Quechumara
From Wikipedia, the free encyclopedia
Quechumara o quechuamarán és una hipotètica macrofamília de llengües ameríndies conformada per dues famílies dels Andes Centrals: la quítxua i la aimara.
| Tipus | família lingüística |
|---|---|
Independentment de la validesa d'aquest grup de llengües, es reconeix que en virtut del desenvolupament de les cultures andines, existeix com a resultat un contacte i convivència en el temps i l'espai,[1] perquè presenten segles d'interacció i difusió mútua.
La validesa d'aquesta macrofamília no té consens, no obstant això, comparacions de tipus estructural morfològic, sintàctic i semàntic donen suficient solidesa a l'opinió de l'origen comú, com la més probable.[2]
La família quechumara fou proposada per Terrence Kaufman,[3] va ser posada en dubte per Willem Adelaar, qui pensa que les similituds són producte del préstec lingüístic,[4] mentre que Lyle Campbell sospita que la proposta és vàlida, encara que considera que no ha estat demostrada de manera concloent.[5]
Moulian et al. (2015) planteja la llengua puquina de la Cultura tiahuanaco com una possible font d'alguns dels vocabulari compartit entre quítxua, aimara i mapudungun.[6]
Una anàlisi computacional automatitzada (ASJP 4) de Müller et al. (2013)[7] també agrupa el quítxua i l’aimara. Tanmateix, atès que l'anàlisi es va generar automàticament, l'agrupació es podria deure a un préstec lèxic mutu o a l'herència genètica.
Evidències
Es considera que els sistemes fonètics són gairebé idèntics, tret que el proto-quítxua no presenta la lateral (l) i el quítxua no té la nasal vetllar intervocàlica (ŋ).
En la reconstrucció del proto-quítxua i del proto-aimara, es troba que un 25% del lèxic és virtualment idèntic, incloent el cultural i el de naturalesa bàsica, encara que la resta és molt diferent. A més l'estructura morfològica de totes dues famílies és estrictament la mateixa.
Les diferències són també molt importants, i es troben en l'estructura de la paraula, de l'arrel i de la síl·laba.[2]
La següent és una comparació entre algunes paraules d'ús freqüentː
Parentiu
S'ha teoritzat que les llengües quítxues i aimares pertanyerien a un grup major anomenat andí per similituds a nivell dels trets tipològics. Aquest al seu torn formaria part de la controvertida macrofamília de les llengües ameríndies.
Llistes Swadesh
Llista Swadesh (100 paraules) de protoquítxua i protoaimara per Rodolfo Cerrón Palomino (2000):[8]
| № | GLOSSA | PROTOQUÍTXUA | PROTOAIMARA |
|---|---|---|---|
| 1. | jo | ja-qa | na-ja |
| 2. | tu | qam | huma |
| 3. | nosaltres | ja-qa-nčik | hiwa-sa |
| 4. | aquest | kay | aka |
| 5. | aquest | čay | uka |
| 6. | qui | pi | qači |
| 7. | què | ima | qu |
| 8. | no | raja | hani |
| 9. | tot(s) | λapa | taqi |
| 10. | molt(s) | ačka | aλuqa |
| 11. | un | ŝuk | maia |
| 12. | dos | iŝkay | paia |
| 13. | gran | hatu(n) | haĉ’a |
| 14. | llarg | suni | suni |
