Publi Corneli Escipió Pomponià Salvitó

Publi Corneli Escipió Pomponià Salvitó (llatí: Publius Cornelius P. f. Scipio Pomponianus Salvitto)^[1] era un militar romà d'origen obscur del segle i aC. Formava part de la gens Cornèlia i era de la família dels Escipions, per bé que sembla que va néixer a la gens Pompònia i fou adoptat per un Escipió (i d'aquí l'agnomen Pomponià).^[1] Pel que fa a l'agnomen Salvitó^[1] (o Salutió, segons la lectura), el qual Cassi Dió escriu Σαλάττων Salatton, Plini^[2] diu que semblava a un personatge del mim que rebia aquest nom.^[3]

Publi Corneli Escipió Pomponià Salvitó

Nom original	(la) Publius Cornelius Scipio Pomponianus Salvitto (la) Cornelius Scipio Salutio (la) Cornelius Scipio Pomponianus Salvitto
Biografia
Naixement	antiga Roma
Mort	valor desconegut valor desconegut
Cònsol romà
Activitat
Ocupació	polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma
Període	República Romana tardana
Família
Família	Cornelis Escipions
Fills	Publi Corneli Escipió
Pares	Luci Corneli Escipió Asiagen Emilià   i valor desconegut

L'any 46 aC, Juli Cèsar se'l va emportar a la campanya d'Àfrica contra les forces militars que romanien de l'exèrcit dispers de Pompeu, dirigides per Metel Escipió. Atesos els precedents familiars, hom va considerar bona idea de fer-lo lluitar davant de Cèsar.^[4] Altres fonts, però, suggereixen que Cèsar el va fer comandar les tropes perquè Salvitó era un militar mediocre i així fer burla de Metel Escipió, per mostrar-li el seu menyspreu.^[3][5]

Pot tractar-se del mateix personatge que va ser cònsol sufecte el 35 aC i amb un dels triumvirs que varen batre moneda a Lípara el 37-36 aC.^[1]

Referències

1. «P.? Cornelius P.? f. Scipio Pomponianus Salvitto». Digital Prosopography of the Roman Republic. [Consulta: 20 novembre 2020].
2. Plini, Naturalis Historia, VII, 12.30.2; XXXV 8.
3. Smith (editor), William. «30. Cornelius Scipio Salutio». A: A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 752.
4. Suetoni, Vida de Juli Cèsar, 59.
5. Plutarc, Vida de Cèsar, 52.