Perífrasi verbal

Les perífrasis verbals són estructures formades per un verb auxiliar (conjugat), una partícula d'enllaç (optativa) i un verb en forma verbal impersonal (infinitiu, gerundi o participi de passat). El conjunt té un significat unitari que va més enllà del significat de cada component i que s'ha d'analitzar com un tot; per aquest esguard, els components d'una perífrasi verbal actuen solidàriament. Les perífrasis verbals permeten matisar l'acció més enllà dels temps (present, passat i futur) i dels modes (indicatiu, subjuntiu), que s'expressen per mitjà de la conjugació verbal, és a dir, a través de morfemes que s'afegeixen al final de l'arrel verbal. Es considera que les perífrasis verbals matisen l'aspecte verbal (perífrasis aspectuals) o el mode (perífrasis modals).

Formació de la perífrasi verbal

El verb auxiliar sol ser un verb lleuger, com els copulatius (ser, estar), el verb comodí o proverb (fer), els verbs bàsics de moviment (anar, venir o vindre) i algun altre que, pel seu significat, ajuden a matisar l'acció (arribar, acabar, continuar, començar, tornar, deure, soler, poder, etc.). Generalment es considera que els verbs auxiliars perden el seu significat (dessemantització o gramaticalització), encara que a vegades només hi ha una lleu pèrdua de significat.

La partícula de lligam o nexe, que és optativa, sol ser a o de, i sol aparèixer abans d'un infinitiu, però també hi ha perífrasis verbals amb participi de passat que tenen una partícula, com [donar + per + participi de passat].

La forma verbal impersonal (o infinita, o no finita), dita també verboide, aporta el significat del verb.

Tradicionalment s'ha considerat que la construcció [haver + participi] no és una perífrasi, sinó una eina per a expressar temps perfets. Igualment, la construcció [va + infinitiu], que permet expressar el passat, tampoc s'ha considerat perífrasi verbal. Tanmateix, una visió històrica revela que són perífrasis verbals com ho són [estar + gerundi] o [acabar + de + infinitiu], per posar dos exemples considerats per tothom perífrasis verbals. També la veu passiva [ser + participi] s'ha de considerar una perífrasi verbal.

En principi, una perífrasi verbal no pot canviar el verboide per cap altra paraula o construcció. Així, el verb poder en català tan sols va seguit d'infinitiu:

• Pots donar-me això?
• Pots que donis això? (frase impossible)

En canvi, quan un verb va seguit d'infinitiu i pot anar seguit d'una altra construcció, no hauria de considerar-se perífrasi verbal:

• En Joan proposa fer una calçotada. (o: En Joan proposa de fer una calçotada.)
• En Joan proposa que fem una calçotada.

Tanmateix, els verbs voler i caldre, potser pel seu significat aspectual, s'han considerat tradicionalment auxiliars, malgrat que poden dur altres estructures:

• Vull anar-hi.
• Vull que hi vagis.
• Vull això.
• Cal anar-hi.
• Cal que hi anem.

(Però en una frase com Sembla que vol ploure 'el celatge es manifesta com si hagués de ploure' el verb voler és clarament auxiliar.)

Llista de construccions perifràstiques

Heus ací una llista de construccions perifràstiques en català amb exemples:

