Prova de les tres fases

La prova de les tres fases del Conveni de Berna, o test de les tres etapes (en anglès, three step test), és una referència per les excepcions o límits als drets d'autor prevista en diferents tractats internacionals sobre els drets d'autor.

Va ser formulada el 1967 en l'Acta d'Estocolm del Conveni de Berna, en l'article 9.2,^[1] i s'ha inclòs, entre altres, en l'article 5.5 de la Directiva europea sobre drets d'autor (2001/29/CE del 22 de maig del 2001). S'interpreta com a criteri uniformitzador que estableix les condicions que han de complir les possibles excepcions al dret exclusiu de reproducció. És una prova del dret convencional, tant de lege ferenda (de llei a fer) com de lege lata (de llei vigent), per controlar l'aplicació, la interpretació o l'existència en drets interns.^[2]

Les tres fases són:

• que es permeti només en casos concrets;
• que no entri en conflicte amb l'explotació normal de l'obra o prestació; i
• que no perjudiqui injustificadament els interessos legítims del titular dels drets.

Referències

1. Berne Convention for the Protection of Literary and Artistic Works (anglès)
2. «El test de les tres etapes i la comunicació pública», taula rodona, de la Revista d'Internet, Dret i Política de la UOC.