From Wikipedia, the free encyclopedia
La raquiàlgia (rarament coneguda com a raquiodínia) és el dolor que es nota a l'esquena. Segons la regió afectada, el dolor pot ser del coll (cervicàlgia), central de l'esquena (dorsàlgia), lumbar (lumbàlgia), a sacre o a còccix (coccigodínia).[1] El terme popular mal d'esquena no es correspon exactament amb el de raquiàlgia, ja que una cervicàlgia no serà mai referida com a mal d'esquena sinó com a mal de clatell o dolor de clatell, així mal d'esquena seria per referir-se a una dorsàlgia, una lumbàlgia o un dolor a sacre.
  | |
| Tipus | dolor, dorsopatia i símptoma |
|---|---|
| Especialitat | ortopèdia |
| Patogènesi | |
| Localització | esquena |
| Causat per | desconegut i traumatisme físic |
| Classificació | |
| CIAP | L02 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 15544 |
| MedlinePlus | 007425 |
| MeSH | D001416 |
| UMLS CUI | C0004604 |
La zona lumbar és la zona més freqüent afectada.[2] Els episodis de raquiàlgia poden ser aguts, subaguts o crònics segons la durada. El dolor pot caracteritzar-se com un dolor continu, dolor com una fiblada o una sensació de cremor. El malestar pot irradiar-se als braços i les mans, així com a les cames o als peus,[3] i pot incloure entumiment,[1] o debilitat a les cames i els braços.
La majoria de les raquiàlgies són inespecífiques i no tenen causes identificables.[4][5] Els mecanismes subjacents més habituals inclouen canvis degeneratius o traumàtics en els discs i les articulacions de les facetes, que poden causar dolor secundari en els músculs i els nervis, i remetre el dolor als ossos, articulacions i extremitats.[3] Les malalties i la inflamació de la vesícula biliar, el pàncrees, l'aorta i els ronyons també poden causar dolor referit a l'esquena.[3] Els tumors de les vèrtebres, els teixits neuronals i les estructures adjacents també es poden manifestar com a dolor d'esquena.
La raquiàlgia és freqüent, amb aproximadament nou de cada deu adults que ho experimenten en algun moment de la seva vida, i cinc de cada deu adults que treballen el tenen cada any.[6] Alguns calculen que fins al 95% de les persones experimentaran raquiàlgia en algun moment de la seva vida.[2] És la causa més freqüent de dolor crònic i és un dels principals contribuents a la manca de treball i discapacitat.[2] Per a la majoria de les persones, la raquiàlgia és autolimitada. En la majoria dels casos d'hèrnia discal i estenosi, el descans, les injeccions o la cirurgia tenen resultats similars de mitjana al cap d'un any de resolució del dolor. Als Estats Units, el dolor lumbar agut és la cinquena raó més freqüent de les visites al metge i provoca el 40% dels dies de feina perduts.[7] A més, és l'única causa principal de discapacitat a tot el món.[8]
Es mal d'esquena és classificat per la durada dels símptomes:[9]
Hi ha moltes causes al mal d'esquena, incloent-hi venes i artèries, òrgans interns, infeccions i causes mecàniques i autoimmunes. Aproximadament el 90% de les persones amb mal d'esquena reben un diagnòstic de mal d'esquena agut inespecífic, sense cap malaltia greu al darrere. Aproximadament en un 10% dels casos la causa del mal pot ser identificada mitjançant diagnosi per imatge. Menys d'un 2 per cent dels casos es deuen a factors secundaris com càncers i infeccions serioses com osteomielitis espinal i abscessos epidurals.[10]
| Causa | Percentatge |
| Sense especificar | 90% [7] |
| Fractura vertebral per compressió | 4% [7] |
| Cancer metastàsiques | 0.7% [7] |
| Infecció | 0.01% [7] |
| Caiguda equina | 0.04% [11] |
En el 90 percent dels casos no existeixen causes fisiològiques o anormalitats en les proves diagnòstiques.[12] El mal d'esquena inespecífic pot ser provocat per la tensió o un esquinç a l'esquena. La causa és una lesió perifèrica als músculs o lligaments. El pacient pot recordar o no la causa.[9] El dolor es pot presentar de forma aguda però en alguns casos pot persistir, derivant a un mal crònic.
