Pujada a Montserrat

La Pujada a Montserrat, coneguda també com a Pujada en costa a Montserrat (en castellà, Carrera en cuesta a Montserrat), fou una pujada de muntanya que es disputà entre 1924 i 1980, de manera discontínua, dins el terme municipal de Monistrol de Montserrat, Bages. Organitzada pel Reial Moto Club de Catalunya (RMCC) fins al 1950 i recuperada d'ençà de 1959 pel Biela Club Manresa,^[1] la prova es disputava habitualment o bé al març o bé a l'abril, hi participaven motocicletes i automòbils i discorria per un tram d'entre set i vuit quilòmetres de la carretera que puja de Monistrol al monestir de Montserrat, la BP-1121.

Pujada a Montserrat

Mapa del recorregut de la pujada de 1950, la darrera organitzada pel RMCC
Categoria	Pujada de muntanya
Lloc	Montserrat, Catalunya
Centre/Sortida	Monistrol de Montserrat, Bages
Data	març o abril
Organitzador	• RMCC (1924-50) • Biela Club Manresa (1959-80)
Puntuable	Campionat d'Espanya de muntanya
Historial
1a Edició	1924
Edició final	1980
Total d'edicions	32
1r guanyador	M. Mateu (autocicles) Joaquim Vidal (motos)
Darrer guanyador	Joan Fernández (cotxes) Quique de Juan (motos)
Rècord victòries (6)	Joan Fernández (cotxes) Ricard Fargas (motos)
Rècord volta ràpida	3'50"33 (Joan Fernández, 1980)

Juntament amb curses semblants, com ara la Pujada a la Rabassada, la Pujada al Montseny o la Pujada a Sant Feliu de Codines, la de Montserrat fou una de les més emblemàtiques de les que se celebraven a Catalunya i esdevingué un punt de trobada obligat per als aficionats als esports de motor.^[2][3] La de Montserrat tenia, a més, un gran poder de convocatòria entre els participants i sovint hi competien un centenar de pilots, entre motos i cotxes.^[4]

Característiques

Recorregut

La cursa es disputava en un tram delimitat de la carretera que va de Monistrol al monestir de Montserrat, la BP-1121. Durant la primera etapa de la prova, quan l'organitzava el RMCC, el tram en qüestió feia 8 quilòmetres, amb la sortida al km 4,700 (prop d'on aquesta carretera enllaça amb la C-55 que va d'Abrera a Solsona, a tocar del Llobregat) i l'arribada al km 12,700,^[5] uns 700 metres després de la confluència de la BP-1121 amb la carretera de Can Maçana (la BP-1103, que va del coll de Can Maçana al monestir).

D'ençà de 1959, quan el Biela Club Manresa recuperà l'organització de la pujada, el recorregut de la cursa s'escurçà en un quilòmetre i quedà en un total de 7, amb el tram de carretera delimitat pels punts quilomètrics 4,850 i 11,850. L'arribada quedà doncs uns 150 metres abans de la confluència amb la carretera de Can Maçana. Amb aquest segon recorregut, el desnivell total del trajecte era de 440 metres (es passava dels 180 metres sobre el nivell del mar de la sortida als 620 de l'arribada).

Tot seguit, es detalla la longitud total dels dos diferents recorreguts de la cursa al llarg dels anys, amb el rècord absolut marcat en cadascun d'ells:^[5]

Època	Sortida	Arribada	Longitud	Rècord
1924 - 1950	km 4,700	km 12,700	8 km	José María Yglesias (Fiat 1100), 1949, 7'13" 4/10 a 66,451 km/h
1959 - 1980	km 4,850	km 11,850	7 km	Joan Fernández (Lola-BMW), 1980, 3'50"33

Traçat

En primer terme, revolts de la carretera BP-1121, camí del monestir. Al fons, Monistrol de Montserrat.

Pel que fa al recorregut pròpiament dit, la pujada es caracteritzava per la seva considerable longitud i els nombrosos revolts que calia negociar, entre ells alguns de molt tècnics com ara per exemple la "paella" que hi ha abans d'arribar a la Font dels Monjos (entre els km 9 i 10), el revolt de la Colònia Puig (entre els km 10 i 11) o els dels voltants de la Font del Gat (entre els km 11 i 11,800).

Però el punt més difícil i característic del recorregut era el pas a nivell de l'antic cremallera de Montserrat, on la carretera feia un brusc canvi de rasant que, combinat amb la presència de les vies, provocava grans salts tant de les motos com dels cotxes participants. En aquell punt, situat entre els punts quilomètrics 6,600 i 6,700 de la carretera i conegut pels afeccionats com al "salt del cremallera", s'hi concentrava bona part del públic per a gaudir de l'espectacle. El 1971, però, la carretera fou asfaltada de nou i l'encreuament fou suavitzat, de manera que els salts desaparegueren (en contrapartida, això va provocar que les mitjanes de velocitat augmentessin considerablement).^[5]

Categories

La prova admetia inicialment tres tipus de vehicles (motocicletes, sidecars i autocicles), fins que el 1948 s'hi inclogueren els automòbils. Els autocicles hi van participar fins que aquesta mena de vehicles va desaparèixer en quedar desfasats (la darrera edició en què n'hi van córrer fou la de 1931). Cada tipus de vehicle estava dividit en diverses categories en funció de la seva cilindrada i preparació: velomotors, "Turisme", "Sport", "Carrera", etc. Més tard, en funció de l'evolució tècnica dels diferents vehicles, se n'hi anaren afegint i eliminant d'altres (escúters, cotxes carrossats, etc.)

