Ramon Alcoberro i Pericay

Ramon Alcoberro i Pericay (Pals, 30 de maig de 1957) és un filòsof català.^[1] És autor de més d’una vintena de llibres de filosofia i assaig.^[2]

Ramon Alcoberro i Pericay

Biografia
Naixement	30 maig 1957 (67 anys) Pals (Baix Empordà)
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació	filòsof, traductor, assagista, professor d'universitat, columnista
Ocupador	Universitat de Girona
Membre de	Joventuts Revolucionàries Catalanes Ateneu Barcelonès
Influències	Francesc Gomà i Musté, José María Valverde Pacheco, Xavier Rubert de Ventós i Denis Diderot
Família
Parents	Agustí Alcoberro i Pericay, germà
Lloc web	alcoberro.info

Trajectòria

Alcoberro fou l'autor del primer assaig de filosofia de la postmodernitat publicat en català El desordre cívic (1983). Es formà al Col·legi de Filosofia amb Xavier Rubert de Ventós i pertany a l'anomenada «Generació de la transició», el grup dels filòsofs universitaris postmarxistes aparegut al llarg de la dècada del 1980 i que han publicat bona part de la seva obra en català. El seu pensament evolucionà del postmodernisme a l'utilitarisme liberal.^[3] Ha rebut els premis Extraordinari Fi de Carrera (1981), Arnau de Vilanova, Serra Hunter i Serra i Moret (1983), entre d'altres. L'any 2018 el Col·legi d'economistes de Catalunya el va distingir com a col·legiat d'honor.

Incorporat a la lluita antifranquista, a les darreries del franquisme fou membre de les Joventuts Revolucionàries Catalanes i empresonat a La Model per aquest motiu l'any 1975.^[4] Alcoberro s'ha especialitat en temes d'ètica i ha estat un precursor de la tecnoètica i de l'ús d'internet en la divulgació filosòfica en català. Ha estat professor associat a la Universitat de Girona,^[5] consultor a la Universitat Oberta de Catalunya i directiu de l'Ateneu Barcelonès en diversos períodes. Ha editat i traduït al català textos de Denis Diderot, Jean le Rond d'Alembert, Voltaire, La François de la Rochefoucauld, Giulio Raimondo Mazzarino i altres pensadors de la Il·lustració, així com també de Henry David Thoreau, Walter Benjamin^[1] i Immanuel Kant.^[6]

Obres

• El desordre cívic. Barcelona: El Llamp (1983, Premi Serra i Moret d'assaig)
• Moments crítics. Barcelona: El Llamp (1987)
• Contra Josep Pla. Barcelona: Barcanova (1993)
• Expulsats del paradís. De Kronen a Jasp. Barcelona: Thassàlia (1996)
• Epicur: una filosofia moral. Santa Coloma de Gramenet: Grup de Filosofia. Casal del Mestre (2001)
• Ètiques per a un món complex: un mapa de les tendències morals contemporànies. Lleida: Pagès (2004)
• Ética, economía y empresa: la dimensión moral de la economía. Barcelona: Gedisa (2007)
• L'utilitarisme. Barcelona: UOC (2007)^[7]
• L'home que mira: un bloc de filosofia i pensament. Valls: Cossetània (2007)^[8]
• El racionalisme cartesià. Barcelona: UOC (2008)^[9]
• Platón. Barcelona: RBA (2015). Traducció al francès, al portuguès i a l'italià (2016)
• Stuart Mill. Barcelona: RBA (2016). Traducció al francès, al portugués i a l'italià (2016)
• Nietzsche. Voluntat de no veritat. Sabadell: Edicions Enoanda (2022)
• Ex Machina. Ètica, big data, algoritmes i robots. Sabadell: Edicions Enoanda (2022).

Referències

1. Ramon Alcoberro i Pericay al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
2. «En Franco està mort, però el franquisme està viu». Diari de Girona, 16-11-2019. [Consulta: 16 setembre 2021].
3. Rexach Fumanya, Josep. «El Maig del 68 no volia canviar el món, volia canviar la vida». Vilaweb, 02-05-2018. [Consulta: 16 setembre 2021].
4. «1975: Detenció de diversos militants de les JRC i del PSAN-p». Llibertat.cat. [Consulta: 16 setembre 2021].
5. Bosch Oliveras, Mar. «L’ètica per corbata». El País, 13-06-2019. [Consulta: 16 setembre 2021].
6. Camps i Linnell, Jordi. «Encontres de Kant a la tercera fase». El Punt Avui, 15-11-2020. [Consulta: 16 setembre 2021].
7. L'utilitarisme. Editorial UOC, 2007. ISBN 978-84-9788-560-7.
8. L'home que mira: un bloc de filosofia i pensament. Cossetània Edicions, 2007. ISBN 978-84-9791-256-3.
9. El racionalisme cartesià. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-754-0.