El mal d'esquena crònic en persones amb exploracions normals pot provenir d'una sensibilització central, on una lesió inicial provoca una hipersensibilitat al dolor, fins i tot després que la lesió inicial hagi estat resolta.[13] El tractament de la hipersensibilitat pot involucrar baixes dosis d'antidepressius i rehabilitació mitjançant fisioteràpia.[14]
L'hèrnia discal té lloc quan el nucli polpós, un material de consistència gelatinosa que es troba en el nucli del disc espinal, surt a través d'una fissura o ruptura del seu anell fibrós.[15] Pot ser degut a la compressió de les arrels del nervi. Els símptomes poden ser unilaterals o bilaterals i estan relacionats amb la zona de l'espina dorsal afectada. Les zones més comunes per la malaltia del disc espinal són de L4 - L5 o L5 - S1. El risc de la malaltia del disc lumbar augmenta en els individus amb sobrepès per la pressió augmentada als nuclis polposos.[15]
La compressió medul·lar severa es considera una emergència quirúrgica i necessita descompressió per preservar les funcions motores i sensorials.[11] La síndrome de la cua de cavall es refereix a la compressió severa de la cua de cavall, una agrupació de nervis al sector distal de la medul·la espinal. Aquesta síndrome és produïda per una hèrnia discal d'aparició súbita i es presenta amb dolor, dèficit motor i paràlisi dels esfínters.
L'espondilosi o artritis degenerativa de la columna es produeix quan el disc intervertebral experimenta canvis degeneratius, causant que el disc no aconsegueixi esmorteir les vèrtebres. Hi ha una relació entre la reducció del disc intervertebral i el dolor a la columna lumbar.[16] L'espai entre les vèrtebres es fa més estret i produeix compressió i irritació dels nervis.[17]
Espondilolistesi és el desplaçament d'una vèrtebra respecte de les veïnes. Es troba associada amb els processos degeneratius associats amb l'edat però també amb traumes i anormalitats congènites.
L'estenosi espinal es pot produir en casos d'espondilosi severa, espondilolistesi i eixamplament del lligament aromàtic associat a l'edat. L'estenosi espinal implica un estrenyiment del canal de la columna i es sol presentar en pacients de més de 60 anys. La claudicació neurogènica pot passar en casos d'estenosi lumbar greu que presenta dolors a la zona inferior de l'esquena, els glutis o les cames, que són més forts en estar dret i s'alleugen al seure.
Les fractures de compressió vertebral ocorren en un 4 per cent dels pacients que es presenten a atenció primària amb lumbàlgia.[18] Els factors de risc inclouen edat, gènere femení, antecedents d'osteoporosi i ús crònic de glucocorticoides. Les fractures es poden produir a causa d'un trauma, però en molts de casos poden ser asintomàtiques.
Les causes infeccioses comunes del dolor d'esquena són l'osteomielitis, la discitis sèptica, l'abcés paraspinal i l'abcés epidural.[15] Les causes infecciones que porten al mal d'esquena impliquen diverses estructures que envolten la columna vertebral.
L'osteomielitis es una infecció bacteriana en els osos. L'osteomielitis vertebral és normalment produïda per estafilococ.[15] Els factors de risc inclouen infecció de pell, infecció del tracte urinari, l'ús de IV catèter, us de drogues IV, anteriors endocartitis i malaltia de pulmons.
L'abscés epidural espinal també és sovint causat per una infecció severa amb bacterminia. Entre els factors de risc s'inclouen epidural recent, consum de drogues IV o infeccions recents.