[abellir + infinitiu]		= [venir de gust/agradar + infinitiu]
[acabar + de + infinitiu]	Acabava de penjar quan has trucat
[no + acabar + de + infinitiu]	No acabo d'entendre't (castellanisme)
[acabar + gerundi]		Acabaran fent el ruc, com sempre (castellanisme)
[acabar + participi]		Ha acabat fet un nyap
[acabar + per + infinitiu]	Va acabar per acceptar que no tenia raó
[acabar + gerundi]	 Va acabar acceptant que no tenia raó (castellanisme)
[acostumar + a/de/- + infinitiu]	Acostumen a/de/- dinar tard
[acostumar-se + a + infinitiu]	No m'acostumaré mai a dur corbata
[anar + a/per (a) + infinitiu]	Anava a/per trucar-te quan has vingut (castellanisme)
[anar + gerundi]		Anem fent, tal com ens vas dir / Això va essent habitual
[anar + participi]		Anava fet un nyap / Aquest fet va condicionat per un altre element
[aplegar + a + infinitiu]	= [arribar + a + infinitiu]
[arrancar/arrencar + a + infinitiu]	La criatura arrencà a plorar
[arribar + a + infinitiu]	Arribà a acusar-nos de traïdors
[assajar + de + infinitiu]	= [provar + (a/de) + infinitiu]
[atrevir-se + a + infinitiu]	= [gosar + (a) + infinitiu]
[avenir-se + a + infinitiu]	Si no s'avé a pactar, anirem als tribunals
[aventurar-se + a + infinitiu]	Macià es va aventurar a proclamar la independència
[avesar-se + a + infinitiu]	= [acostumar-se + a + infinitiu]
[caldre + infinitiu]		Cal fer una nova paret
[caure + a + infinitiu]	 De moment no he caigut a trucar la policia
[cercar + de + infinitiu]	= [mirar + de + infinitiu]
[cessar + de + infinitiu]	= [deixar + de + infinitiu]
[començar + a/de + infinitiu]	Començo a/de treballar a les 8
[començar + per + infinitiu]	Comença per moderar el vocabulari
[començar + gerundi]	 Comença moderant el vocabulari (castellanisme)
[comptar + (a/de) + infinitiu]	Compta (de) posar-t'hi aviat (amb A no és tan usual)
[consagrar-se + a + infinitiu] = [dedicar-se + a + infinitiu]
[continuar + a/de + infinitiu]	Continuo a/de pensar que no tens raó
[continuar + gerundi]		Continuo pensant que no tens raó (castellanisme)
[dedicar-se + a + infinitiu]	La nena petita ara es dedica a obrir i tancar portes
[cuidar + (a) + infinitiu]	Va cuidar (a) caure, i de poc que no es romp el cap 
[decidir + (de) + infinitiu]	Va decidir anar-se'n
[decidir-se + a/per + infinitiu] Es va decidir a/per partir
[deixar + a + infinitiu]	He deixat a deure l'esmorzar
[deixar + de + infinitiu]	Deixa de plorar i anem-nos-en
[deixar + infinitiu]		Deixa’l fer, que ja és prou gran
[deixar + participi]		Ho deixaren fet una cort de porcs
[deure + infinitiu]		Deus creure tos pares!
[deure + infinitiu]		Deu ser ell, qui truca: aneu-ho a comprovar
[dir + de + infinitiu]		Va dir d'anar a Montserrat
[donar + per + participi]	Dono per fet que vindrà 
[dur + a + infinitiu]		= [portar + a + infinitiu]
[dur + participi]		= [portar + participi] (castellanisme)
[engegar + a + infinitiu]	= [començar + a + infinitiu]
[entrar + a + infinitiu]	No entrem a valorar la seva proposta
[entretenir-se + a + infinitiu]	Es va entretenir a separar el gra de la palla (castellanisme)
[esperar + infinitiu]		Espero arribar a l'hora
[estar + de + infinitiu]	Estava d'anar-me’n a ca meva, però al final vaig restar aquí (usual a les Balears)
[estar + gerundi]		S'està dutxant (castellanisme)
[estar + participi]		El llit està fet
[estar + per (a) + infinitiu]	El tren està per arribar / Estic per denunciar-ho!
[estar-se + de + infinitiu]	No es pot estar d'anar-hi
[no estar-se + a + infinitiu]	No m'estic a mirar la forma dels documents, sinó el fons
[estimar-se més + (de) + infinitiu] = [preferir + (de) + infinitiu]
[fer + infinitiu]		Ha fet posar la taula en aquell racó
[fer + de + infinitiu] = [mirar + de + infinitiu]
[fer + de/per (a) + infinitiu]	Fes per veure l'alcalde i explica-li-ho
[ficar-se + a + infinitiu]	= [posar-se + a + infinitiu] (dialectal)
[forçar + a + infinitiu]	El forçaran a dimitir
[gosar + (a) + infinitiu]	Com goses (a) dir això?
[guardar-se + de + infinitiu]	Te’n guardaràs, d'acusar-los sense proves!
[haver + de + infinitiu]	Haig d'acabar aquest treball per a demà 
