Recurs literari

Un recurs literari és una tècnica retòrica preestablerta que un escriptor aplica a una paraula o més d'un text perquè aquest guanyi densitat literària. És un ús determinat de la llengua per aconseguir un efecte en el lector o guiar la seua interpretació. Es solen acompanyar de particularitats fonètiques, gramaticals o d'altres nivells que n'accentuen l'expressivitat. Es coneixen també com recursos estilístics, recursos retòrics, figures retòriques, o llicències literàries, entre altres.

Classificació

Els recursos literaris es poden classificar segons l'operació retòrica que es realitzi amb les paraules. Les quatre operacions fonamentals que governen la formació de tots els recursos literaris són les següents

• Addició (adiectio), també anomenada repetició, expansió o superabundància
• Omissió (detractio), també anomenada sostracció o falta
• Transposició (transmutatio), també anomenada transferència
• Permutació (immutatio), també anomenada canvi, intercanvi, substitució o transmutació

Aquestes quatre operacions van ser dictades pels retòrics clàssics. Originalment, en llatí eren anomenades les quatre operacions de quadripartita ratio. El text més antic que ha arribat fins avui dia que els menciona —tot i que no els reconeix com els quatre principis fonamentals— és el Rhetorica ad Herennium, d'autor desconegut, on s'anomenen πλεονασμός (addició), ἔνδεια (omissió), μετάθεσις (transposició) i ἐναλλαγή (permutació).

Una altra manera de classificar-los és segons el recurs afecti a la forma (recursos de dicció) o al significat de les paraules (recursos de pensament). Si es vol afinar, es poden dividir segons el nivell d'anàlisi de la lingüística afectat, i així es parla de recursos fònics, recursos morfosintàctics i recursos semàntics.

Llista de figures retòriques

Els estudiosos de la retòrica clàssica occidental dividiren les figures literàries en dues categories principals: esquemes i trops. Els esquemes (del grec schēma, "forma") són figures retòriques que canvien el patró ordinari o patró esperat de les paraules. Per exemple, la frase "Arnau, el meu millor amic" fa servir l'esquema conegut com a aposició. D'altra banda, els trops (del grec tropein, "girar") canvien el significat general de les paraules: un exemple de trop és la ironia, la qual aprofita l'ús de les paraules per intentar dir el contrari del seu significat habitual.

A continuació es llisten les figures retòriques per ordre alfabètic (sense distinció per esquemes i trops). La majoria enllacen al seu article on es defineixen àmpliament, però en aquesta llista es proveeix una curta descripció de cadascun d'ells. Els recursos marcats en negreta són considerats dels més usuals.