La propagació de càncer a l'os o a la medul·la espinal pot portar al mal d'esquena. L'os és un dels llocs de lesions metastàtiques més comunes. Els pacients, normalment, tenen antecedent de malignitat. Els tipus de càncer més comuns que pateix una persona en mal d'esquena són, entre d'altres, mieloma múltiple, limfoma, leucèmia, tumors de medul·la espinal, tumors vertebrals primaris i càncer de pròstata.[19] El mal d'esquena és present en el 29% dels pacients amb càncer sistèmic.[15] A diferència d'altres causes de dolor d'esquena que afecten sovint la columna vertebral lumbar, la columna toràcica és la més sovint afectada.[15] El dolor es pot associar a símptomes sistèmics com pèrdua de pes, calfreds, febre, nàusees i vòmits.[15] A diferència d'altres causes del dolor d'esquena, el mal d'esquena associat a la neoplàsia és constant, apagat, mal localitzat i pitjor amb repòs. La metàstasi a l'os també augmenta el risc de compressió de la medul·la espinal o fractures vertebrals que requereix tractament quirúrgic emergent.
Els artrides inflamatoris com l'espondilititis anquilosant, l'artritis psoriàsica, l'artritis reumatoide i el lupus eritematós sistèmic poden causar diferents nivells de destrucció articular. Entre els artritides inflamatoris, l'espondilititis anquilosant s'associa més estretament amb mal d'esquena a causa de la destrucció inflamatòria dels components ossis de la columna vertebral. L'espondilitis anquilosant és freqüent en homes joves i presenta una sèrie de possibles símptomes com ara uveïtis, psoriasi i malalties inflamatòries intestinals.
Es mal d'esquena també pot estar produït per una altra font. El dolor passa quan el mal que se sent ve d'un altre punt del cos. Malalties que es poden presentar amb mal d'esquena son la pancreatitis, pedres en el ronyo, varies infeccions del tracte urinari i aneurisma de l'aorta.[9]
El treball pesat, l'obesitat, el sedentarisme i la falta d'exercici poden augmentar el risc de mal d'esquena.[2] Les persones que fumen tenen més probabilitats de patir mal d'esquena que les no fumadores.[20] Les males postures i l'augment de pes durant l'embaràs també són factors de risc. En general, la fatiga pot empitjorar el dolor.[2]
Un parell d'estudis suggereixen que factors psicològics com molt d'estrés pel treball i families disfuncionals poden estar més correlacionats amb el mal d'esquena que a anomalies estructurals com va ser revelat amb raigs X i altres imatges mediques d'escàners.[21][22][23][24]
L'avaluació inicial del mal d'esquena consisteix en un historial i un examen físic.[25] Entre els trets característics importants del mal d'esquena s'inclouen la ubicació, la durada, la gravetat, l'historial del dolor d'esquena previ i el possible trauma. Altres components importants de l'historial del pacient són l'edat, el trauma físic, l'historial previ de càncer, la febre, la pèrdua de pes, incontinència urinària, debilitat progressiva o canvis sensorials en expansió, els quals poden provocar un avís indicant una condició d'urgència mèdica.[25]
Un examen físic a l'esquena hauria de ajudar a la postura i a les deformitats. Pitjant certes zones pot servir per a poder trobar la zona afectada. Un examen neurològic es necessari per canviar el caminar, sensacions i un canvi motor.
Determinar si hi ha símptomes radiculars, com ara dolor, adormiment o debilitat sobretot a les extremitats, és important per diferenciar si les causes del mal d'esquena són centrals o perifèriques. El test de la cama dreta és una eina usada per determinar la presència de radiculopatia lumbosacral. La radiculopatia es produeix quan hi ha una irritació a l'arrel nerviosa, provocant símptomes neurològics, com l'adormiment i el formigueig. El mal d'esquena no radicular és sovint causat per lesions als músculs o lligaments de la columna vertebral, malalties degeneratives a la columna vertebral o una hèrnia discal.[26] L'hèrnia de disc i l'estenosi foraminal són les causes més comunes de radiculopatia.[26]
Durant la fase aguda, no es recomana fer radiografies de l'espina ni tests de laboratori.[15] Això suposa que no hi ha cap raó per pensar que la persona té un problema subjacent.[15][27] Habitualment el mal desapareix sol al cap de poques setmanes.[27] Les persones que fan un diagnòstic amb imatges no solen obtenir un millor resultat que les que simplement esperen a que la condició millori.[27]
Les imatges per ressonància magnètica són la millor forma d'avaluar el mal d'esquena i visualitzar l'os, teixits tous, nervis i lligaments. Els raigs-X són una opció inicial, la qual és més barata, per aquells pacients amb una sospita clínica d'infecció o malignitat baixa. Es combina amb estudis de laboratori per a la seva interpretació.