[haver + participi]		He vist moltes atrocitats
[haver-hi + a/per (a) + infinitiu] Hi ha molta feina a/per fer
[maldar + per (a) + infinitiu]	Maldava per aconseguir aquell cotxe
[mirar + de + infinitiu]	Mira d'arribar prompte
[moure + a + infinitiu] 	Què l'ha mogut a fer això?
[negar-se + a + infinitiu]	No us podeu negar a anar-hi (castellanisme)
[obligar + a + infinitiu]	= [forçar + a + infinitiu]
[parar + de + infinitiu]	= [deixar + de + infinitiu]
[parèixer + infinitiu]		= [semblar + infinitiu]
[passar + a + infinitiu]	Tot seguit passarem a prendre cura de la ferida
[passar + per + infinitiu]	Aconseguir la llibertat passa per democratitzar el país
[pegar + per (a) + infinitiu]	Li va pegar per (a) posar-se a cantar (castellanisme)
[pensar + (de) + infinitiu]	Pensava d'anar al bar a esmorzar, vols vindre? 
[pensar + a/de + infinitiu]	Pensa de/a dir-li que vingui!
[poder + infinitiu]		No pot aixecar tant de pes. / Puc anar-me'n?
[portar + a + infinitiu]	Això em porta a pensar que potser anem errats
[portar + gerundi]		Portem tres hores jugant-hi (castellanisme)
[portar + participi]		Porta tot el dia tancat aquí dins (castellanisme)
[posar-se + a + infinitiu]	Es va posar a ploure just abans d'anar-se'n
[pretendre + (de) + infinitiu]	No pretenc arribar a tot arreu
[preferir + (de) + infinitiu]	Va preferir dir-li-ho
[procurar + (de) + infinitiu]	= [mirar + de + infinitiu]
[provar + de + infinitiu]	No provis d'aturar-los
[quedar + participi]		Ha quedat esclafat (castellanisme)
[quedar + per (a) + infinitiu]	Això queda per fer (castellanisme)
[(no +) reeixir + a + infinitiu] (No) reïxo a entendre't
[refusar + de + infinitiu] Refusa d'admetre que tens raó
[resistir-se + a + infinitiu]	Es resisitia a admetre-ho
[restar + participi]		= [quedar + participi]
[restar + per (a) + infinitiu]	= [quedar + per (a) + infinitiu]
[rompre + a + infinitiu]	= [posar-se + per + infinitiu]
[saber + infinitiu]		Sols sap cantar cançons tradicionals
[saber-se + participi]		Se sap deslegitimat ‘es percep a si mateix’
[seguir + infinitiu]		= [continuar + a/de + infinitiu] (castellanisme)
[semblar + infinitiu]		Sembla venir vermell…
[sentir-se + participi]	 Se sent capacitat per a dir-ho / Se sent obligat a/de dir-ho
[ser + a + infinitiu]		Si ara fossis a fer, què faries?
[ser + de/a + infinitiu]	Això era/a de preveure 
[ser + de + infinitiu]		En ser de fer faena, no el cerques 
[ser + participi]		El pont fou fet el 1881 pels anglesos
[ser + participi]		Som arribats a Cotlliure (a Mallorca, Menorca, l'Alguer i la Catalunya Nord, en verbs de moviment o en verbs reflexius amb ser, equival a haver)
[soler + (a) + infinitiu]	Sol (a) sortir a passejar cada divendres
[tendir + a + infinitiu]	Els interessos tendeixen a pujar
[tenir + a/per (a) + infinitiu]	Tinc feina a/per fer (~ [haver-hi + a/per + infinitiu]) 
[tenir + de + infinitiu]	= [haver + de + infinitiu]
[tenir + gerundi]		Tinc el Joan classificant tot el material
[tenir + participi]		Ja tens els deures fets? (~ [haver + participi])
[tornar + (a) + infinitiu]	Tornarem a començar / Tornarem començar (a les Illes es diu sense a)
[tractar + de + infinitiu]	= [mirar + de + infinitiu]
[tractar-se + de + infinitiu]	Es tracta de captar nous clients
[va + infinitiu]		Va cometre un disbarat
[valer + a + infinitiu]	 Val, a fer això?
[venir + a + infinitiu]	 Aquell discurs venia a ser el seu testament polític (castellanisme?)
[venir + (de) + infinitiu]	Ara li ve de passar, al gos!
[venir + de + infinitiu]	Això que vens de dir és terrible! (francesisme)
[venir + gerundi]		Això ve sent habitual (castellanisme)
[venir + participi]		Aquest fet ve condicionat per un altre element (castellanisme)
[veure + de + infinitiu]	Veges de no caure! 
[veure + participi]		Ho veig tot pactat abans d'hora 
[veure(’s) + (a) + infinitiu]	Ja (m’)ho veig (a) venir!
[veure's + a + infinitiu]	Avui em veig a haver de rectificar una cosa que vaig dir ahir
[veure's + gerundi]		Ja et veus renyant-lo, oi? 
[voler + infinitiu]		Els ametllers volen florir (amb valor de futur immediat)