Recurs literari	Definició
Acumulació	Sumari dels arguments previs de manera contundent
Adínaton	Hipèrbole portada a l'extrem de tal manera que suggereix impossibilitat
Adnominació	Repetició d'una paraula amb un canvi en una lletra o so
Afèresi	Llicència poètica, que consistix a suprimir una o diverses síl·labes al començament d'una paraula i que es representa amb un apòstrof.
Aforisme	Sentència que expressa un pensament complex de forma colpidora o estètica
Al·legoria	Metàfora estesa en la qual s'explica una història per il·lustrar un atribut important del subjecte
Al·literació	Sèrie de paraules amb sons similars
Al·lusió	Referència indirecta a una altra obra artística
Amplificació	Desenvolupament detallat i exhaustiu d'una idea o d'una proposició, perquè quede més clara i tinga més força.
Anacenosi	Posada d'una qüestió a l'audiència
Anacolut	Canvi en la sintaxi dins una frase
Anadiplosi	Repetició d'una paraula al final d'una frase i al principi d'una altra
Anàfora	Repetició d'una paraula o grup de paraules al començament d'oracions consecutives
Anàstrofe	Inversió de l'ordre normal de les paraules
Antanàclasi	Forma de paronomàsia en la qual una paraula es repeteix en dos sentits diferents
Anticlímax	Ordenació de les paraules en ordre decreixent d'importància
Antífrasi	Paraula o paraules utilitzades contradictòriament al seu significat habitual, sovint amb ironia
Antimetàbola	Repetició de paraules en frases consecutives, en ordre invers
Antimèria	Substitució d'una part del text per una altra, sovint convertint un nom en verb
Antítesi	Juxtaposició d'idees o conceptes oposats
Antonomàsia	Substitució d'una frase per un nom propi, o viceversa
Antropomorfisme	Vegeu personificació
Apòcope	Llicència poètica, que consistix en la supressió d'una o més síl·labes o sons àtons al final d'un mot.
Apòfasi	Invocació d'una idea prohibint la seva invocació
Aposició	Col·locació de dos elements de costat en els quals el segon defineix el primer
Aposiopesi	Pausa en la parla per causar efecte dramàtic
Apòstrofe	Direcció de l'atenció de l'audiència cap a una abstracció personificada
Arcaisme	Ús d'una paraula obsoleta o arcaica (usada en un idioma antic), oposat de neologisme
Asíndeton	Omissió de les conjuncions entre dues oracions
Assonància	Repetició de sons vocàlics per crear un ritme intern
Asteisme	Ironia fina que recorre al joc de paraules
Auxesi	Forma d'hipèrbole en la qual la paraula més important es fa servir en lloc d'un terme més descriptiu
Batologia	Pleonasme o repetició innecessària
Cacofonia	Juxtaposició de paraules per produir un so fort
Catacresi	Metàfora mixta
Catàfora	Referència des d'una expressió a l'expressió que la segueix
Cesura	Separació de les sil·labes d'un vers
Circumloqui	Vegeu perífrasi
Classificació	Enllaç d'un nom propi i d'un nom comú amb un article
Clímax	Ordenació de les paraules en importància creixent
Commiseració	Fer sentir llàstima a l'audiència
Commoratio	Repetició d'una idea escrita de manera diferent
Comparació	Establiment d'una semblança entre dos termes per mitjà de vincles gramaticals expressos.
Complexió	Repetició de la mateixa paraula en diferents períodes successius.
Concatenació	Enumeració encadenada
Concessió	Manteniment de la pròpia opinió tot i admetre la validesa d'algun punt de l'argumentació de l'adversari.
Consonància	Repetició de sons consonants, sovint en un vers curt
Contrapet	Intercanvi de consonants i/o vocals en una frase, sovint buscant un efecte divertit
Correlació
Cosificació	Tractar éssers vius com a objectes
Datisme	Ús abundant i innecessari de sinònims en la parla o en l'escriptura.
Deprecació	Direcció d'un prec o una súplica fervents.
Derivació
Dialogisme	Reproducció en forma de diàleg del pensament o les paraules d'algú.
Diàstole	Figura literària de dicció que en llatí permetia que una síl·laba breu es pronunciés com si fos llarga. En llengües on no existeix la quantitat vocàlica, com el català, aquesta figura s'aplica a l'accentuació: avançar la posició de l'accent d'una síl·laba a la següent
Digressió	Inserció d'un fragment sense relació directa amb el principal
Dilogia	Un doble sentit o dilogia és una figura del llenguatge en què una frase pot ser entesa de dues maneres diferents i, fins i tot contradictòries. Sovint el primer significar és sincer, mentre que el segon significat és inadequat, o irònic.
Disfemisme	Substitució d'un terme malsonant per un altre també malsonant (contrari d'eufemisme)
Doble negatiu	Construcció gramàtica que consisteix en la repetició de paraules amb connotació negativa
Dubitació	Manifestar, l'orador, dubte sobre allò que ha de dir.
El·lipsi	Omissió de paraules
