missa composta per Wolfgang Amadeus Mozart From Wikipedia, the free encyclopedia
La Missa de Rèquiem en re menor (K.626) de Wolfgang Amadeus Mozart va ser composta el 1791. Va ser l'última composició de Mozart i potser una de les seves obres més reconegudes i amb més força, no només pel que fa a la música, sinó també pel debat sobre com una part de l'obra musical es va completar després de la seva mort, i com va ser composta pel seu amic i alumne Franz Xaver Süßmayr.
  | |
| Títol original | Requiem (la) |
|---|---|
| Forma musical | missa |
| Tonalitat | re menor |
| Compositor | Wolfgang Amadeus Mozart i Franz Xaver Süssmayr |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | llatí |
| Creació | 1791 |
| Data de publicació | 1792 |
| Catalogació | KV 626 |
| Estrena | |
| Estrena | 1772 |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena a Catalunya | 5 de desembre de 1872, Església de la Mercè (Barcelona)[1] |
  
| |
Mozart mai va saber qui li encarregava la Missa de Difunts a través d'un misteriós emissari. Ara sabem que no fou ni Salieri ni altres rivals, sinó el comte Walsseg-Stuppach, amb la intenció de fer-lo passar com a obra pròpia i dedicar-la a la mort de la seva difunta esposa... En qualsevol cas, l'obra es convertí en el cant del cigne del compositor, i quedà inacabada.[2]
L'obra està escrita per a soprano, contralt, tenor i baix solistes i cor, i orquestra composta per dos corni di bassetto (instrument molt apreciat per Mozart al llarg de la seva carrera), dos fagots, dues trompetes, tres trombons, timbales, violins, viola i baix continu (violoncel, contrabaix i orgue). En el moment de la mort de Mozart, el 5 de desembre de 1791, només tenia complet el moviment inicial (Rèquiem aeternam) en tota la part orquestral i vocal. La següent, el Kyrie (una doble fuga), i la major part de la seqüència (des de Dies Irae fins a Confutatis) estava completa només en la part vocal i el continu (el xifrat de l'orgue), encara que ocasionalment, algunes de les parts orquestrals prominents havien estat breument indicades, com la part del violí del Confutatis i els ponts musicals en el Recordare. L'últim moviment de la seqüència, Lacrimosa, va quedar incompleta després de vuit compassos (Judicandus Homo reus). Els següents dos moviments de l'Ofertori igualment eren parcials (el Domine Jesu Christe en les parts vocals i el baix continu i l'Hostias en la part vocal).
El 1960 es va descobrir un esbós de la fuga Amen, que conclouria la seqüència posterior a la Lacrimosa.
Mozart va rebre un encàrrec anònim d'escriure el Rèquiem, amb la meitat del pagament per avançat. Joseph von Eybler va ser un dels primers compositors que va tractar de completar l'obra, treballant des del Dies Irae fins Lacrimosa, però es va veure incapaç de completar la resta.
L'encàrrec va ser atorgat a un altre jove compositor, Franz Xaver Süßmayr, qui va utilitzar aspectes treballats per Eybler en la compleció de l'obra. Süßmayr va afegir la seva pròpia orquestració en els moviments del Dies Irae en endavant, va completar la Lacrimosa, i afegí alguns nous moviments que una obra de Rèquiem normalment incorpora: Sanctus, Benedictus i Agnus Dei. Afegí una secció final, Lux aeterna per adaptar dos moviments que Mozart havia escrit amb diferents paraules, que finalitzaven la missa de Rèquiem. El fet que l'obra acabi amb una recapitulació del primer moviment és una mostra de les característiques de la forma sonata. Mozart no és l'únic compositor que fa això, posteriorment, molts rèquiems repetien el primer moviment al final.
L'obra completa, inicialment escrita per Mozart però acabada per Süßmayr, va ser enviada al comte Walsegg, datada el 1792.
L'obra es va estrenar a Viena el 2 de gener de 1793 en un concert en benefici de la vídua del músic austríac. El 14 de desembre de 1793 es va tornar a interpretar, durant la missa que commemorava la mort de la dona de Walsegg.
I.Introitus (Introit):
II.Kyrie (Senyor, tingues Pietat)
III.Sequentia (Seqüència)
IV.Offertorium (Ofertori)
V.Sanctus (Sant, Sant, Sant)
VI.Benedictus (Beneït)
VII.Agnus Dei (Anyell de Déu)
VIII.Communio (Comunió)
El Rèquiem en re menor KV 626, l'última obra de Wolfgang Amadeus Mozart, va ser compost per a orquestra simfònica, cor i veus solistes (soprano, contralt, tenor i baix).
Els instruments per als quals va ser compost el Rèquiem responen a l'esquema típic d'una orquestra simfònica de finals del segle xviii, però una mica més reduïda. En l'obra intervenen:
Malgrat que va ser aclamat i reconegut, el Rèquiem és potser una de les més misterioses peces compostes per Mozart, al voltant del qual giren moltes llegendes (en gran part gràcies a la pel·lícula Amadeus). Aquests mites són els següents:
Una selecció de les gravacions, ordenades alfabèticament pel nom del director:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