Cal dir que el 1947, la cursa estigué destinada només a motocicletes i sidecars i els anys 1977 i 1979, només a automòbils (aquestes dues darreres edicions, a més, eren puntuables per al Campionat d'Espanya de muntanya).

Història

Entre els anys 1913 i 1922, el Reial Moto Club de Catalunya havia estat organitzant la Pujada als Brucs, cursa que fou en el seu moment la primera pujada de muntanya disputada a Catalunya. Anualment, però, el mal estat de la carretera per on discorria (l'actual autovia del Nord-est) havia complicat la seva celebració fins al punt que, passada l'edició de 1922, el RMCC decidí de cercar una nova ubicació per a l'esdeveniment. Un cop triat el nou emplaçament, la carretera de Monistrol al monestir de Montserrat, la pujada s'hi reprengué el 1924 amb el nom de Pujada a Montserrat.^[5]

Les primeres edicions de la nova pujada del RMCC tingueren un marcat caràcter motociclista, per bé que hi participaven també autocicles. La cursa s'organitzà amb certa regularitat fins al 1931 i, un cop acabada la guerra civil espanyola, de 1947 a 1950. Després, el RMCC deixà d'organitzar-la definitivament i calgué esperar a 1959 perquè el Biela Club Manresa, entitat creada poc abans, la recuperés. D'ençà d'aleshores, la Pujada a Montserrat es disputà anualment fins al 1980, en aquesta segona etapa amb el recorregut lleugerament escurçat (passà dels 8 als 7 quilòmetres de longitud) i amb la presència dels automòbils ja consolidada.^[5]

La Pujada a Montserrat es deixà d'organitzar després de l'edició de 1980 a causa -com d'habitud en aquests casos- dels problemes de tota mena que ocasionava el tancament de la carretera.

Palmarès

Font:^[6]

  Edicions que varen ser només per a motocicletes i autocicles

  Edicions que varen ser només per a motocicletes

  Edicions que varen ser només per a cotxes

  Rècord absolut per categoria

S'assenyalen amb negreta els guanyadors absoluts de cada edició.