Èmfasi	Donar a entendre més del que realment s'expressa.
Enàl·lage	Substitució de formes gramaticalment diferents però d'igual significat
Encavallament	Ruptura de la unitat sintàctica a final de línia o entre dos versos
Hendíadis	Expressió d'un únic concepte per mitjà de dos termes coordinats.
Enumeració	Detall de les parts d'un concepte punt a punt
Entimema	Mètode informal per a presentar un sil·logisme
Epanadiplosi	Repetició d'un fragment al principi i final de frase o vers
Epanalepsi	Repetició de la paraula o paraules inicials d'una oració al final de la mateixa oració
Epanortosi	Autocorrecció automàtica i empàtica
Epèntesi	Inserció d'una síl·laba en l'interior d'una paraula.
Epifonema	Exclamació o reflexió amb què es tanca emfàticament el que s'ha dit anteriorment.
Epífora	Repetició d'una paraula o grup de paraules al final d'oracions successives. És l'oposat de l'anàfora
Epífrasi	Afegiment a un enunciat d'un membre o més per a manifestar un contingut moral o per a desenrotllar idees accessòries.
Epímone	Repetició sense interval d'una mateixa paraula per a emfatitzar el que es diu, o bé a intercalar diferents vegades en una composició poètica un mateix vers o una mateixa expressió.
Epítet	Adjectiu que remarca alguna qualitat del substantiu que acompanya
Erotema	Sinònim de pregunta retòrica
Etopeia	Descripció no física
Eufemisme	Substitució d'una paraula malsonant per una de més agradable
Eufonia	Producció d'un so plaent (el contrari de la cacofonia)
Exclamació	Addició empàtica al text que és completa per si mateixa; es diferencia de la interjecció en que intenta provocar una resposta emocional
Geminació	Duplicació
Gradació	Llistat ordenat segons grau, de més a menys o a la inversa
Hendíadis	Ús de dos noms per tal d'expressar una idea, quan el normal seria un nom i un modificador
Hendíatris	Ús de tres noms per tal d'expressar una idea
Hipàl·lage	Canvi en l'ordre de les paraules de tal manera que s'associïn amb paraules que normalment s'associen amb d'altres
Hipèrbaton	Alteració de l'ordre normal de les paraules dins una frase
Hipèrbole	Exageració d'un objecte o concepte
Hipocatàstasi	Implicació o declaració de semblança entre dos conceptes sense anomenar-los directament
Hipòfora	Resposta a una pròpia pregunta retòrica
Hipotiposi	Descripció viva i detallada d'un objecte o d'un fet, real o fantàstic.
Hísteron pròteron	Inversió de l'ordre anticipat dels esdeveniments (una forma d'hipèrbaton)
Homeoptòton	En llengües flexionals, ús de la primera i última paraules d'una oració amb el mateix cas gramatical
Homeotelèuton	Terminació igual dels membres d'un període, siga un conjunt de paraules amb la mateixa síl·laba, siga un conjunt de frases amb la mateixa paraula.
Homofonia	Paraules que sonen igual però tenen significats diferents
Homografia	Paraules que s'escriuen igual però tenen diferent significat
Homonímia	Paraules que s'escriuen i es pronuncien igual però tenen diferent significat
Hysteron proteron	Inversió de l'ordre temporal o causal normal de dos elements
Innuendo	Significat amagat en una frase la qual té sentit tant si es detecta com si no
Inversió	Inversió de l'ordre normal de les paraules, especialment la col·locació del verb davant del subjecte (inversió subjecte-verb)
Invocació	Apòstrofe a un déu o musa
Ironia	Ús d'una paraula de tal manera que transmet un significat oposat al seu significat corrent
Isocòlon	Ús d'estructures paral·leles de la mateixa llargada en oracions consecutives (similar al paral·lelisme)
Isolexisme	Repetició d'un mateix radical en una mateixa clàusula o vers, modificat per derivació, canvi de funció sintàctica, reiteració o variació semàntica.
Kenning	Compost metonímic en el qual els termes formen una mena d'anècdota
Lítote	Èmfasi de la magnitud d'una expressió negant-ne el contrari
Lloc comú	Paraula o frase considerada com un vici per ser massa coneguda o pel seu ús excessiu i desgastat
Malapropisme	Ús d'una paraula en lloc d'una altra que sona de manera similar, sovint amb fins humorístics
Meiosi	Infravaloració, disminució de la importància d'un concepte
Merisme	Referència al tot enumerant algunes de les seves parts
Metàfora	Referència a un concepte a partir d'un altre que hi guarda certa semblança
Metalepsi	Referència a un concepte a partir d'un altre que hi està remotament relacionat
Metàtesi	Canvi d'orde de dos o més sons en l'interior d'una paraula.
Metonímia	Relació entre significats basada en una relació de contigüitat
Neologisme	Ús d'una paraula de creació recent (oposat d'arcaisme)
Non sequitur	Enunciat que no manté cap relació amb l'anterior
Onomatopeia	Paraula que imita un so real
