Raimon Duran i Reynals

Raimon Duran i Reynals (Barcelona, 1895 - Barcelona, 21 de maig de 1966) fou un arquitecte català, titulat el 1926.

Raimon Duran i Reynals

Biografia
Naixement	1895 Barcelona
Mort	21 maig 1966 (70/71 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	arquitecte
Família
Pare	Manuel Duran i Duran
Germans	Eudald Duran i Reynals Estanislau Duran i Reynals Manuel Duran i Reynals Francesc Duran i Reynals

Palau de les Arts Gràfiques, actual Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Biografia

Fill de l'escriptor i il·lustrador Manuel Duran i Duran i d'Agnès Reinals Mallol. Quedà orfe als onze anys, però ell i els seus quatre germans (Estanislau, Francesc, Manuel i Eudald) estudiaren a la Universitat, recolzats per les seves tietes. L'any 1911 es matriculà a l'Escola d'Arquitectura. L'any 1920 viatjà a Florència amb Nicolau Maria Rubió i Tudurí i Ramon Reventós, per estudiar les obres de Brunelleschi. Les seves primeres obres foren el vestíbul de l'Estació de França de Barcelona i el Palau de les Arts Gràfiques per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, en col·laboració amb Pelai Martínez, actual Museu d'Arqueologia de Catalunya. Durant la República estigué influït pel racionalisme, associant-se al GATCPAC (donant lloc a les seves obres Casa Espona, al carrer Camp d'en Vidal, 1934-1935; Casa Barangé, Plaça de Jaume II, 1932-1933; Casa Cardenal, a la cantonada Llúria/Còrsega, 1935-1940; Can Móra, Pedralbes, 1935). En la postguerra retornà a un cert italianisme d'influència brunelleschiana (Església de Montserrat, actual de Maria Reina, iniciada per Nicolau Maria Rubió i Tudurí). Restaurà la sala capitular del monestir de Sant Joan de les Abadesses (1948-1963). A ell és deguda també la restauració de la casa Lleó Morera de Barcelona, en què es van perdre bona part dels elements característics que havia dissenyat el seu arquitecte, Lluís Domènech i Muntaner.^[1]

A la Garriga va construir la casa Blanca Mitjà, carrer Banys, 45 (1942), una altra casa al carrer Banys, 30 (1927),^[2] casa Perez a la ronda del Carril, 18 (1928).^[3]. I a Blanes va projectar el Mas del Sol al Jardí Botànic Tropical Pinya de Rosa.