Edició[t 1]		Any	Data	Motocicletes				Automòbils
Nr	BC			Guanyador	Moto	Temps	Km/h[t 2]	Guanyador	Cotxe	Temps	Km/h[t 2]
I	-	1924	24 de febrer	Joaquim Vidal	Indian	7'48" 4/5	?	M. Mateu	Salmson 1100[t 3]	9'08"08	52,479
II	-	1925	22 de febrer	Ignasi Macaya	Indian 1000	7'50"00	61,220	Ricard Balletbó	Amilcar 1100[t 3]	8'47" 4/10	54,750
III	-	1926	21 de març	Ignasi Macaya	Indian 1000	7'57" 4/10	60,327	Josep Maria Planàs	Austin 750[t 3]	8'47" 4/10	54,750
IV	-	1928	30 de desembre	Sprinter	Rudge	7'35"	63,300	Josep Maria Planàs	Austin 750[t 3]	8'14"	58,300
V	-	1930	30 de març	Fernando Aranda	Rudge 500	6'42" 2/10	71,600	F. Castelló	Austin 750[t 3]	9'51" 6/10	?
VI	-	1931	22 de març	Racer	Norton 500	7'06" 6/10	67,542	Oscar Stahel	Austin 750[t 3]	8'23" 8/10	57,233
VII	-	1947	23 de març	Ernest Vidal	BMW 500	6'36" 8/10	72,580	-
VIII	-	1948	4 d'abril	Ernest Vidal	BMW 500	6'22" 4/10	75,313	Miquel Soler	Ford Sup. 1500	7'30"	64
IX	-	1949	1 d'abril	Joan Buira	BMW 500	6'44" 8/10	71,146	José María Yglesias	Fiat 1100	7'13" 4/10	66,451
X	-	1950	26 de març	Fernando Aranda	Guzzi 350	6'46" 6/10	70,831	Francesc Godia	? 1100	7'21" 8/10	65,187
XI	I	1959	5 d'abril	Simó Pou	Derbi 350	5'49" 4/5	72,041	Àlex Soler Roig	Pegaso Z-102	5'30"4	?
XII	II	1960	18 d'abril	Ricard Fargas	Ducati 125	5'30"4	?	Jaume Martínez	Volkswagen Karman-Ghia	5'46"02	?
XIII	III	1961	2 de juliol	Josep Maria Busquets	Montesa 125	5'42"	?	Vittorio Lepori	Fiat Abarth	5'46"8	?
XIV	IV	1962	8 d'abril	Ricard Fargas	Ducati 220	5'25"21	?	Jaume Martínez	Porsche	5'25"06	?
XV	V[7]	1963	31 de març	Ricard Fargas	Ducati 250	5'28"63	?	Jaume Piera	Austin-Healey	5'35"82	?
XVI	VI[8]	1964	12 d'abril	Ricard Fargas	Ducati 250	5'21"32	?	Joan Fernández	Porsche 904 GTS	5'20"39	?
XVII	VII	1965	7 de març	Sicari Carlos	OSSA 175	5'29"16	?	Fèlix Griera	Alfa Romeo	6'13"77	?
XVIII	VIII	1966	20 de març	Ricard Fargas	Ducati 350	5'18"13	?	Joan Fernández	Porsche 911	5'13"61	?
XIX	IX	1967	12 de març	Carles Giró	OSSA 250	5'20"05	?	Àlex Soler Roig	Porsche Carrera 6	4'58"2	?
XX	X	1968	24 de març	Robert Blanch	Montesa 250	5'10"73	?	José de la Peña	Porsche Carrera 6	4'50"16	?
XXI	XI	1969	23 de març	Ricard Fargas	Ducati 250	5'06"35	82,258	Joan Fernández	Porsche 911 R	4'48"71	?
XXII	XII[9]	1970	15 de març	Eduard Carol	Montesa 250	5'40"33	?	Jorge de Bagration	Porsche 908	4'20"22	?
XXIII	XIII	1971	28 de març	Carles Giró	OSSA 250	5'04"34	94,631	Jorge de Bagration	Porsche 908	3'59"81	?
XXIV	XIV	1972	12 de març	Carles Giró	OSSA 500	5'01"30	?	Juan Kutz	Porsche 908	4'15"24	?
XXV	XV	1973	1 d'abril	Ton Marsinyach	Bultaco 250	4'53"45	?	Geni Baturone	Brabham BT38 F2	4'06"51	?
XXVI	XVI[10]	1974	31 de març	Josep Maria Mallol	Montesa 250	4'50"5	?	Geni Baturone	Brabham F2	4'07"0	?
XXVII	XVII	1975	16 de març	Josep Maria Mallol	Ducati 750	4'47"64	?	Geni Baturone	Brabham BT40 F2	4'00"92	?
XXVIII	XVIII	1976	4 d'abril	Josep Coronilla	OSSA 250	?	?	Geni Baturone	Brabham BT40 F2	4'07"22	101,933
XXIX	XIX	1977	27 de març	-				Joan Fernández	Lola-BMW	3'55"65	106,938
XXX	XX	1978	12 de març	Mingo Parés	Bultaco 250	4'44"41	?	Jaime Lazcano	Osella PA5-BMW	?	?
XXXI	XXI	1979	1 d'abril	-				Joan Fernández	Lola-BMW	?	?
XXXII	XXII[11]	1980	16 de març	Quique de Juan	Yamaha	4'34"65	?	Joan Fernández	Lola T296-BMW	3'50"33	?

Notes

1. Atès que el Biela Club Manresa decidí reiniciar la numeració de les edicions de la cursa en recuperar-la el 1959, s'indiquen dos ordinals d'edició: el correlatiu (Nr) i el propi del Biela Club Manresa (BC).
2. Velocitat mitjana.
3. Autocicle.

Vegeu també

• Pujada als Brucs

Referències

1. «Muntanya - Esport». enciclopedia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 gener 2016].
2. Merlos. «L'espectacle i el risc de les ‘pujades en costa'». ara.cat. Ara, 15-11-2014. [Consulta: 20 gener 2016].
3. Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Carreras en cuesta». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 168-170. ISBN 84-920886-5-6.
4. «Las cronometradas» (en castellà). alguersuari.com. Blog de José María Alguersuari, 05-03-2009. [Consulta: 26 desembre 2010].
5. Del Arco 1990: «Muntanya amunt. Rabassada, Montserrat, Montseny» p. 128-129
6. Del Arco 1990: «Apèndix 2. Resultats 1908-1989» p. 296-307
7. «Ricardo Fargas, con Ducati» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo.
8. «Juan Fernández, sobre Porsche» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo.
9. «XII Cuesta a Montserrat» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo.
10. «Carrera en cuesta a Montserrat» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo.
11. «Fernández ganó en Montserrat» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo.

Bibliografia

• Del Arco, Javier; Arderiu, Miquel; Montero, Xavier; Camp, Jordi. Història de l'automobilisme a Catalunya. Barcelona: Planeta, 1990. ISBN 84-320-6249-9.

Enllaços externs

• Vídeo de la VIII i IX Pujades a Montserrat del Biela Club Manresa, celebrades el 1966 i 1967