Buriàtia

Buriàtia (rus: Бурятия; buriat: Буряад Улас), oficialment la República de Buriàtia,^[a] és una república de Rússia situada a l'Extrem Orient rus. Forma part del Districte Federal de l'Extrem Orient des de 2018.^[1] La seva capital és la ciutat d'Ulan-Udè. Té una superfície de 351,300 kilòmetres quadrats amb una població de 978.588 habitants.^[2] És la llar de la nació dels buriats.

República de Buriàtia

Республика Бурятия (ru) Буряад Улас (bxr)
Bandera Escut d'armes
Tipus	república de Rússia
Himne	himne de la República de Buriàtia
Localització
53° 48′ N, 109° 20′ E
Estat	Rússia
Capital	Ulan-Udè
Població humana
Població	975.922 (2024) (2,78 hab./km²)
Idioma oficial	rus buriat
Geografia
Part de	Districte Federal de Sibèria (2000–2018) Districte Federal de l'Extrem Orient (2018–)
Superfície	351.300 km²
Limita amb	Província de Khövsgöl Tuvà óblast d'Irkutsk Província de Selenge Província de Bulgan krai de Zabaikàlie
Creació	21 abril 1992
Organització política
Òrgan legislatiu	People's Khural of the Republic of Buryatia (en) , (Escó: 66)
• Cap	Aleksey Tsydenov (en)
Identificador descriptiu
Fus horari	Hora d'Irkutsk UTC+08:00 Àsia/Irkutsk
ISO 3166-2	RU-BU
Identificador OKTMO	81000000
Identificador OKATO	81
Lloc web	egov-buryatia.ru

Geografia

Vista del llac Baikal a Buriàtia

Vista de la vall de l'Uda prop del poble de Khorinsk

Paisatge del sud de Buriàtia

La república es troba a la regió central-sud de Sibèria al llarg de la riba oriental del llac Baikal.

• Superfície: 351,300 kilòmetres quadrats
• Fronteres:
  • Internes: Óblast d'Irkutsk (O/NO/N), Krai de Zabaikàlie (NE/E/SE/S), Tuva (O)
  • Internacionals: Mongòlia (Província de Bulgan, Província de Khövsgöl i Província de Selenge) (S/SE)
  • Llacs: Llac Baikal (N)
• Punt més alt: Munku-Sardik (3,491 m (11,453 ft))

Rius

Els principals rius inclouen:

• Riu Barguzin
• Riu Irkut
• Riu Kitoi
• Riu Oka
• Riu Selengà
• Riu Uda
• Riu Angarà Superior
• Riu Vitim

Llacs

• Llac Baikal - Buriàtia cobreix el 60% de la costa del llac.
• Llac Gusinoie
• Baunt
• Busani
• Kapylyushi
• Sistema de llacs de Yeravna-Khorga

Muntanyes

Més del 80% del territori de la república es troba a la regió muntanyosa, incloses les Muntanyes Baikal a la riba nord del llac Baikal, les Ulan-Burgas a l'est del llac i les terres altes de Selenga al sud, prop de la frontera entre Mongòlia i Rússia.

Recursos naturals

Els recursos naturals de la república inclouen or, tungstè, zinc, urani, entre altres.

Clima

• Temperatura mitjana anual: 0 °C (32 °F)
• Temperatura mitjana del gener: −17 °C (1 °F)
• Temperatura mitjana del juliol: +25 °C (77 °F)
• Precipitació mitjana anual: 244 mil·limetres (9.6 in)

El clima varia segons la zona, amb la capital Ulan-Udè amb un clima d'estepa humida i el nord amb un clima continental humit.