Les imatges no són necessàries en la majoria de persones amb mal d'esquena. En casos de mal d'esquena agut, es recomana la ressonància magnètica a persones amb factors de risc majors / sospita clínica de càncer, infecció espinal o dèficits neurològics progressius greus.[28] Per a pacients amb subjecció al mal d'esquena crònic, es recomana la RM si hi ha factors de risc menors per al càncer, factors de risc d'espondilitis anquilosant, factors de risc de fractura de compressió vertebral, trauma significatiu o estenosi espinal simptomàtica.[28]
Imatges prematures durant la fase aguda no milloren el pronòstic en els pacients.[29] Les imatges no tenen correlació amb la gravetat del resultat.[30]
Els estudis de laboratori són utilitzats si hi ha sospites de causes autoimmunes, infecció o malignitat.[31][32] Les proves de laboratori poden incloure el recompte de glòbuls blancs (WBC), la taxa de sedimentació d'eritròcits (ESR) i la proteïna C reactiva (CRP).[26]
Les imatges no són típicament necessàries en el primer diagnòstic o tractament de mal d'esquena. Però, també hi ha certs indicadors que es poden veure en radiografies, tomografia computada (o TAC) o una ressonància magnètica, tots aquests processos són recomanats si s'ha patit algun d'aquests símptomes:[26][33]
Hi ha proves bastant fiables que suggereixen que la combinació d'educació i exercici pot reduir el risc de desenvolupar un episodi de lumbàlgia.[34] No hi ha tantes proves fiables en el cas de que un exercici sol funcioni per a reduir el risc d'aparició d'aquest mal.[34]
Els pacients amb mal d'esquena sense complicacions haurien de ser animats a mantenir-se actius i tornar a les activitats normals.
Els objectius de gestió per tractar el mal d'esquena són aconseguir la reducció màxima de la intensitat del dolor el més ràpidament possible, restablir les habilitats de l'individu per funcionar en les seves activitats diàries, ajudar-lo a fer front al dolor residual, valorar els efectes secundaris de la teràpia i facilitar el pas del pacient pels impediments legals i socioeconòmics a la recuperació. Per molts, l'objectiu és mantenir el dolor a un nivell controlable per progressar amb la rehabilitació, la qual cosa pot conduir a un alleujament del dolor a llarg termini. Per altres, l'objectiu també és utilitzar teràpies sense cirurgia per manejar el dolor i evitar operacions, mentre per altres la cirurgia és la manera més ràpida per sentir-se millor.[35]
No tots els tractaments funcionen per a totes les condicions o per a tots els individus amb la mateixa condició, i molts troben que necessiten provar diversos tractaments per determinar quin els funciona millor. L'etapa actual de l'afecció (aguda o crònica) és també un factor determinant en l'elecció del tractament. Només una minoria de persones amb mal d'esquena (la major part d'estimació és d'1% - 10%) requereix cirurgia.[36]
El mal d'esquena generalment es tracta primer amb teràpia no farmacològica, ja que habitualment es resol sense la necessitat de l'ús de medicaments. Es sol recomanar calor superficial, massatges, acupuntura i teràpia de manipulació de la columna vertebral.[37]
Si els mètodes no mèdics no han funcionat, la medicació pot ser provada.
La cirurgia pel mal d'esquena sol ser usada com a últim recurs, quan hi ha un dèficit neurològic greu i evident. Uns estudis sobre la cirurgia d'esquena del 2009 varen trobar que per certs casos la cirurgia és bastant més eficaç que altres tractaments comuns, pero sembla que els beneficis de la cirurgia moltes vegades disminueixen a llarg termini.[53]
La cirurgia pot ser apropiada per algunes persones que presenten una mielopatia severa o síndrome de la cua de cavall.[40] Les causes dels dèficits neurològics poden incloure una hèrnia del disc, estenosi espinal, malaltia del disc, tumor, infecció i hematomes espinals, tots ells poden afectar les arrels nervioses al voltant de la medul·la espinal.[40] Hi ha múltiples opcions de cirurgia per tractar el mal d'esquena, i aquestes opcions varien depenent de la causa de mal.
