Programari de propietat

El programari de propietat,^[1]^[2] altrament conegut com a programari privatiu^[3] és qualsevol programari amb restriccions en l'ús o modificació privada, o amb restriccions en la còpia i publicació de versions, modificades o no modificades. Normalment, el seu codi font no està disponible, o bé n'està sota restriccions. L'oposat al programari de propietat és el programari lliure.

Encara que el codi font pugui fer-se públic, el programari pot ser de propietat si es mantenen les restriccions abans esmentades; aquest és el cas de la versió comercial de l'SSH o el programa de llicències shared source de Microsoft. La Free Software Foundation s'hi refereix com tot aquell programari que és no lliure o semilliure.^[4]

En els anys 1960 els laboratoris Bell van proporcionar el codi font del seu sistema operatiu UNIX, 4 i temps després va començar a existir el que es coneix com a programari de codi tancat. No obstant això cal destacar que, a l'inici de l'era de la informàtica, era comú que agrupacions científiques estiguessin disposades a cedir el seu codi a tercers sense un pagament pel mateix, ja que tampoc hi havia una política que ho reglamentés i a més era un benefici comú conèixer els desenvolupaments aliens a la recerca de l'estandardització.

Passat el temps, és el 1979 quan el govern dels Estats Units obliga IBM a distingir entre programari i maquinari que fins llavors no es distingien clarament, donant lloc als primers intents de tancar el codi dels programes. Encara en aquesta època, es trobava en revistes com Creative Computing i Byte fulles i fulles plenes de codi lliure.

Si bé els diferents sinònims denoten principalment un mateix tipus de programari, cada terme pot emfatitzar un aspecte concret.

Privatiu fa referència a les restriccions que implica sobre la llibertat de l'usuari.
De propietat indica que una persona o empresa té drets exclusius en aquell programari per uns drets d'autor o patents, que permeten limitar legalment a unes terceres parts.^[5]
No lliure és una designació per al programari d'acord amb les Directrius de programari lliure de Debian, aquestes també basades en la definició de codi obert de l'Open Source Initiative.

Els defensors del programari privatiu acostumen a exposar els següents arguments:

El programari privatiu, respecte al lliure, permet la simple retribució dels autors. La creació de programari és un procés costós i llarg, que amb el model lliure no permet rendibilitzar-ne la venda.^[6]
Garanteix millor la protecció de les innovacions. El programari lliure permet la distribució i còpia de la integritat del codi, sense que hi hagi temps d'obtenir un avantatge competitiu associat al nou mètode o algorisme que s'hi implementa. Per a descobrir-ho, amb el programari privatiu és necessari un temps d'estudi i d'enginyeria inversa, que pot ser llarg i complex.
El codi font no és accessible, per tant, les vulnerabilitats de seguretat són menys fàcils de trobar per als pirates informàtics.

Més informació Llicències de programari, Drets cedits ...

Llicències de programari

Drets cedits	Domini públic	FOSS no protectiu Permissiu (Codi obert)	FOSS protectiu Copyleft (Programari lliure)	Freeware Shareware Freemium	Propietari	Secret comercial
Drets d'autor	No	Sí	Sí	Sí	Sí	Sí
Dret d'ús	Sí	Sí	Sí	Sí	Sí	No
Dret de Visualització	Sí	Sí	Sí	Sí	Sí	SÍ
Dret de còpia	Sí	Sí	Sí	Sovint	No	No
Dret a modificar	Sí	Sí	Sí	No	No	No
Dret a distribuir	Sí	Sí, sota la mateixa llicència	Sí, sota la mateixa llicència	Sovint	No	No
Dret a subllicenciar	Sí	Sí	No	No	No	No
Filosofia	A disposició del públic. Exonerat de drets d'autor.	Similar i posterior al copyleft. Mínimes restriccions per a l'usuari	Accés al codi i més. Metodologia en el desenvolupament i entrega al públic.	Propòsits publicitaris o comercials	Propòsits comercials	Diferents motius
Exemples	SQLite, ImageJ	Apache web server, ToyBox	Linux kernel, GIMP	Irfanview, Winamp	Windows, Half-Life 2	Server-side World of Warcraft
Drets d'autor