Reial Societat
club de futbol basc From Wikipedia, the free encyclopedia
La Reial Societat (castellà: Real Sociedad, nom complet Real Sociedad de Fútbol, també conegut com a Erreala o Reala en basc) és un club de futbol de la ciutat de Sant Sebastià, al País Basc, que juga a la Primera divisió. Té una llarga trajectòria a la història del futbol espanyol, essent un dels nou equips històrics que mai han competit en una divisió inferior a la Segona divisió.
|
|||||
 | |||||
| Himne | Txuri-urdin | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Sobrenom | Erreala, Txuri-urdin i La Real | ||||
| Tipus | club de futbol | ||||
| Creació | 7 setembre 1909 | ||||
| Activitat | |||||
| Esport | futbol | ||||
| Lliga | Primera divisió espanyola de futbol (2010–) | ||||
| Instal·lació esportiva | Estadi d'Anoeta: Sant Sebastià (1993–). 39.500 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Jokin Aperribay Bedialauneta (2008–) | ||||
| Gerent/director | Roberto Olabe Aranzabal | ||||
| Entrenador principal | Imanol Alguacil Barrenetxea (2018–) | ||||
| Altres | |||||
| Color | blau, blanc | ||||
| Equipament esportiu | |||||
| |||||
| Lloc web | realsociedad.eus | ||||
Localització geogràfica  | |||||
_con_palla_e_corona.png)
Ha obtingut dos campionats de la Lliga espanyola de futbol, tres títols de la Copa del Rei i una Supercopa d'Espanya, així com diversos subcampionats en aquestes competicions i múltiples participacions europees al llarg de la seva història. Després de 40 temporades consecutives a Primera divisió descendí a Segona divisió el 2007, i va retornar a la màxima categoria l'any 2010.
Ocupa la vuitena posició en la classificació històrica de la Primera Divisió i el número 184 de la classificació històrica mundial de la IFFHS. A més, és el sisè equip que més internacionals ha aportat a la selecció espanyola i va mantenir el rècord de jornades consecutives sense conèixer la derrota a Primera divisió durant molts anys, des de la temporada 1979-80, quan va estar 38 jornades consecutives sense perdre, fins al 2018, quan el rècord va ser superat pel Barça d'Ernesto Valverde.[1]
Els símbols
Els colors
- Primera equipació: des de la seva creació, l'equip ha mantingut certs elements invariables: pantalons blancs i mitgetes blanc i blaves. Només les mitgetes han canviat en alguna ocasió a blau.
- Segona equipació: la segona indumentària ha canviat més d'una vegada. Normalment, és completament blau, però també ha estat vermell, verd i taronja. La temporada 2006/07 portava samarreta blava amb una línia horitzontal negra, pantaló negre i mitgetes blau fosc.
Evolució: equipament històric
        1909 (Club Ciclista SS)
|
 1914
|
 1967
|
     1981
|
Evolució: primer equipament
     2012-2013
|
    2013-2014
|
     2014-2015
|
     2015-2016
|
     2016-2017
|
    2017-2018
|
     2018-2019
|
Evolució: segon equipament
  2012-2013
|
 2013-2014
|
     2014-2015
|
     2015-2016
|
     2016-2017
|
     2017-2018
|
     2018-2019
|
Proveïdors i patrocinadors
A continuació es detalla una taula amb tots els fabricants i patrocinadors que ha tingut el club des de 1981, en ordre cronològic.
_logo.svg){kind=logo}
L'escut
L'escut de la Reial Societat està format per la imatge d'una antiga pilota de cuir envolcallat d'una bandera que porta els colors tradicionals de l'uniforme i l'escut de la regió guipuscoana: el blanc i el blau marí. A més a més, la bandera incorpora un escut rodó amb les lletres «SS» en referència al nom de la ciutat de Sant Sebastià.
Convé destacar que, inicialment, els colors tradicionals del Sant Sebastià Recreation Club eren el verd i el groc però l'any 1908 canviaren als actuals.[2]
Des del canvi de nom fins l'entrada en vigor de la norma de la Segona República Espanyola que vetava l'exhibició de simbologia monàrquica, l'escut deixà de tenir corona reial i fou substituïda per l'escut de Sant Sebastià i les sigles «SS» per les de «DFC». No obstant això, la bandera, els colors i la pilota de cuir romangueren sense alteracions.
La temporada 1939-40 van recuperar l'escut l'antiga denominació.
L'any 2017, la junta del club anuncià que recuperaria en l'escut la tonalitat de color blau més característic al llarg de la seva història, és a dir, aquell present als primers anys del club i durant la gloriosa dècada de 1980.[3]
L'actual forma i organització dels objectes de l'escut guarda molta semblança amb d'altres com el del Real Sporting de Gijón de 1920[4] o el de la Real Sociedad Gimnástica de Torrelavega.[5]
Himne
L'himne oficial de la Reial Societat de Futbol és el Txuri Urdin (en català Blanquiblau). Va ser creat i escrit en basc el 1970 pel mestre Ricardo Sabadie. A més a més, txuri urdin és també el sobrenom popular pel qual es coneixen els seguidors d'aquest club de futbol basc.
