Quzhou

Quzhou (dialecte de Quzhou: Dzu Tsiu) és una ciutat a nivell de prefectura a l'oest de la província de Zhejiang, a la República Popular de la Xina. Situada al curs superior del riu Qiantang, limita amb Hangzhou al nord, Jinhua a l'est, Lishui al sud-est i les províncies de Fujian, Jiangxi i Anhui al sud, sud-oest i nord-oest respectivament. Segons el cens de 2020 la seva població era de 2.276.184 habitants, dels quals 902.767 vivien a l'àrea urbanitzada (o metropolitana) formada pels districtes urbans de Qujiang i Kecheng.^[1]

Quzhou

Tipus	ciutat-prefectura i gran ciutat
Localització
28° 57′ 16″ N, 118° 52′ 35″ E
Estat	República Popular de la Xina
Província	Zhejiang
Conté la subdivisió	Changshan County (en) Jiangshan City (en) Kaihua County (en) Kecheng District (en) Longyou County (en) Qujiang District (en)
Població humana
Població	2.185.000 (2017) (247,04 hab./km²)
Geografia
Superfície	8.844,55 km²
Identificador descriptiu
Codi postal	324000
Fus horari	UTC+08:00
Prefix telefònic	0570
Lloc web	quzhou.gov.cn

L'actriu i cantant xinesa Zhou Xun va néixer a Quzhou.

Història

Descendents de Confuci

Durant la dinastia Song del Sud, el descendent de Confuci a Qufu, el duc de Yansheng Kong Duanyou va fugir cap al sud amb l'emperador Song cap a Quzhou, mentre que la recentment establerta dinastia Jin (1115–1234) al nord va nomenar el germà de Kong Duanyou, Kong Duancao, que va romandre a Qufu com a duc de Yansheng.^[2] Des d'aquell moment fins a la dinastia Yuan, hi va haver dos ducs de Yansheng, un al nord a Qufu i l'altre al sud a Quzhou. L'emperador Khublai Khan de la dinastia Yuan va fer una invitació per retornar a Qufu al duc de Yansheng del Sud, Kong Zhu. El títol va ser retirat de la branca del sud després que Kong Zhu va rebutjar la invitació,^[3][4] de manera que la branca del nord de la família va mantenir el títol de duc de Yansheng. La branca del sud encara romania a Quzhou, on vivien fins avui. Els descendents de Confuci només a Quzhou són uns 30.000.^[5] El rang de Wujing boshi de l'Acadèmia Hanlin (五經博士) va ser atorgat a la branca del sud de Quzhou per un emperador Ming mentre que la branca del nord de Qufu tenia el títol de Duc de Yansheng.^[6][7] Kong Ruogu (孔若古), també conegut com Kong Chuan (孔傳),^[8] de la 47a generació,^[9] va afirmar que era l'avantpassat de la branca del sud després que Kong Zhu fos mort pel membre de la branca del nord Kong Guanghuang.^[10] El líder de la branca sud és Kong Xiangkai (孔祥楷).^[11]

Segona Guerra Mundial

Durant la Segona Guerra Mundial, l'exèrcit imperial japonès va utilitzar armes bacteriològiques a Quzhou, propagant pesta, febre tifoide i altres malalties a Quzhou, així com a Ningbo i Xangdé. Com a resultat, entre 1940 i 1948 més de 300.000 civils xinesos a la zona van contreure la pesta i altres malalties, i s'estima que 50.000 van morir només a Quzhou.^[12]

Administració

La ciutat-prefectura de Quzhou administra 2 districtes, 1 comtat nivell de ciutat, i 3 comtats.

Mapa
Kecheng Qujiang Comtat de Changshan Comtat de Kaihua Comtat de Longyou Jiangshan (ciutat)
#	Name	Xinès	Pinyin
1	Districte de Kecheng	柯城区	Kēchéng Qū
2	Districte de Qujiang	衢江区	Qújiāng Qū
3	Ciutat de Jiangshan	江山市	Jiāngshān Shì
4	Comtat de Changshan	常山县	Chángshān Xiàn
5	Comtat de Kaihua	开化县	Kāihuà Xiàn
6	Comtat de Longyou	龙游县	Lóngyóu Xiàn