Història

Situació de Buriàtia

Era un poble nòmada fins que va començar la colonització russa a mitjans del segle xvii. La presència russa va augmentar fortament per la construcció del ferrocarril transsiberià. Originàriament, els buriats, un poble asiàtic, van oposar-se fortament contra els colons russos, al cap i a la fi, van abandonar la vida de pastors nòmades que vivien en tendes de feltre i van adoptar una vida agrícola sedentària.^[3] Abans de la revolució de 1917, era un país de tradició budista, però dels quaranta monestirs d'antany el 1990 només en quedaven dos.^[4]

Quan esclatà la revolució de febrer del 1917 es van formar agències del govern provisional a Verkhoiansk, Troitskossavski, Missovsk i les mines de Tarbagatai i unitats administratives entre els buriats (aimaks, koshuns i somons). El 16 d'octubre del 1917 es va organitzar a Irkutsk el Primer Congrés Pansiberià de Soviets, que va elegir un Comitè Central Especial Executiu o Tsentrosibir'. Els bolxevics buriats S. Kh. Nikolajev, G. G. Danchinov i M. M. Sakh'ianova s'hi van distingir. Del 1918 al 1920 van gaudir de cert autogovern sota el Buriat Ulus.

El 2 de març del 1920 els soviètics van ocupar Verkhneúdinsk i van dividir el país. L'oest és annexat a la RFSS de Rússia i l'est passa a la República de l'Extrem Orient (Dalny Vostok), amb capital a Verkhneúdinsk. El 14 d'octubre del 1920 el Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica va proposar l'autonomia per a buriats i calmucs. Aleshores hi havia 208.000 buriats, 122.000 a Transbaikàlia i 86.000 a Irkutsk.

El 9 de gener del 1922 es va crear l'Óblast Autònoma Buriato-Mongol dins la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFS russa) i una Óblast Autònoma Buriat dins la República de l'Extrem Orient. El novembre del 1922 fou abolida la República de l'Extrem Orient. El 30 de maig del 1923, amb les dues Óblasts Autònomes, es va formar la República Socialista Soviètica Autònoma Buriato-Mongola (Buriaidai-Moghol Avtonomito Sotsialist Sovetik Büged) dins la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, amb capital a Ulan Udè (rus: Verkhneúdinsk).^[3][5]

El 1926 l'RSSA Buriata tenia 491.000 habitants, dels quals el 43,8% eren buriats, el 52,7% russos (cosacs i pagesos), 4,5% evenkis i 1% tàtars i ucraïnesos. Hi havia 438 escoles primàries (d'elles, 213 buriates) i 12 secundàries (7 buriates). El 20 de gener del 1921 també es va crear la primera revista en buriat, Sheni Baidal («Nova vida»). Endemés, el Tercer Congrés dels Soviets de Buriàtia (del 25 de març al 3 d'abril del 1927) va aprovar la primera constitució buriata, que va ser modificada l'11 d'agost del 1937 pel VIIè Congrés dels Soviets de Buriàtia.

Sota Stalin el 1926, van començar els plans quinquennals i la col·lectivització de la terra. Això va provocar una revolta de buriats el 1929, poc coneguda, i que acabà amb una brutal repressió en la qual els russos van matar 35.000 buriats. Molts fugiren a Ulan Bator, però hi trobaren poc suport del dictador Horloogiyn Choybalsan, que s'havia aliat amb Stalin. El 1927-1928 encara hi havia 11,6% de nòmades i un 76,5% de seminòmades.

El 1934 es buriatitzaren els noms de les ciutats: Verkhneúdinsk esdevé Ulan Udè, Troitskossavsk Kiakhta i Missovsk Bàbuixkin des del 1941. Endemés, el 1937 decidí separar administrativament de l'RSSA els districtes d'Aginskoie i Ust Urdinskij. D'aquesta manera, el 1939 la població era de 540.000, dels quals només el 21,3% eren buriats. Alguns encara practicaven el suj-beleg o compra de la núvia, com els altres pobles turcs i mongols. Fins al 1931 escrivien en mongol clàssic en escriptura vertical, després van adoptar l'alfabet llatí i des del 1934 escrivien en dialecte khori en alfabet ciríl·lic.

Els buriats tampoc van escapar de les purgues estalinistes del 1937. Hi van morir assassinats per Rússia els escriptors Solbone Tuia i Ts. Don, i els polítics i intel·lectuals Rinchino, Baraadin, Jamtsarano, Agvan Dorjiev, assassinats i torturats per l'NKVD, i durant la Segona Guerra Mundial uns 35.000 buriats foren mobilitzats al front.

