Programa de proves Apollo-Soiuz

El programa de proves Apollo-Soiuz (Apollo–Soyuz Test Project (ASTP)) en anglès i (rus: Экспериментальный полёт «Союз» — «Аполлон») (Eksperimantalni poliot Soiuz-Apol·lon) fou un vol espacial de juliol del 1975. Fou l'última missió del programa Apollo, el primer vol espacial conjunt dels EUA i l'URSS i l'última missió espacial tripulada dels Estats Units fins al primer vol del transbordador espacial a l'abril del 1981.

Programa de proves Apollo-Soiuz

Tipus de missió	programa de vols espacials tripulats, programa de la NASA i programa espacial soviètic
Operador	NASA programa espacial soviètic
Propietats de la nau
Nau espacial	CSM-111 (en) Soiuz 19
Tripulació
Membres Donald Kent Slayton Thomas P. Stafford Vance Brand Aleksei Leónov Valeri Kubasov (en)
Indicatiu	Apollo Союз (Soyuz - "Union")
Activitat orbital  Tipus d'òrbita òrbita terrestre baixa Periàpside 217 km Apoàpside 231 km Inclinació 51,75 ° Període 88,91 min
Acoblaments / amarratges  Acoblament 17 juliol 1975 Desacoblament 19 juliol 1975 Durada 1 dia, 23 hores, 7 minuts i 3 segons
Apollo Applications Program (en) i programa Soiuz

Tot i que la missió incloïa experiments científics conjunts i separats (com per exemple un eclipsi artifical del Sol per part de l'Apollo per tal que la Soiuz pogués fotografiar la corona solar) i fou una font d'experiències útils d'enginyeria per a futurs vols espacials conjunts dels EUA i l'URSS, com el programa Shuttle-Mir i l'Estació Espacial Internacional, es tractava d'una missió en gran part simbòlica.

L'ASTP, i la seva memorable encaixada de mans a l'espai, va ser un símbol de la détente entre les dues superpotències durant la Guerra Freda, i en general es considera que marca el final de la cursa espacial, que havia començat el 1957 amb el llançament de l'Sputnik 1 per part de la Unió Soviètica.^[1]

Fou l'únic vol de l'astronauta Deke Slayton. Havia estat escollit com un dels Mercury Seven originals a l'abril del 1959 però no se li permeté volar fins al 1972 per motius mèdics.

Missió i llançament

Els vols Soiuz i Apollo es van llançar a set hores i mitja l'un de l'altre el 15 de juliol de 1975 i van aterrar el 17 de juliol de 1975. Tres hores més tard, els dos comandants de la missió, Stafford i Leonov, van intercanviar la primera encaixada de mans internacional a l'espai per l'escotilla oberta de la Soiuz. La NASA havia calculat que la històrica encaixada de mans s'hauria produït sobre la localitat marítima britànica de Bognor Regis,^[2] però un retard va provocar que la seva aparició fos a la ciutat de Metz a França.^[3] Durant el primer intercanvi de tripulació, es va llegir una declaració del primer ministre soviètic Leonid Bréjnev i van rebre una trucada telefònica del president dels Estats Units Gerald Ford.

Mentre les dues naus estaven atracades, els tres nord-americans i dos soviètics van dur a terme experiments científics conjunts, van intercanviar banderes i regals (incloses llavors d'arbres que després es van plantar als dos països), van escoltar la música dels altres (els exemples inclouen "Tenderness" de Maia Kristalinskaia).^[4] i "Why Can't We Be Friends?" de War.^[5] Van signar certificats, visitar la nau dels altres, i van menjar junts i conversant en els idiomes dels altres. A causa de l'accent pronunciat de Stafford quan parlava rus, Leonov va fer broma més tard dient que es parlaven tres idiomes a la missió: rus, anglès i "Oklahomski".També hi va haver maniobres d'acoblament i redocking, durant les quals les dues naus espacials van invertir els papers i el Soiuz es va convertir en el vaixell "actiu".

Científics nord-americans van desenvolupar quatre dels experiments realitzats durant la missió. L'embriòloga Jane Oppenheimer va analitzar els efectes de la ingravidesa en els ous de peix en diverses etapes de desenvolupament.^[6]

Després de 44 hores junts, les dues naus es van separar i van maniobrar per utilitzar l'Apollo per crear un eclipsi solar artificial per permetre a la tripulació del Soiuz fes fotografies de la corona solar. Es va fer un altre atracament breu abans que les naus se separessin. Els soviètics van romandre a l'espai dos dies més, i els nord-americans durant cinc, durant els quals la tripulació de l'Apol·lo també va dur a terme experiments d'observació de la Terra.

• 
  Soiuz 19 vist des de l'Apol·lo
• 
  Centre de control a Houston durant la Missió ASTP
• 
  La històrica encaixada de mans entre Stafford i Leonov
• 
  El president dels Estats Units Gerald Ford parla amb les tripulacions soviètica i nord-americana el 18 de juliol de 1975.
• 
  Deke Slayton (dreta) amb Leonov a la nau espacial Soiuz
• 
  Els astronautes i cosmonautes van muntar aquesta placa commemorativa en òrbita com a símbol de la cooperació internacional.

Referències

1. Samuels, Richard J. Encyclopedia of United States National Security (en anglès). SAGE Publications, 2005-12-21, p. 669. ISBN 978-1-4522-6535-3.
2. Jones, Phillip. «Blast-off to Bognor!». somewhere.org.uk. [Consulta: 5 desembre 2021].
3. Ezell, Edward Clinton; Ezell, Linda Neuman. «The Partnership: A History of the Apollo–Soyuz Test Project». NASA, 1978. [Consulta: 5 desembre 2021].
4. «From Amur Waves to Pink Floyd: The music preferences of Soviet cosmonauts / News / Moscow City Web Site» (en anglès). Moscow City. Arxivat de l'original el 2021-11-30. [Consulta: 5 desembre 2021].
5. «WAR Is the Answer (and the Question) for Lonnie Jordan». OC Weekly, 02-10-2015. Arxivat de l'original el 2015-10-02. [Consulta: 5 desembre 2021].
6. Saxon, Wolfgang «Jane Oppenheimer Dies at 84; Expert on Embryos and Space» (en anglès). The New York Times, 23-03-1996. ISSN: 0362-4331.

Enllaços externs

• ASTP Highlights - Internet Archive
• The Apollo–Soyuz Mission - Internet Archive