Quan un disc herniat comprimeix les arrels nervioses, es pot realitzar una laminectomia o discectomia on s'elimina el material que es comprimeix sobre el nervi.[40] Es pot fer una laminectomia a múltiples nivells per eixamplar el canal espinal en el cas de l'estenosi espinal.
També es pot necessitar una foraminotomia si les vèrtebres causen una gran compressió de l'arrel nerviosa.[40] Es realitza una discectomia quan el disc intervertebral està herniat o esquinçat. El que es fa és eliminar el disc que sobresurt, ja sigui un tros o el disc sencer que pressiona l'arrel nerviosa.[54] També es pot realitzar una substitució total del disc, on es retira i substitueix la font del mal per a mantenir la mobilitat espinal.[55] Quan es treu un disc sencer (com per exemple a la discectomia) o quan les vèrtebres són inestables, es pot realitzar una cirurgia de fusió espinal. La fusió espinal és un procés on s'utilitzen empelts òssics i ferrells metàl·lics per fixar dues o més vèrtebres juntes, evitant que els ossos de la columna vertebral es comprimeixin sobre la medul·la espinal o les arrels nervioses.[56]
Si la infecció, com un absces epidural espinal, és l'origen del mal d'esquena, es pot indicar una cirurgia quan els antibiòtics no siguin efectius.[40] També es pot provar l'evacuació quirúrgica de l'hematoma espinal si els productes sanguinis no es descomponen sols.[40]
Devers un 50% de dones experimenta un mal d'esquena en la part inferior duran el embaràs.[57] Alguns estudis suggereixen que dones que hagin tengut mal d'esquena abans de l'embaràs tenen més probabilitats de tornar a tenir-ne durant l'embaràs.[58] Pot ser tan seriós que causi un mal significant i una discapacitat en un terç de les dones.[59][60] El mal d'esquena comença normalment a la setmana 18 i arriba al màxim durant les setmanes 24 a 36 de la gestació. Aproximadament un 16% de les dones que han tingut experiència amb el mal d'esquena durant l'embaràs continuen reportant mal d'esquena durant anys, així demostrant que la gent amb mal d'esquena significant tenen més probabilitats de tenir mal d'esquena després de l'embaràs.[59][60]
Es veu que factors biomecànics de l'embaràs estan associats amb el mal d'esquena incloent l'augment de curvatura de la part inferior de l'esquena o lordosi lumbar, tot això per suportar el pes augmentat en el abdomen. També una hormona anomenada relaxin alliberada durant l'embaràs, que afluixa els teixits estructurals de la pelvis per preparar el cos per l'expulsió del nadó. Aquest afluixament augmenta la flexibilitat dels lligaments i les articulacions en la part inferior que pot suposar dolor. El mal d'esquena es normalment acompanyat per símptomes radiculars, que suggereixen que es causat pel fetus que exerceix pressió en el plexe sacral i plexe lumbar a la pelvis.[58][60]
Factors típics que agreugen el mal d'esquena durant l'embaràs inclouen estar dreta, asseguda, inclinar-se cap endavant, aixecar ojectes i caminar. El mal d'esquena en l'embaràs pot ser caracteritzat pel mal concentrat en les cuixes i natges, durant la nit el mal pot agreujar-se tant que desperti al pacient.
Aplicar calor a la zona del mal, paracetamols i massatges poden ser usats per alleugerir el mal. I es recomana evitar estar dret durant llargues estones.[61]
Igualment que el mal d'esquena no causa normalment una discapacitat permanent, es un significant contribuïdor de visites de metges i dies perduts als EUA i és el major causant de discapacitats a nivell mundial. L'acadèmia de cirurgians ortopèdics va reportar que aproximadament 12 milions de visites als doctors son a causa del mal d'esquena.[2] Les baixes per mal d'esquena costen 50 mil milions de dòlars cada any només als EUA.[2] En el Regne Unit el 1998 aproximadament 1.600 milions de lliures eren utilitzades en despeses relacionades en discapacitats generades pel mal d'esquena.[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