El 7 de juliol del 1958 el país deixà de dir-se RSSA Buriato-Mongola per a dir-se Buriàtia. El 1959 tenia 673.000 habitants, dels quals només el 20,3% eren buriats, i per aquesta raó el 1970 es va abolir l'ensenyament del buriat a les escoles com a «innecessari». Apareixerà, però, una nova generació d'intel·lectuals que militaran en la dissidència, com els poetes Dondok Ulzituyev, Dashi Dambaev, Lopsan Tapkhaev, i Bayar Dugarov. Les reivindicacions se centraren en la recuperació de festes populars buriates i mongoles.

Amb l'arribada de la perestroika i la desintegració de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), Buriàtia va esdevenir una de les vint-i-ú repúbliques de la Federació Russa. El 1989 Bayar Dugarov reivindicà a les autoritats la celebració de la festa tradicional Sagaalgan i d'altres d'enaltiment de la unitat panmongola. Es va crear un Partit Nacionalista Buriat i una apolítica Associació Cultural Panburiata, alhora que hi ha un renaixement no sols del budisme, sinó també del xamanisme. Es restablí l'ensenyament del buriat a les escoles.

Les ànsies independentistes se centraren en el terreny econòmic i en la reunificació del territori nacional. També hi ha problemes de contaminació al llac Baikal, denunciat des del 1990 per Bimba Namzalov, director de l'Institut d'Ecologia de la Universitat de Buriàtia, i Tsidip Dorzhiev, vice-rector de la Universitat.

Des del 2017, Alexei Tsydenov (1976) és president en funcions, anomenat per Vladimir Putin el 2017.^[6][7]

Els buriats són un dels grups ètnics que és representada de manera desproporcionada en les víctimes del costat rus en la segona fase de la invasió russa d'Ucraïna, després de l'annexió de Crimea del 2014. Excepte l'extracció de primeres matèries, Rússia no va desenvolupar gaire la regió que ha quedat empobrida i sense gaire perspectiva de futur.^[8]

La Fundació Buriàtia Lliure es va fundar el març de 2022 en resposta a la invasió russa d'Ucraïna de 2022, per part dels opositors a la guerra de Buriàtia i membres de la diàspora global de Buriàtia.^[9] Forma part del Fòrum de les Nacions Lliures de Post-Rússia, una organització que defensa la dissolució de la Federació Russa.^[10]

Política

Casa buriata moderna amb instruments, pergamins i armes típiques de Buriàtia.

El governador de la República és el Cap (antic President), que els electors de la república elegeixen per a un mandat de quatre anys. Del 2004 al 2012 el cap de Buriàtia (juntament amb tots els altres caps de regions de Rússia) va ser nomenat directament pel president rus.^[11][12]

L'actual cap de la República és Alexei Tsidenov, que va ser elegit per votació popular el 10 de setembre de 2017. Abans d'això, va ser el Cap en funcions, després d'haver estat nomenat pel president rus Vladimir Putin el febrer de 2017.^[13]

El parlament de la República és el Khural Popular, escollit popularment cada cinc anys. El Khural Popular té 66 diputats i actualment està dominat pel partit governant del país, Rússia Unida, amb 45 escons. Vladimir Anatolievich Pavlov és president del Khural Popular des del setembre de 2019.

La Constitució de la República de Buriàtia es va aprovar el 22 de febrer de 1994.

Demografia

Població : 972.021 ( Cens 2010 )  

Data del cens	1926	1939	1959	1970	1979	1989	2002	2010
Població total	491.236	545.766	673.326	812.251	899.398	1.038.252	981.238	972.021
Creixement demogràfic mitjà anual				+1,7%	+1,1%	+1,5%	−0,4%	−0,1%
Homes	248.513						467.984
Dones	242.723						513.254
Dones per cada 1000 homes	977						1.097
Proporció urbana	9,3%						59,6%
Territori (km 2)	368.392	351.334	351.334	351.334	351.334	351.334	351.334	351.334
Densitat de població/ km²	1.3	1.6	1.9	2.3	2.6	3.0	2.8	2.8

Estadístiques vitals

Dzharun Khashor, l'estupa més gran de la República de Buriàtia.

Temple budista a Gueguétui .