Instal·lacions
Anoeta
L'Estadi Municipal d'Anoeta va ser inaugurat el 13 d'agost de 1993, i es troba a Donosti, (Guipúscoa, al País Basc. Principalment és utilitzat per la Real, però també s'hi celebren espectacles de gran envergadura, com ara concerts o partits de rugby, entre d'altres. Disposa d'una pista d'atletisme al voltant de la gespa, i ha estat catalogat per la UEFA com un estadi de màxima categoria, motiu pel qual s'hi podria disputar una final de la UEFA Champions League. El 2012, es va anunciar que en els pròxims anys es retirarien les pistes i es remodelaria el camp, passant així a tenir una capacitat de 40.000 espectadors. Les seves principals característiques són les següents:
Capacitat: 32.000 espectadors
Superfície: Gespa natural
Dimensions del Camp: 105x70 metres
Direcció: Anoeta pasealekua 1, 20014 Donostia-San Sebastià; País Basc.
Altres instal·lacions
Les Instal·lacions de Zubieta, ciutat d'entrenament i "Fàbrica de talents" de la fèrtil pedrera de la Real: disposa de 7 camps, 4 de gespa natural i 3 d'artificial, estan situades al barri donostiarra de Zubieta, al costat de l'hipòdrom de Sant Sebastià.
Antics estadis
- Estadi d'Atotxa: Segurament el més estimat per l'afició, va ser durant 80 anys el camp de la Real. Era un petit estadi a l'estil anglès, on l'equip va viure algunes de les seves principals gestes esportives. Va ser inaugurat el 5 d'octubre de 1913 contra l'Athletic Club de Bilbao. L'últim partit es va disputar el 13 de juny de 1993, enfrontant la Real amb el Club Deportivo Tenerife, essent demolit posteriorment.
- Estadi d'Ondarreta: Al costat de la Platja d'Ondarreta, va ser el primer camp de la Real, situat al barri d'El Antiguo. Es va inaugurar el 1906, en partit del San Sebastián Recreation Club, amb instal·lacions per diversos esports, com ara el tennis, l'hípica o el futbol. La Real va deixar d'utilitzar-lo el 1913, i va ser demolit el 1920.
L'afició
Segons una enquesta del CIS realitzada el 2007, la Real era el 6è equip (empatat amb l'Osasuna) que més aficionats tenia a Espanya. Un 1,3% de la població espanyola seria, segons aquesta enquesta, aficionat de la Reial Societat. A més a més, un altre 1,5% de la població simpatitzaria amb aquest equip, tot i no considerar-lo el seu primer equip.[6]
El club té 27.000 abonats, per sobre de la mitjana dels equips de primera divisió; així mateix, es troba per sobre de la mitjana de clubs en nombre d'aficionats abonats relatius, és a dir, comparant-los amb el cens demogràfic de la ciutat en què es troba. L'abril de 2011, el premi "Jugador Nº12" de la LFP va ser atorgat a la Real en reconeixement al gran paper exercit pels seus aficionats la temporada del darrer ascens a Primera (2010-11).[7]
El setembre de 2011, la Real comptava amb 114 penyes d'aficionats de la Real formalment establertes i reconegudes pel club en la seva pàgina web. La seva distribució geogràfica és la següent:[8]
Història
_-_Fondo_Marín-Kutxa_Fototeka.jpg)
Tot i que la Reial Societat va ser fundada oficialment el 1909, els seus orígens es poden remuntar uns quants anys abans, concretament al 1904. Aquest any es creà el San Sebastian Recreation Club sota l'empara del Real Club de Tenis de San Sebastián. Membres de l'entitat se'n separaren i crearen el San Sebastián Foot-Ball Club, que sota les dificultats de legalitzar l'entitat, ingressaren en el Club Ciclista de San Sebastián l'any 1909, el qual va guanyar el títol de Copa. Finalment, el 7 de setembre de 1909 es va constituir legalment la Sociedad de Foot-Ball de San Sebastián. Després de dècades considerat un equip ascensor, el club va pujar a Primera Divisió, el 1967, on es va mantenir ininterrompudament fins a l'any 2007. Durant la dècada de 1980 va viure la seva primera època daurada, en la qual va aconseguir diversos títols, entre d'altres dues lligues. Després d'un breu període a Segona Divisió (2007-10), el club va tornar a pujar a Primera, on milita actualment.
