Rajolar de Bauset, Paiporta
fàbrica a Paiporta From Wikipedia, the free encyclopedia
El Rajolar de Bauset era una antiga fàbrica de rajoles que va començar a funcionar el 1924,[1] del matrimoni format per Francisco Bauset Moltó i Teresa Masiá Miralles.[2] Està situat el municipi de Paiporta a la comarca de l´Horta Sud. Està catalogat com a Bé Immoble d'Etnologia (BIE)[3]
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Fàbrica | |||
| Construcció | Inici del segle XX | |||
| Ús | rajolar (1924–1997) edifici de museu (2000–) | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Paiporta (País Valencià) | |||
| Localització | C/ Enrique Reig, 3, 46200 Paiporta | |||
| ||||
| Bé immoble d'Etnologia | ||||
Història
El Rajolar de Bauset, també anomenat Fàbrica de rajoles i teules El Pilar, té l'origen en l'auge del sector de la construcció a València i les poblacions veïnes, als anys 20 del segle xx. La fàbrica va ser construïda el 1924 per Ambrosio i Abelardo Martínez, veïns de Paiporta.[3]
En aquell moment era als afores de Paiporta, fora de la vila, encara que actualment ja ha estat absorbida al nucli urbà de la població.[3]
Ocupava una àrea d'uns 9.520 metres quadrats, on s'incloïa els terrenys d'extracció de l'argila que servia de primera matèria, dues naus on s'emmagatzemaven les rajoles crues i altres materials així com un forn morú i un forn Hoffmann.[2][4]
La fàbrica es va mantenir en actiu de manera intermitent al llarg dels anys sota la direcció dels Bauset-Olcina. El 1965 es va llogar als germans José i Rafael Pastor Gandul i va passar a denominar-se Ceràmica Valenciana, fins al desembre de 1994, quan l'Ajuntament de Paiporta va adquirir la fàbrica ja en desús per a rehabilitar-la i transformar-la en un espai cultural que conté el Museu de la Rajolería de Paiporta. Del conjunt original queda la part inferior de la nau principal i el fumeral, la resta ha desaparegu.[4][5][6][7]
Descripció
La fàbrica era composta per diversos espais:[3]
- El terrer: lloc d'on s'extreia l'argila per modelar les rajoles i les teules;
- Les basses: dues grans basses d'aigua que, al seu torn, n'alimentaven d'altres de més petites;
- Les eres: espai a l'aire lliure on els rajolers pasturaven i modelaven les rajoles i les teules;
- Els assecadors: dues construccions amb sostre a doble vessant situades a banda i banda del forn i destinades a emmagatzemar els materials abans i després de la cocció;
- El forn: forn de secció continua dissenyat per l'enginyer Friedrich Hoffmann i que es va començar a generalitzar a Espanya durant la primera dècada del segle xx. Constava una nau més petites que donen a les façanes laterals de l'edificació, i la superior, amb coberta a doble vessant destinada al control i l'alimentació de la rajoleria;
- El fumeral: construït per Abelardo Martínez, constituïa el tir del forn. Presentava una forma octogonal i 37 metres d'alçada. Es va construir el 1921 i l'Ajuntament de Paiporta va celebrar el desembre del 2021 el centenari de la construcció.[8]
El 1997 comença la rehabilitació de la fàbrica, que finalitza l'any 2000. La part superior ha estat reconstruïda seguint l'estructura original amb coberta a dos vessants sobre estructura de bigues de fusta i tirants de ferro amb entabacat i teulada àrab.[3][9]
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.