Font: Servei d'Estadística de l'Estat Federal de Rússia ^[14][15]

Any	Població Mitjana (milers)	Naixements	Defuncions	Canvi natural	Taxa bruta de natalitat (per 1000)	Taxa bruta de mortalitat (per 1000)	Canvi natural (per 1000)	Taxa de Fertilitat
1970	816	14,766	6,301	8,465	18.1	7.7	10.4
1975	862	17,751	7,586	10,165	20.6	8.8	11.8
1980	921	19,859	8,734	11,125	21.6	9.5	12.1
1985	993	23,975	9,529	14,446	24.1	9.6	14.5
1990	1,050	19,185	9,602	9,583	18.3	9.1	9.1	2.18
1991	1,052	16,868	9,753	7,115	16.0	9.3	6.8	2.03
1992	1,049	13,944	10,347	3,597	13.3	9.9	3.4	1.87
1993	1,043	11,981	12,388	−407	11.5	11.9	−0.4	1.65
1994	1,039	12,327	13,650	−1,323	11.9	13.1	−1.3	1.66
1995	1,035	12,311	12,588	−277	11.9	12.2	−0.3	1.60
1996	1,031	12,159	12,441	−282	11.8	12.1	−0.3	1.57
1997	1,025	11,555	12,111	−556	11.3	11.8	−0.5	1.51
1998	1,017	11,746	11,481	265	11.6	11.3	0.3	1.53
1999	1,009	11,468	13,114	−1,646	11.4	13.0	−1.6	1.42
2000	1,001	11,654	13,155	−1,501	11.6	13.1	−1.5	1.42
2001	992	11,678	13,858	−2,180	11.8	14.0	−2.2	1.44
2002	983	12,830	14,404	−1,574	13.1	14.7	−1.6	1.52
2003	977	13,177	15,056	−1,879	13.5	15.4	−1.9	1.51
2004	973	13,399	14,868	−1,469	13.8	15.3	−1.5	1.49
2005	969	13,551	15,144	−1,593	14.0	15.6	−1.6	1.41
2006	966	14,193	13,930	263	14.7	14.4	0.3	1.41
2007	965	15,460	12,802	2,658	16.0	13.3	2.8	1.60
2008	966	16,372	12,948	3,424	16.9	13.4	3.5	1.68
2009	968	16,729	12,466	4,263	17.3	12.9	4.4	2.03
2010	972	16,535	12,386	4,149	17.0	12.7	4.3	1.99
2011	972	16,507	12,299	4,208	17.0	12.7	4.3	2.03
2012	972	17,006	12,064	4,942	17.5	12.4	5.1	2.14
2013	973	17,108	11,479	5,629	17.6	11.8	5.8	2.21
2014	976	17,093	11,182	5,911	17.5	11.5	6.0	2.26
2015	980	16,981	11,152	5,829	17.3	11.4	5.9	2.28
2016	983	16,128	11,047	5,081	16.4	11.2	5.2	2.21(e)
2017	984	14,315	10,445	3,870	14.5	10.6	3.9
2018	984	13,892	10,347	3,545	14.1	10.5	3.6
2019		12,471	10,844	1,627	12.7	11.0	1.7
2020		12,682	11,786	896	12.9	12.0	0.9

Ulan-Udè

El poble de Baikalskoie a la riba nord del llac Baikal

La península de Sviatoi Nos, a la llera del llac Baikal.

Grups ètnics

Segons el Cens de 2021,^[16] els Russos ètnics representen el 64% de la població de la república, mentre que els Buriats ètnics representen el 32,5% de la població. Altres grups inclouen els Soiots (0,5%) i una sèrie de grups més petits, cadascun representant menys del 0,5% de la població total.

