Rap (peix)

peix de la família dels lòfids From Wikipedia, the free encyclopedia

Rap (peix)

El rap, el rap blanc, el buldroi o la granota de mar (Lophius piscatorius)[2] és un peix de la família dels lòfids. N'hi ha a la mar Negra,[3][4][5] la mar Mediterrània[6] (incloent-hi els Països Catalans)[7][8][9] i l'oceà Atlàntic oriental (des del sud-oest del mar de Barentsz[10] fins a Islàndia,[11][12] l'estret de Gibraltar i Mauritània).[13][14][15][1]

Dades ràpides Lophius piscatorius, Estat de conservació ...
Rap
Lophius piscatorius
Thumb
Exemplar exposat a un mercat de Bergen (Noruega).
Thumb
Il·lustració del 1896
Estat de conservació
Thumb
Risc mínim
UICN198610
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreLophiiformes
FamíliaLophiidae
GènereLophius
EspècieLophius piscatorius
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Batrachus eurypterus (Düben, 1845)
  • Batrachus piscator (Linnaeus, 1758)
  • Batrachus piscatorius (Linnaeus, 1758)
  • Lophius eurypterus (Düben, 1845)[1]
Distribució
Thumb
Tanca

Es podria confondre amb el rap vermell (Lophius budegassa), però se'n diferencia en la quantitat de radis en l'aleta dorsal i pel color.[16] És inofensiu per als humans[15] i no s'adapta a viure bé als aquaris domèstics a causa de la seua grandària.[17]

Morfologia

Els exemplars més vells poden viure 24 anys,[18] pesar més de 57,7 kg i arribar a 2 m de llargària,[19] tot i que la seua mida més freqüent és d'1 m (els exemplars de l'oceà Atlàntic nord són més grossos que els africans i els mascles són més petits que les femelles).

Té el cos aplanat dorsiventralment, la pell aspra, nuosa, de tons marronosos i sense escates, el cap dur i voluminós, el qual correspon al 50% de la llargada del peix. Presenta tres llargues espines entre els ulls. Té la boca enorme, en forma de mitja lluna i amb dues fileres de dents molt punxegudes i dirigides cap enrere, dues aletes dorsals a l'esquena: la primera, formada per sis radis totalment independents -el primer, anomenat filament pescador- i, la segona, amb 11 o 12 radis, l'aleta anal amb 9-10 radis tous, el peritoneu (és a dir, la pell que recobreix internament el ventre) és de color blanc.[14][12][15][20][21]

Ecologia

És una espècie marina, batidemersal, la qual viu dels 20 als 1.000 m de fondària[22] i entre les latituds 75°N-30°N, 28°W-46°E, sobre fons de roques, sorra o fang.[14][15][17]

Es nodreix principalment de peixos més petits (lluernes, rajades, etc.) emprant la següent tècnica: quan està mig enterrat al fons, mou el filament pescador acabat en un lòbul membranós bifurcat, la qual cosa atreu les preses curioses cap a ell. Quan les té prou a prop, obre la boca (que actua com un xuclador), i se les empassa de cop. L'operació dura dècimes de segon.[14][13][15][23][24][25][26]

A Irlanda és depredat pel congre (Conger conger)[27] i a Noruega pel bacallà (Gadus morhua).[28][29]

És parasitat per Chondracanthus lophii, Caligus curtus, Chondracanthus barnardi, Holobomolochus albidus, Hamaticolax albidus, Chondracanthus gibbosus, Acantholochus albidus i Caligus elongatus.[30]

La maduresa sexual s'assoleix als sis anys de vida i la reproducció ocorre de febrer a juliol. Durant l'aparellament, el mascle es subjecta a la femella amb la boca i es produeix la fecundació. La femella pon més d'un milió d'ous, els quals estan embolicats en una massa gelatinosa envoltada d'una mena de cinta violàcia de fins a 1 m d'ample i 10 m de llargada que acaba trencant-se i alliberant els ous.[14][31][32][33][16]

Pesca i ús gastronòmic

La seua talla mínima legal de captura és de 30 cm i és capturat amb bous d'arrossegament, soltes i tresmalls, fonamentalment.[14] Es comercialitza fresc o congelat, i es menja cuit al vapor, rostit, bullit, fregit, saltat a la paella o cuit al forn microones.[34]

Referències

Bibliografia complementària

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.