Primera carta als Corintis

La Primera carta als Corintis és un dels llibres del Nou Testament de la Bíblia cristiana. Es tracta d'una carta de Pau de Tars i Sòstenes als cristians de la ciutat grega de Corint.

Primera carta als Corintis

(grc) Α΄ ᾽Επιστολὴ πρὸς Κορινθίους
Tipus	obra literària, text sagrat, Epístola i llibre de la Bíblia
Autor	Pau de Tars
Creació	54 dC
Format per	1 Corinthians 1 (en) 1 Corinthians 11 (en) 1 Corinthians 10 (en) 1 Corinthians 9 (en) 1 Corinthians 12 (en) 1 Corinthians 14 (en) 1 Corinthians 13 (en) 1 Corintis 15 1 Corinthians 8 (en) 1 Corinthians 6 (en) 1 Corinthians 2 (en) 1 Corinthians 7 (en) 1 Corinthians 3 (en) 1 Corinthians 5 (en) 1 Corinthians 4 (en) 1 Corinthians 16 (en)
Gènere	Epístola
Representa l'entitat	psicologia de la religió i glossolàlia
Sèrie
Part de	Nou Testament, Epístoles Paulines i epistles to the Corinthians (en)
Segona Epístola als Corintis →

Epístoles Paulines

· 1 Tessalonicencs (52)

· 2 Tessalonicencs* (~53?)

· 1 Corintis (56)

· Romans (56)

· Filipencs (56-57)

· 2 Corintis (57-58)

· Gàlates (57-58)

· Colossencs (~60?)

· Filemó (60-61)

· Efesis* (60-62?)

· 1 Timoteu* (~60-70?)

· 2 Timoteu* (~60-70?)

· Titus* (~65-70?)

* Autoria dubtosa

Hi ha consens entre els experts bíblics a confirmar que l'autor de l'epístola és el mateix Pau. La carta és citada per les fonts més antigues, i és inclosa en tots els cànons incloent-hi el de Marció. La carta va ser escrita des d'Efes (16:8), on tal com expliquen els Fets dels Apòstols Pau hauria viscut tres anys després de fundar l'església de Corint (18:10-17), entre els anys 53 i 57.

Objectiu

Pau hauria escrit la carta per corregir certes interpretacions de l'Església coríntia que ell considerava incorrectes. Després de rebre informes de diverses fonts, va escriure l'epístola als Corintis animant-los a mantenir uniformitat en les creences («aneu tots d'acord en el vostre parlar i que no hi hagi divisions entre vosaltres», 1:10). En general, sembla que la comunitat de Corint estava bastant dividida i Pau dona consells sobre com solucionar disputes. També tracta sobre la puresa sexual, el matrimoni, el celibat apostòlic i el paper de la dona. Conté la frase infamosa «Com a totes les esglésies dels sants, que les dones callin a les assemblees; no els és permès de parlar-hi, sinó que siguin submises, com ho diu fins i tot la Llei.»^[1] A la part final fa una exposició de la doctrina de la resurrecció i en destaca la importància al si de la fe cristiana.^[2]