Resistència Nacional de Moçambic

La Resistència Nacional de Moçambic (RENAMO), en portuguès Resistência Nacional Moçambicana, és un partit polític conservador de Moçambic. Va lluitar contra el Frelimo, que governà Moçambic en règim de partit únic després del 1975.

Resistència Nacional de Moçambic

(pt) Resistência Nacional Moçambicana, RENAMO
Dades
Tipus	partit polític
Ideologia	conservadorisme anticomunisme populisme nacionalisme democràcia cristiana
Història
Creació	1975
Fundador	André Matsangaissa
Governança corporativa
Seu	Maputo (Moçambic)
Presidència	André Matsangaissa Afonso Dhlakama Ossufo Momade (en)
Gerent/director	Ossufo Momade (en) (2018–)
Leader of RENAMO (en)	Ossufo Momade (en)
Altres
Color
Lloc web	renamo.org.mz

Primera bandera de la Renamo

Segona bandera de la Renamo

Bandera del PPD, escissió de la Renamo

Història

La Renamo es va fundar el 1975 després de la independència, sota el control de la intel·ligència rhodesiana. Els veïns del nou estat, Rhodèsia (avui Zimbàbue), i Sud-àfrica, es van oposar a les polítiques marxistes del partit governant Frelimo. Va sorgir com a reacció al partit únic en el poder, el llavors marxista-leninista FRELIMO, organitzant un moviment armat que va durar 16 anys.^[1][2] El poble moçambiquès fins llavors no hi havia estat dividit sobre el seu suport al Frelimo, que havia unificat tots els moviments anticolonials al país. El govern rhodesià va ajudar en la creació d'un grup antifrelimista sota la direcció d'André Matsangaissa, ex comandant del Frelimo.^[3]

La RENAMO va sorgir a la província de Manica, al centre de Moçambic i la base era coneguda amb el nom de "Casa Banana". La seva missió era impedir que el Frelimo donés suport a les guerrilles que lluitaven contra el règim blanc de Rhodèsia dirigit per Ian Smith. El 17 d'octubre de 1979 Matsangaissa va morir a mans de l'exèrcit nacional en un en un atac de la RENAMO a una posició de les forces governamentals a Gorongosa, a la província de Sofala i després de lluites pel poder, va emergir com a líder Afonso Dhlakama. Després de 1980 va rebre suport sud-africà. Els combatents de la Renamo van ser acusats de cometre importants abusos i actes de crueltat durant la Guerra Civil de Moçambic.^[4]

Progressivament les forces de la RENAMO van controlar l'interior de Moçambic, especialment a la zona central. El 1984 l'acord de Nkomati entre Moçambic i Sud-àfrica va posar fi a l'ajut sud-africà a canvi de l'expulsió dels membres del Congrés Nacional Africà de Moçambic, però el conveni mai es va complir per cap de les dues parts.^[5]

El novembre de 1990 Moçambic va modificar la constitució i va esdevenir un estat amb llibertat pels partits polítics. El novembre de 1991 es van iniciar converses a Roma que van portar a l'acord de treva del 7 d'agost de 1992 i a l'acord final de pau de 9 d'octubre de 1992. La Renamo va esdevenir partit polític i part dels seus soldats es van integrar a l'exèrcit nacional i la policia.

Renamo no va obtenir prou suport a les eleccions generals de Moçambic de 1994 i 1999 guanyades pel Frelimo. El 2003 un dels dirigents de la Renamo, Raul Domingos, va formar un nou partit anomenat Partit per la Pau, Democràcia i Desenvolupament (PDD). A les eleccions generals de Moçambic de 2004, reclamades com a fraudulentes per la Renamo, aquest partit va obtenir el 29,7% (aliat a altres partits) i 90 escons (de 250). Afonso Dhlakama va concórrer a les eleccions presidencials i va obtenir el 31,7%. Pel que fa a les eleccions municipals, la RENAMO va boicotejar les primeres (de 1998) però va concórrer a les segones (de 2003), assegurant-se el control de 5 dels 33 municipis del país. A l'octubre de 2013 la RENAMO va posar fi a l'acord de pau, reiniciant les accions armades.^[6]

Resultats electorals

Any electoral	Vots	%	Escons	+/−	Notes
1994	1,803,506	37.78	112 / 250	Nou	Inici d'eleccions multipartidistes
1999	1,603,811	38.81	117 / 250	5
2004	905,289	29.73	90 / 250	27	Pateix l'escissió del PPD
2009	688,782	17.69	51 / 250	39	Pateix l'escissió del MDM
2014	1,495,137	32.46	89 / 250	38
2019	1,351,659	22.28	60 / 250	29

Referències

1. «Binding Memories: Chronology». [Consulta: 28 desembre 2014].
2. Emerson, Stephen A. The Battle for Mozambique: The Frelimo_Renamo Struggle, 1977_1992. Helion and Company, 19 febrer 2014, p. 74–110. ISBN 978-1-909384-92-7.
3. «Mozambique: Chronology of War and Peace in Mozambique». Arxivat de l'original el 2008-06-11. [Consulta: 6 març 2017].
4. Watch, Human Rights. Conspicuous destruction: war, famine and the reform process in Mozambique. Nova York u.a.: Human Rights Watch, 1992, p. 86–88. ISBN 978-1-56432-079-7.
5. Ashton, P.J., Earle, A., Malzbender, D., Moloi, M.B.H., Patrick, M.J. & Turton, A.R. 2005. A Compilation of all the international freshwater agreements entered into by South Africa with other States. Pretoria: Water Research Commission; and Turton, A.R. 2003. The political aspects of institutional development in the water sector: South Africa and its International River Basions D.Phil. Thesis. Pretoria: Pretoria University; and Turton, A.R. 2007. The Hydropolitics of Cooperation: South Africa during the Cold War. In Grover, V.E. (ed). Water: A source of conflict or cooperation? Enfield: Science Publishers.
6. «Renamo rompe tratado de paz de 1992 em Moçambique», 21 d'octubre de 2013.

Enllaços externs

• Web oficial de la RENAMO
• Special Report on Mozambique 2004 Elections by the Carter Center
• Final Report of the European Union Election Observation Mission Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
• Main RENAMO Policy Guidelines 2004 (pdf) Arxivat 2015-06-10 a Wayback Machine.
• Mozambique-US Relations during Cold War from the Dean Peter Krogh Foreign Affairs Digital Archives