Primera Conferència Tricontinental de l'Havana

La Primera Conferència Tricontinental de l'Havana, coneguda també com «La Tricontinental», va ser una trobada política internacional realitzada entre el 3 i el 15 gener de 1966 a l'Havana, Cuba. El congrés va comptar amb la participació de representacions de 82 nacions d'Àfrica, Àsia i Amèrica per a formar una aliança en contra del colonialisme i de l'imperialisme en les seves formes militar i econòmica. Marcant una extensió cap al continent americà de la Conferència de Bandung de 1955, trobada de la qual naixeria posteriorment en les ciències socials la teoria postcolonial.^[1][2]

Primera Conferència Tricontinental de l'Havana

23° 08′ 12″ N, 82° 21′ 32″ O
Tipus	esdeveniment convenció
Interval de temps	3 - 15 gener 1966
Localització	l'Havana (Cuba)
Estat	Cuba
Format per
Discurso pronunciado en el acto clausura de la Primera Conferencia de Solidaridad de los Pueblos de Asia, África y América Latina (Tricontinental), en el Teatro Chaplin, La Habana, el 15 de enero de 1966 (es)

Entre els objectius a aconseguir per la Tricontinental estaven la lluita per l'alliberament nacional i la consolidació de la independència i la sobirania nacional, el dret a l'autodeterminació dels pobles, el suport a la justa causa del poble cubà contra l'imperialisme ianqui, la denúncia de l'apartheid i la segregació racial, i la lluita a favor del desarmament i la pau mundial.^[3]

La Continental creà una forma global d'entendre i d'enfrontar l'imperialisme, entenent-la com una forma de dominació desterritorialitzada i descobrint-ne l'estreta relació amb l'opressió racial.^[4] Aquest moviment va anar creant també formes específiques d'art, especialment en el camp gràfic i cinematogràfic, a més de construir formes particulars de transmissió cultural, d'identitat i de subjectivitats encara vigents. A aquest fenomen se l'anomena «tricontinentalisme».^[4]

Entre els notables assistents a més de l'amfitrió, Fidel Castro, hi trobem: Salvador Allende de Xile, Amílcar Cabral de Guinea Bissaau i Cap Verd, el guatemalenc Luis Augusto Turcios Lima, el guyanès Cheddi Jagan, Pedro Medina Silva de Veneçuela, Nguyen Van Tien del Vietnam del Sud i l'uruguaià Rodney Arismendi. També es van donar a conèixer els transcendentals missatges de: Che Guevara,^[5] Ho Chi Minh, Kim Il-Sung, Zhou Enlai, Aleksei Kossiguin, Gamal Abdel Nasser, Houari Boumedienne i Julius Nyerere.^[6]

Referències

1. «Las esperanzas frustradas de la Tricontinental». Viento Sur, 20-04-2018. [Consulta: 5 desembre 2019].
2. «La Tricontinental de La Habana, y Palestina: el ayer y el hoy», 21-02-2017. [Consulta: 5 desembre 2019].
3. «Primera conferencia tricontinental de La Habana».
4. Mahler. From the Tricontinental to the global South: race, radicalism, and transnational solidarity. Duke University Press, 2018. ISBN 9780822371717.
5. «Che Guevara (1967): "Mensaje a los pueblos del mundo a través de la Tricontinental."». Marxists Internet Archive. [Consulta: 5 desembre 2019].
6. «A 45 años de la OSPAAAL: Arte y solidaridad Tricontinental».