Oxímoron	Ús de dos termes junts que sovint es contradiuen l'un a l'altre
Palindromia	Ús d'una paraula que es llegeix igual del dret que del revés
Paràbola	Al·legoria que conté un ensenyament moral
Paradiàstole	Contrast de mots de significats molt similars
Paradoxa	Presentació d'idees aparentment contradictòries per il·lustrar alguna veritat subjacent
Paràfrasi	Explicació o al·lusió a un concepte mitjançant altres que comparteixen el referent
Paragoge	Llicència poètica que consistix en l'addició d'una síl·laba al final d'una paraula.
Paralipsi	Atracció de l'atenció sobre una cosa mentre es pretén que no se li dona importància
Paral·lelisme	Ús d'estructures sintàctiques similars en dues oracions o versos consecutius
Paraprosdokian	Finalització inesperada d'una frase
Parèntesi	Inserció d'un incís que interromp el flux natural d'una frase
Paroemion	Al·literació en la qual totes les paraules d'una frase comencen per la mateixa lletra
Paronomàsia	Proximitat de dos o més mots parònims
Parresia	Parlar càndidament o excusar-se per parlar d'aquesta manera
Perífrasi	Ús de moltes paraules en comptes de poques
Perisologia	Manca de verbositat
Personificació	Atribució de qualitats humanes a un objecte inanimat
Pleonasme	Ús de paraules redundants o supèrflues
Poliptòton	Repetició de paraules derivades de la mateixa arrel
Polisíndenton	Repetició de conjuncions
Pregunta retòrica	Qüestió de la qual no se n'espera resposta i amb la qual es pretén afirmar quelcom
Preterició	Fer creure que es vol ometre allò que clarament es diu.
Procatalepsi	Vegeu "prolepsi"
Prolepsi	Proposar un mateix l'objecció que un altre poguera fer-li per a refutar-la anticipadament, o bé a alterar la seqüència cronològica lineal en una obra literària.
Proslepsi	Forma extrema de paralipsi
Prosopografia	Descripció física
Prosopopeia	Vegeu "personificació"
Proverbi	Expressió del que s'observa comunament i que es creu cert
Quiasme	L'ordre de les paraules en una oració s'inverteix en una altra (paral·lelisme invertit)
Repetició	Ús seguit de paraules o grups de paraules en la mateixa oració
Reticència	Deixar incompleta una frase per a donar a entendre més del que pareix voler silenciar-se.
Rima interna	Ús de dues o més paraules que rimen dins una mateixa frase
Sarcasme	Ironia extrema i menyspreadora
Sàtira	Exposició del ridícul per exposar quelcom que es desaprova
Sil·lepsi	Forma de paronomàsia en la qual una sola paraula es fa servir per modificar-ne unes altres dues
Símil	Expressió en què s'establix una comparació explícita entre dos coses diferents, a fi de transmetre una idea més viva de la que s'ha enunciat en primer lloc.
Sinalefa	Unió de dos sons de paraules diferents en una mateixa síl·laba
Síncope	Supressió de síl·labes o de sons en l'interior d'una paraula.
Sine dicendo	Enunciat tan obvi que es pot sobreentendre i que si no s'omet és gairebé innecessari
Sinècdoque	Forma de metonímia en la qual una part es refereix al tot
Sinèresi
Sinestèsia	Ús de trets propis d'un sentit del cos per descriure quelcom referit a un altre sentit
Símploque	Ús simultani de l'anàfora i l'epístrofe (repetició d'una paraula o grup de paraules a començament i final de frase)
Sinonímia	Ús de dos o més sinònims en la mateixa oració
Sístole	Convertir una síl·laba llarga en una breu; oposada a la diàstole
Subjecció	Fer preguntes, la persona que parla o escriu, a les quals ella mateixa respon.
Superlatiu	Declarar un concepte com el millor dins la seva classe
Tautologia	Redundància fent ús de diferents paraules per expressar un mateix significat
Tmesi	Divisió dels elements d'una paraula composta
Tricolon	Combinació de tres elements, sovint ordenats de manera creixent (tricolon crescens) o decreixent (tricolon diminuens)
Zeugma	Ús d'un verb per a dues accions
Zoomorfisme	Aplicació de característiques animals a humans o déus

Bibliografia

• Aritzeta, M. Diccionari de termes literaris. Barcelona: Edicions 62, 1996.
• Balcells, Jordi; Roig, Albert. Antologia i guia didàctica. Dels trobadors a la poesia actual. Barcelona: Laertes, 1992.
• Bargalló, Josep [et al.] Comentari de textos literaris. (Teoria, propostes i terminologia). Barcelona: Columna Edicions, 1989.
• Bech, Sebastià; Borrell, Josep. Com es comenta un text literari. Barcelona: Barcanova, 1988.
• Borrell, Josep (ed.) Antologia general de la poesia catalana. Barcelona: Barcanova, 1991.
• Oriol Dauder, J. A.; Oriol i Giralt, J. Diccionari de figures retòriques i altres recursos expressius. Barcelona: Llibres de l'Índex, 1995.
• Parramon i Blasco, J. Diccionari de poètica. Barcelona: Edicions 62, 1998.
• Torrent, A. M. La llengua de la publicitat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999