Ramon Sibiuda (Catalunya, 1385[1] - Tolosa, 1436) fou un filòsof català. Tot i que no es tenen dades concretes sobre la seva naixença i origen, actualment[2] no es dubta de la seva catalanitat. Aquesta resulta del seu cognom, malgrat que se'n registren catorze variants[3] (Sabunde, Sabiende, Sabond, Sabonde, Sebon, Sebeyde...) i, especialment, dels pocs rastres que el català literari del seu temps ha deixat en la seva única obra coneguda.[4] Fou mestre en arts, medicina i teologia, i es llicencià en dret canònic. Podria haver estat bisbe o abat, ja que en els documents se'l tracta de Reverendus in Christo pater, cosa que és pròpia d'aquests.[5] Exercí com a professor d'arts i teologia a l'Estudi General de Tolosa, del qual en podria haver estat rector entre el 1429 i el 1435.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1385 (Gregorià)  Barcelona |
| Mort | 29 abril 1436 (50/51 anys) Tolosa (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof, professor d'universitat |
| Influències | |
Pensament i obra
Si bé Sibiuda mostra una clara influència lul·lista, en la seva obra s'aparta de l'Art de Ramon Llull, que intenta fondre els coneixements d'índole natural i sobrenatural, i retorna a la tradició agustiniana. Així, dins d'aquesta darrera línia de pensament, les seves fonts i influències provenen de sant Anselm, sant Bernat, sant Bonaventura, Hug i Ricard de Sant Víctor.[6] La seva originalitat rau en el seu antropocentrisme. Tot i ser discutible si era, pròpiament, un humanista (el seu llatí no gaire acurat l'aparta formalment de l'arquetip de l'humanista italià), la seva obra dona resposta a les inquietuds dels humanistes del seu temps, establint un pont de diàleg entre l'especulació medieval i les noves tendències espirituals centrades en el desig de l'ésser humà de conèixer-se a si mateix.[4]
Se'n coneix una única obra, Scientia libri creaturarum siue libri naturae et scientia de homine, que començà a escriure el 1434 i acabà el febrer del 1436, dos mesos abans de morir. L'obra fou llegida per Pico della Mirandola; Pascal en va extreure alguna de les seves idees i Montaigne, a més de traduir-la al francès,[7] va fer-ne una apologia (Apologie de Raimond Sebond), que constitueix un dels seus Essais (Assaigs) més extensos, i que donà immortalitat i fama a Sibiuda.[5] L'obra havia ja estat profusament editada, i també traduïda, abans de l'edició de la traducció francesa de Montaigne. Així, s'edità per primer cop el 1484, és a dir, uns cinquanta anys després de la seva redacció, i a partir d'aquí tingué una difusió extraordinària. Abans de l'edició de Michel de Montaigne, se n'havien fet, pel cap baix, deu edicions llatines, una traducció francesa (el 1519) i una de neerlandesa.[8] Se'n feren, també, adaptacions, una d'aquestes, la Viola animae[9] (1499) del cartoixà flamenc Pere Dorland[10] i una altra, posteriorment, l'Oculus fidei (1661), de Jan Amós Comenius.[4]
Traducció al català
Jaume de Puig i Oliver, membre de l'IEC, que és qui ha investigat més a fons aquest filòsof català del segle xv, també ha traduït la seva obra al català. Aquesta ha estat publicada en dos volums:
- El llibre de les criatures, capítols 1-222 del Liber creaturarum, Edicions 62, 1992, ISBN 9788429735765.
- Llibre de l'home caigut i redimit, capítols 222 a 230 del Liber creaturarum, Edicions Proa, 1995, ISBN 9788482561219.
Referències i notes
Bibliografia
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