Grups ètnics	Cens de 19261		Cens de 1939		Cens de 1959		Cens de 1970		Cens de 1979		Cens de 1989		Cens de 2002		Cens de 2010		Cens de 20212
	Nombre	%	Nombre	%	Nombre	%	Nombre	%	Nombre	%	Nombre	%	Nombre	%	Nombre	%	Nombre	%
Buriats	214,957	43.8%	116,382	21.3%	135,798	20.2%	178,660	22.0%	206,860	23.0%	249,525	24.0%	272,910	27.8%	286,839	30.0%	295,273	32.5%
Soiots	161	0.0%											2,739	0.3%	3,579	0.4%	4,316	0.5%
Russos	258,796	52.7%	393,057	72.0%	502,568	74.6%	596,960	73.5%	647,785	72.0%	726,165	69.9%	665,512	67.8%	630,783	66.1%	581,764	63.9%
Tàtars	3,092	0.6%	3,840	0.7%	8,058	1.2%	9,991	1.2%	10,290	1.1%	10,496	1.0%	8,189	0.8%	6,813	0.7%	4,035	0.4%
Evenkis	2,808	0.6%	1,818	0.3%	1,335	0.2%	1,685	0.2%	1,543	0.2%	1,679	0.2%	2,334	0.2%	2,974	0.3%	2,995	0.3%
Ucraïnesos	1,982	0.4%	13,392	2.5%	10,183	1.5%	10,769	1.3%	15,290	1.7%	22,868	2.2%	9,585	1.0%	5,654	0.6%	2,007	0.2%
Altres	9,440	1.9%	17,277	3.2%	15,384	2.3%	14,186	1.7%	17,630	2.0%	27,519	2.7%	19,969	2.0%	18,360	1.9%	19,325	2.1%
1 El 1926, l'ASSR buriat-mongol incloïa Aga-Buriàtia, Ust-Orda Buriàtia i el districte d'Olkhonski. Aquests territoris van ser transferits a les províncies de Xita i Irkutsk el 1937. En conseqüència, els resultats del cens de 1926 no es poden comparar amb els resultats dels censos de 1939 i posteriors. 2 68.873 persones estaven registrades a partir de bases de dades administratives, i no podien declarar una ètnia. S'estima que la proporció d'ètnies d'aquest grup és la mateixa que la del grup declarat.[17]

Religió

Dmitri Medvédev en un temple budista de Buriàtia

Tradicionalment, els buriats es van adherir a sistemes de creences que es basaven en la divinització de la natura, la creença en els esperits i la possibilitat de la seva influència màgica en l'entorn. Estaven dirigits per xamans, que sistematitzaven les creences i els cultes tribals. A partir de la segona meitat del segle xvii, les creences i els cultes en forma xamànica van ser desplaçats pel budisme, que es va generalitzar a l'ètnia Buriàtia. A finals del segle XIX, la majoria dels buriats formaven part de la tradició budista. Una síntesi del budisme i les creences tradicionals que van formar un sistema de tradicions ecològiques ha constituït un atribut important de la cultura buriata.^[18] L'any 2003, l'Organització Religiosa Local de Xamans, Tengeri, es va registrar oficialment com a organització religiosa a Buriatia.^[8]

Segons una enquesta de 2012, el 27,4% de la població s'adhereix a l'Església ortodoxa russa, el 19,8% al budisme, el 2% a la fe nativa eslava, el tengrianisme o el xamanisme buriat, el 4% declara ser cristians no afiliats (exclosos els protestants). L'1% són creients cristians ortodoxos sense pertànyer a esglésies o són membres d'altres esglésies ortodoxes, i l'1% són membres d' esglésies protestants. A més, el 25% de la població es declara "espiritual però no religiosa", el 13% atea i el 10,8% segueix una altra religió o no ha donat resposta a l'enquesta.

El budisme tibetà i el cristianisme ortodox són les religions més esteses a la república. Molts eslaus, que constitueixen al voltant del 67% de la població, són ortodoxos russos. Des de la ruptura de l'URSS el 1991, un petit nombre s'ha convertit a diverses denominacions protestants o al Rodisme, també coneguda com la fe nativa eslava. També hi ha alguns catòlics entre els eslaus. La majoria dels alemanys (0,11% de la població) també són ortodoxos, així com altres grups no europeus com els armenis (0,23%), els georgians (0,03%) i els soiots (0,37%). Els buriats constitueixen el 30,04% de la població total.

La majoria dels buriats urbans són budistes o ortodoxos, mentre que els de les zones rurals sovint s'adhereixen al xamanisme groc, una barreja de xamanisme i budisme, o al xamanisme negre.^[19] També hi ha moviments tengrianistes. Els tàrtars siberians constitueixen el voltant del 0,7% de la població. Tanmateix, a causa de l'aïllament del cos principal dels tàrtars, molts d'ells ara són no religiosos o ortodoxos. L'islam és seguit per grups d'immigrants com els àzeris i els uzbeks, que constitueixen un altre 0,7% de la població.

