary Bakry

Riay Tatary Bakry (Damasc, 19 de març de 1948^[1]-Madrid, 6 d'abril de 2020)^[2] fou un imam sirià, vocal de la Comissió Assessora de Llibertat Religiosa del Govern espanyol, president de la Comissió Islàmica d'Espanya i de la Unió de Comunitats Islàmiques d'Espanya.^[3]

Riay Tatary Bakry

Biografia
Naixement	19 març 1948 Damasc (Síria)
Mort	6 abril 2020 (72 anys) Hospital Universitario La Paz (Comunitat de Madrid)
Causa de mort	COVID-19
Residència	Espanya (1970–)
Religió	Islam
Formació	Universitat d'Oviedo
Activitat
Ocupació	imam
Premis
(1998)  Comanador de l'Orde del Mèrit Civil

L'any 1970 s'establí a Espanya^[4] i estudià Medicina a la Universitat d'Oviedo. Participà a la Comissió Assessora de Llibertat Religiosa del Ministeri de Justícia espanyol, tasca per la qual rebé l'any 1998 l'Encomana de l'Orde del Mèrit Civil. El març de 2020 fou ingressat, juntament amb la seva muller, a l'Hospital Universitari La Pau de Madrid per causa de la COVID-19. Dues setmanes més tard, el 6 d'abril, morí als setanta-dos anys.^[5][2]

Referències

1. Rosón Lorente, 2008, p. 366.
2. «Muere por coronavirus Riay Tatary, presidente de la Comisión Islámica de España» (en castellà). ElMundo.es, 06-04-2020. [Consulta: 10 abril 2020].
3. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 677. ISBN 84-930048-0-4.
4. Ortega Sánchez i Callejo Maudes, 2017, p. 182.
5. Bedoya, Juan G. «Riay Tatary, histórico dirigente de los musulmanes españoles, muere por coronavirus» (en castellà). ElPaís.com, 06-04-2020.

Bibliografia

• Ortega Sánchez, José María; Callejo Maudes, Javier «Los orígenes del Islam en España, de mercenarios, misioneros, estudiantes y conversos (y II)» (en castellà). Journal of the Sociology and Theory of Religion, vol. 6, 2017, pàg. 167–201. ISSN: 2255-2715.
• Rosón Lorente, Francisco Javier. ¿El retorno de Tariq? Comunidades etnorreligiosas en el Albayzín granadino (en castellà). Granada: Universitat de Granada, 2008. ISBN 978-84-691-4584-5.