Fonts

• RULL, Xavier (2021). Diccionari de perífrasis verbals. Descripció i remarques d'ús. Sevilla: AulaMagna.
• ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA (2006). "Les perífrasis verbals", Gramàtica normativa valenciana. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, pp. 298-301.
• ESPINAL, M. Teresa (1983). Els verbs auxiliars en català. Bellaterra: Escola Universitària de Traductors i Intèrprets, Universitat Autònoma de Barcelona.
• GARCÍA FERNÁNDEZ, Luis [dir.] (2006). Diccionario de perífrasis verbales. Madrid: Gredos.
• HEINE, Bernd (1993). Auxiliaries. Cognitive forces and grammaticalization. Oxford: Oxford University
• MORERA, Marcial (1991). Diccionario crítico de las perífrasis verbales del español. Puerto del Rosario: Cabildo Insular de Fuerteventura.
• SOLÀ, Joan [ed.] (2002). Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries [3 volums].
• SQUARTINI, Mario (1998). Verbal periphrases in Romance. Aspect, actionality, and grammaticalization. Berlin / New York: Mouton de Gruyter.
• VEYRAT, Montserrat (1993). Aspecto, perífrasis y auxiliación: un enfoque perceptivo. València: Universitat de València ("LynX. A Monographical Series in Linguistics and World Perception").

Vegeu també

• Diccionari de perífrasis verbals. Descripció i remarques d'ús
• Locució
• Verb amb partícules

Enllaços externs

• Diccionari de perífrasis verbals. Descripció i remarques d'ús (català) (castellà)

• "29.3 Les perífrasis verbals", dins els capítol "Les formes verbals no finites: infinitiu, gerundi i participi", Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), Institut d'Estudis Catalans (IEC), Bcn, 2018.

• "Les perífrasis verbals", dins Llengua i literatura catalana, pàgina de l'Escola Tecnos de Terrassa.

• "Perífrasis verbals" al bloc del CPNL de Castelldefels,  PDF - una introducció clara, breu i simplificada (taules).