Estadístiques
- Temporades a 1a: 65
- Temporades a 2a: 16
- Partits jugats a 1a: 2074
- Victòries a 1a: 775
- Empats a 1a: 514
- Derrotes a 1a: 785
- Millor posició a la lliga: 1r
- Pitjor posició a la lliga: 19è
- Posició històrica: 8è
- Major victòria com a local a la Lliga
| Reial Societat | 8–0 | Racing de Santander |
|---|---|---|
Estadi Atotxa,[11] (Sant Sebastià)
- Major victòria com a visitant a la Lliga
| Reial Oviedo | 0–5 | Reial Societat |
|---|---|---|
- Major derrota com a local a la Lliga
| Reial Societat | 1–7 | Athletic Club |
|---|---|---|
Estadi Atotxa, (Sant Sebastià)
- Major derrota com a visitant a la Lliga
| Reial Madrid CF | 9–1 | Reial Societat |
|---|---|---|
Palmarès
Tornejos estatals
Lliga espanyola (2)
Copa del Rei (3)
Supercopa d'Espanya (1)
- 1982.
- Segona Divisió (3)
- 1948-49, 1966-67, 2009-10.
Tornejos regionals
- Campionat de Guipúscoa de futbol (3)
- 1924-25, 1926-27 i 1928-29.
Tornejos amistosos
- Trofeu Concepción Arenal (1)
- 1978-79.
- Trofeu Reyno de Navarra (4)
- 1981, 1984, 2001 i 2010.
- Trofeu Villa de Gijón (2)
- 1969 i 2000.
- Trofeu Telde (1)
- 2009.
- Trofeu Concepción Arenal (Ferrol) (1)
- 1979.
Plantilla 2024-2025
- A 2 setembre 2024[14]
|
|
Jugadors destacats
Juan Gómez
Biurrun- Luiz Alberto
- Adriano Fabiano Rossato
Mark González
Victor Bonilla
Dalian Atkinson- Kevin Richardson
John Aldridge
Edgaras Jankauskas
Sander Westerveld
Mutiu Adepoju
Bjørn Tore Kvarme
Oceano da Cruz- Ricardo Sá Pinto
Gheorghe Craioveanu
Valeri Karpin- Dmitri Khokhlov
Darko Kovačević
Lee Chun-Soo
Xabi Alonso- Agustín Aranzábal
- Luis Arconada
- Mariano Arrate
- Mikel Arteta
José Mari Bakero- Txiki Beguiristain
- Goikoetxea
- Alberto Gorriz
- Jon Andoni Larrañaga
Roberto López Ufarte
Javier de Pedro- Jesús María Satrústegui
- Urruti
- Jesus Maria Zamora
Håkan Mild
Nihat Kahveci- Tayfun Korkut
- Claudio Bravo
Entrenadors
- 1918-23: Jose Angel Berraondo
- 1923-26: Lippo Hertzka
- 1926: Luis Ortiz de Urbina
- 1926-30: Benito Diaz
- 1930-35: Harry Lowe
- 1939-41: Gaspar Gurruchaga
- 1941-42: Sebastian Silveti i Patxi Ganborena
- 1942-51: Benito Diaz
- 1951-55: José Ignacio Urbieta
- 1955-60: Salvador Artigas
- 1960: Joseba Elizondo
- 1960-62: Baltasar Albeniz
- 1962: Joseba Elizondo
- 1962-63: Perico Torres
- 1963-64: Antonio Barrios
- 1964-66: Roman Galarraga
- 1966-70: Andoni Elizondo
- 1970-71: Angel Segurola
- 1971-72: Andoni Elizondo
- 1972-74: Rafael Iriondo
- 1974-76: Andoni Elizondo
- 1976-78: Jose Antonio Irulegi
- 1978-85: Alberto Ormaetxea
- 1985-89: John Benjamin Toshack
- 1989-91: Marco Antonio Boronat
- 1991: Javier Exposito
- 1991-94: John Benjamin Toshack
- 1994-95: Salva Iriarte
- 1995-97: Javier Irureta
- 1997-99: Bernd Krauss
- 1999-00: Javier Clemente
- 2000: Periko Alonso
- 2000-02: John Benjamin Toshack
- 2002: Roberto Olabe
- 2002-04: Raynald Denoueix
- 2004-06: Jose Maria Amorrortu
- 2006: Gonzalo Arconada
- 2006: Jose Mari Bakero
- 2006-07: Miguel Ángel Lotina
- 2007-08: Chris Coleman
- 2008: Jose Ramon Eizmendi
- 2008-09: Juan Manuel Lillo
- 2009-2011: Martín Lasarte
- 2011-13: Philippe Montanier
- 2013-14: Jagoba Arrasate
- 2014-2015: David Moyes
- 2015-2018: Eusebio Sacristán Mena
- 2018: Imanol Alguacil
- 2018: Asier Garitano
- 2018-: Imanol Alguacil
Seccions
Vegeu també
Notes i referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.