| 15. | petit | učuk | hisk’a |
| 16. | dona | warmi | marmi |
| 17. | home | qari | čača |
| 18. | persona | runa | haqi |
| 19. | peix | čaλwa | čǎλwa |
| 20. | ocell | pisqu | amač’i |
| 21. | gos | aλqu | anu(qa) |
| 22. | poll | usa | lap’a |
| 23. | arbre | maλki | quqa |
| 24. | llavor | muhu | atʰa |
| 25. | fulla | rapra | lapʰi |
| 26. | arrel | sapʰi | asu |
| 27. | escorça | qara | siλp’i |
| 28. | pell | qara | lip’iči |
| 29. | carn | ayča | hanči |
| 30. | sang | yawar | wila |
| 31. | os | tuλu | ĉ’aka |
| 32. | grassa | wira | lik’i |
| 33. | ou | runtu / ruru | k’awna |
| 34. | banya | waqra | waqra |
| 35. | cua | ĉupa | wič’inkʰa |
| 36. | ploma | pʰuru | pʰuyu |
| 37. | pèl | aqča / čukča | nik’uĉa |
| 38. | cap | uma | p’iqi |
| 39. | orella | rinri | hinču |
| 40. | ull(s) | ñawi | nawra |
| 41. | nas | sinqa | nasa |
| 42. | boca | simi | laka |
| 43. | dent(s) | kiru | laka ĉ’akʰa |
| 44. | llengua | qaλu | laqra |
| 45. | ungla | ŝiλu | šiλu |
| 46. | peu(s) | ĉaki | kayu |
| 47. | genoll(s) | qunqur | qhunquru |
| 48. | mà(s) | maki | empara |
| 49. | panxa | paĉa / wiksa | puĉa(ca) |
| 50. | coll | kunka | kunka |
| 51. | sins | ñuñu | ñuñu |
| 52. | cor | ŝunqu | čuyma |
| 53. | fetge | k’ipĉa(n) | k’ipĉa |
| 54. | beure | upya- | uma- |
| 55. | menjar | mikʰu- | manq’a- / palu- |
| 56. | mossegar | kani- | aĉu- |
| 57. | veure | rikʰu- | uλa- |
| 58. | sentir | uya- | iša- |
| 59. | saber | yaĉa- | yaĉi- |
| 60. | dormir | puñu- | iki- |
| 61. | morir | wañu- | hiwa- |
| 62. | matar | wañu-či- | hiwa-ja- |
| 63. | nedar | wayt’a- | tuyu- |
| 64. | volar | pʰaya-ri- | hala- |
| 65. | caminar | puri- | sara- / wasa- |
| 66. | venir | ŝa-mu- | huta- |
| 67. | recolzar-se | anĉ’a-ra- | haqu-ši- |
| 68. | asseure's | taya-ku- | uta-ĉ’a- |
| 69. | parar-se | ŝaya-ri- | saya- |
| 70. | donar | qu- | čura- |
| 71. | dir | ñi- | saya- |
| 72. | sol | rupay | lupi |
| 73. | lluna | kiλa | paqši |
| 74. | estrella | quyλur | wara(wara) |
| 75. | aigua | yaku | uma |
| 76. | pluja | tamya / per a | haλu |
| 77. | pedra | rumi | qala |
| 78. | sorra | aqu | č’aλa |
| 79. | sòl | paĉa | uraqi |
| 80. | núvol | pʰuyu / pukutay | qhinaya / urpi |
| 81. | fum | q’usñi / quntay | iwq’i |
| 82. | foc | nina | nina |
| 83. | cendra | uĉpa | qhiλa |
| 84. | cremar | k’añay | nak’a- |
| 85. | camí | ñayani | tʰaki |
| 86. | turó | urqu | quλu |
| 87. | vermell | puka | čupika |
| 88. | verda | q’umir / ĉiqya(q) | č’uqña |
| 89. | groc | q’iλu / qarwa | tuyu |
| 90. | blanc | yuraq | anq’o |
| 91. | negre | yana | ĉ’iyara |
| 92. | nit | tuta | aruma |
| 93. | calenta | q’unu | hunĉ’o |
| 94. | fred | čiri | tʰaya |
| 95. | ple | hunta | pʰuqa |
| 96. | nou | muŝuq | mačaqa |
| 97. | bo | aλi | aski |
| 98. | rodó | muyu | muruqu |
| 99. | sec | čaki | waña |
| 100. | nom | suti | suti |
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.