escriptor veneçolà From Wikipedia, the free encyclopedia
Rafael Cadenas (Barquisimeto, 8 d'abril de 1930) és un poeta, assagista i professor universitari veneçolà. El 1985 va rebre el Premi Nacional de Literatura de Veneçuela, el 2009 el Premi FIL de Literatura en Llengües Romàniques a Guadalajara[1] i el 2022 el Premi Cervantes.[2]
 (2008)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 abril 1930 (94 anys) Barquisimeto (Veneçuela) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, traductor, escriptor, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat Central de Veneçuela |
| Premis | |
Signatura  | |
 | |
La seva obra ha estat aplaudida per la crítica i valorada com a fonamental si es desitja una anàlisi profunda de la realitat a través de la poesia. Sol vincular-se el seu estil amb el pensament filosòfic i se'l compara amb autors com Friedrich Hölderlin, Rainer Maria Rilke i José Gorostiza, fusionant els camins de l'actitud reflexiva amb la inspiració pura.[3] Les seves obres acosten el lector a un univers màgic, ple de matisos i capaç de transportar-lo a un altre espai, per a reflexionar sobre allò més rellevant de la vida.[4]
El seu poema «Derrota» va ser fonamental en la poesia veneçolana dels anys 1960. Entre les seves obres destaquen Amante (1983), Realidad y literatura (1979) i El taller de al lado (2005), on es troben també «Inquisidores», «Dificultad» i «Nuevo mundo».[5]
Va publicar el seu primer poemari en una impremta local de Barquisimeto, amb pròleg de Salvador Garmendia. Des d'una edat primerenca va combinar la passió per la literatura amb la militància política al Partit Comunista de Veneçuela. Per aquesta raó va ser empresonat durant la dictadura de Marcos Pérez Jiménez i es va haver d'exiliar a l'Illa de Trinitat fins al 1957.[6]
A Caracas va escriure i publicar Una isla (1958) i Los cuadernos del destierro (1960). Durant aquests anys va formar part del grup de debat polític i literari «Tabla Redonda», juntament amb Manuel Caballero, Jesús Sanoja Hernández i Jacobo Borges, entre d'altres. Va contreure matrimoni amb Milena González Carvallo, de qui va enviudar el 2017. És professor jubilat de la Facultat de Lletres de la Universitat Central de Veneçuela.
El seu poema més famós, «Derrota», ha transcendit com l'emblema poètic de la generació dels anys 1960. La seva obra més celebrada és el poemari Amante, en què expressa tota la seva refinada sensibilitat.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