Referències

1. ^{[enllaç sense format]} https://www.citypopulation.de/en/china/zhejiang/admin/
2. «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-09-13. [Consulta: 3 maig 2016].; «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 3 maig 2016].; «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-10-06. [Consulta: 24 juliol 2016].; https://www.asian-studies.org/absts/1995abst/china/csess45.htm Arxivat 2015-03-18 at Archive.is http://archive Arxivat 2013-07-12 a Wayback Machine.. is/hOXhs; https://www.researchgate.net/publication/248653434_The_Ritual_Formation_of_Confucian_Orthodoxy_and_the_Descendants_of_the_Sage; http://academics.hamilton.edu/asian_studies/home/CultTemp/sitePages/temple.html; «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 4 març 2016].; http://kfz.freehostingguru.com/article20.php Arxivat 2016-03-13 a Wayback Machine.; http://www.chinadaily.com.cn/china/2006-09/29/content_699183.htm; http://www.china.org.cn/english/2006/Sep/182656.htm; «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-06-10. [Consulta: 3 maig 2016].
3. «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 3 maig 2016]. p. 14.; https://www.researchgate.net/publication/248653434_The_Ritual_Formation_of_Confucian_Orthodoxy_and_the_Descendants_of_the_Sage p. 572.; «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-09-13. [Consulta: 3 maig 2016].
4. Thomas Jansen; Thoralf Klein; Christian Meyer Globalization and the Making of Religious Modernity in China: Transnational Religions, Local Agents, and the Study of Religion, 1800-Present. BRILL, 21 març 2014, p. 187–188. ISBN 978-90-04-27151-7.
5. «Nation observes Confucius anniversary». China Daily, 29-09-2006.; «Confucius Anniversary Celebrated». China Daily, 29-09-2006.
6. Thomas A. Wilson. On Sacred Grounds: Culture, Society, Politics, and the Formation of the Cult of Confucius. Harvard University Asia Center, 2002, p. 69,315. ISBN 978-0-674-00961-5.
7. Thomas Jansen; Thoralf Klein; Christian Meyer Globalization and the Making of Religious Modernity in China: Transnational Religions, Local Agents, and the Study of Religion, 1800-Present. BRILL, 21 març 2014, p. 188–. ISBN 978-90-04-27151-7.; «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 3 maig 2016]. p. 14.; https://www.researchgate.net/publication/248653434_The_Ritual_Formation_of_Confucian_Orthodoxy_and_the_Descendants_of_the_Sage p. 575.
8. «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 3 maig 2016]. p. 5.
9. ^{[enllaç sense format]} http://js.ifeng.com/humanity/his/detail_2015_03/27/3712847_0.shtml; http://www.zjfeiyi.cn/lvyou/detail/2-124.html Arxivat 2016-06-03 a Wayback Machine.; «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-10-06. [Consulta: 4 abril 2018].; «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-09-23. [Consulta: 11 novembre 2021].; «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-05. [Consulta: 11 novembre 2021].; http://www.inee.edu.mx/c/bcok.php?xVZ2/9t1z4.html%5BEnllaç+no+actiu%5D; http://www.kong.org.cn/BBS2/a/a.asp?B=74&ID=123 Arxivat 2018-06-14 a Wayback Machine.
10. ^{[enllaç sense format]} https://www.researchgate.net/publication/248653434_The_Ritual_Formation_of_Confucian_Orthodoxy_and_the_Descendants_of_the_Sage p. 575.; Wilson, Thomas A.. 1996. “The Ritual Formation of Confucian Orthodoxy and the Descendants of the Sage”. The Journal of Asian Studies 55 (3). [Cambridge University Press, Association for Asian Studies]: 559–84. doi:10.2307/2646446. https://www.jstor.org/stable/2646446 p. 575.; «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-10-06. [Consulta: 24 juliol 2016].
11. Thomas Jansen; Thoralf Klein; Christian Meyer Globalization and the Making of Religious Modernity in China: Transnational Religions, Local Agents, and the Study of Religion, 1800-Present. BRILL, 21 març 2014, p. 189–. ISBN 978-90-04-27151-7.
12. Jonathan Watts: Japan guilty of germ warfare against thousands of Chinese The Guardian, 28 August 2002; Justin McCurry: Japan's sins of the past The Guardian, 28 October 2004.