From Wikipedia, the free encyclopedia
Ramón Auñón y Villalón (Morón de la Frontera, 25 d'agost de 1844 - Madrid, 20 de maig de 1925)[1] va ser un marí militar i polític espanyol, marquès de Los Pilares.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1844 Morón de la Frontera (Província de Sevilla) |
Mort | 20 maig 1925 (80/81 anys) Madrid |
Sepultura | cementiri de San Justo |
Governador civil de Barcelona | |
7 desembre 1917 – 20 gener 1918 ← Eduardo Sanz y Escartín – Carlos González Rothwoss → | |
Senador del Regne | |
21 octubre 1911 – 1923 Circumscripció electoral: senador vitalici | |
Senador del Regne | |
24 setembre 1905 – desembre 1907 Circumscripció electoral: Cadis | |
Ministre de Marina | |
18 maig 1898 – 4 març 1899 ← Segismundo Bermejo y Merelo – José Gómez-Imaz Simón → | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
30 març 1893 – 17 agost 1905 Circumscripció electoral: Cadis | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | mariner, polític |
Carrera militar | |
Rang militar | almirall |
Premis | |
Descrit per la font | Ensayo de un catálogo de periodistas españoles del siglo XIX, (sec:Auñón y Villalón (Ramón), p.29) |
Ingressà a la Marina en 1855 i participà en combat per primer cop al bombardeig de Larraix en 1860. Com a militar va combatre en les guerres d'Àfrica, de la Restauració dominicana (1864) i en la Guerra de Cuba.[2] Va arribar a ser ministre de Marina en 1898 sota govern de Sagasta, substituint Segismundo Bermejo, el dia 18 de maig.[3] Durant el seu mandat com a ministre de Marina va ordenar l'atac per part de l'armada espanyola de ciutats costaneres americanes, encara que finalment acabaria cancel·lant l'ordre.[4] Va recolzar l'ordre de Ramón Blanco de treure la flota del port de Santiago de Cuba, amb la consegüent derrota a les mans de l'armada nord-americana, en la qual es va conèixer com a batalla naval de Santiago de Cuba. Va justificar aquesta decisió com «una qüestió d'honor», preferint la derrota a la rendició.[5]
Va ser una persona a la qual es va tenir en bona estima a la ciutat de Cartagena.[6] Va morir el 20 de maig de 1925, sent enterrat a les 16:00 h de l'endemà al cementiri de San Justo, en una cerimònia a la qual va acudir el general Valerià Weyler.[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.