Economia

L'economia de la república es compon de productes agrícoles i comercials, com ara blat, verdures, patates, fusta, cuir, grafit i tèxtils. La pesca, la caça, la cria de pells, la ramaderia d'ovelles i bovína, la mineria, la ramaderia, l'enginyeria i el processament d'aliments també són importants generadors econòmics. La taxa d'atur de Buriàtia va ser de l'11% el 2020.^[20]

El PIB nominal per persona el 2018 era de 3.650 USD ^[21] i la PPA el 2009 era d'11.148 USD.^[22]

Turisme

El llac Baikal és una destinació turística popular, sobretot a l'estiu.

Notes

1. rus: Республика Бурятия, Plantilla:IPA-ru; buriat: Буряад Улас, pronunciat [bʊˈrʲɑːt ʊˈlɑs]

Referències

1. «Официальный интернет-портал правовой информации». publication.pravo.gov.ru. Arxivat de l'original el 2022-02-05. [Consulta: 4 novembre 2018].
2. «Оценка численности постоянного населения по субъектам Российской Федерации». Federal State Statistics Service. [Consulta: 1r setembre 2022].
3. «Buryatiya | Republic in Russia, Culture & History» (en anglès). Britannica. [Consulta: 1r setembre 2023].
4. «Russia: Les ètnies, les llengües i les religions». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
5. «Brief overview of The Republic of Buryatia». Govern de Buriàtia. [Consulta: 26 agost 2023].
6. «Алексей Цыденов вступил в должность главы Бурятии - ТАСС». [Consulta: 12 desembre 2022].
7. «Alexey Sambuevich Tsydenov Head of the Republic of Buryatia» (en anglès). Govern de la República de Buriàtia. [Consulta: 26 agost 2023].
8. Lenton, Adam Charles. «Who is dying for the «Russian World»?» (en anglès). Riddle, 26-04-2022. [Consulta: 26 agost 2023].
9. Shemakov, Roman. «The Republic of Buryatia: invasion of Ukraine is an extension of Russia's domestic dominance over the country's ethnic minorities». Global Voices, 30-06-2022. [Consulta: 12 juliol 2022].
10. «"Я обязательно выучу названия этих 34 государств" В Европейском парламенте прошел "Форум свободных народов России". Его участники хотят разделить страну на несколько десятков государств. Репортаж "Медузы"» (en rus). Meduza. [Consulta: 16 abril 2023].
11. «Putin signs law to allow him to pick Russian governors». Reuters, 02-04-2013.
12. «Russia reinstates governor elections». Barentsobserver.
13. «New head of Buryatia promises boost in tourism to Siberia's Buddhist region». siberiantimes.com.
14. «Центральная База Статистических Данных». Arxivat de l'original el 2008-04-12. [Consulta: 5 gener 2012].
15. Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«» (en rus). [Consulta: 19 octubre 2017].
16. «Национальный состав населения». Federal State Statistics Service. [Consulta: 30 desembre 2022].
17. «ВПН-2010». www.gks.ru.
18. Esuna Dugarova.
19. Shimamura, Ippei. The Roots Seekers: Shamanism and Ethnicity among the Mongol Buryats. Yokohama, Tanagawa, Japan: Shumpusha Publishing, 2014. ISBN 978-4-86110-397-1.
20. «Buryatia, Republic of Unemployment rate, 2000-2022 - knoema.com» (en anglès americà). Knoema. [Consulta: 3 octubre 2022].
21. «Валовой региональный продукт». mrd.gks.ru. Arxivat de l'original el 2019-11-12. [Consulta: 31 agost 2023].
22. «UNDP». Arxivat de l'original el 2016-03-18. [Consulta: 31 agost 2023].

Fonts

• Верховный Совет Республики Бурятия. 22 февраля 1994 г. «Республика Бурятия. Конституция», в ред. Закона №332-IV от 7 июля 2008 г. (Supreme Council of the Republic of Buryatia. February 22, 1994 Republic of Buryatia. Constitution, as amended by the Law #332-IV of July 7, 2008. )

Enllaços externs

• Buriàtia - Lloc web oficial