cap del govern autònom de Catalunya From Wikipedia, the free encyclopedia
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
|
|||||
.png) | |||||
| Titular | Salvador Illa i Roca  des del 8 agost 2024 | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tractament | Molt Honorable Senyor | ||||
| Nomenat per | Parlament de Catalunya i monarca d'Espanya | ||||
| Jurisdicció | Catalunya | ||||
| Institució | Generalitat de Catalunya i Diputació del General | ||||
| Estat | Espanya | ||||
| Mandat | 4 anys | ||||
| Creació | 1359 i 1932 | ||||
| Salari | 153.235,5 euros | ||||
| Suplent | vicepresident del Govern de Catalunya | ||||
| Llista | llista de presidents de la Generalitat de Catalunya | ||||
| Lloc web | president.cat | ||||
El president és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix en la configuració de la Generalitat juntament amb el Parlament, el Govern de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.[1] El president de la Generalitat és escollit pel Parlament de Catalunya i nomenat pel rei d'Espanya. Concentra dues menes de funcions: representatives i governatives.
Actualment, les funcions de la presidència de la Generalitat són assumides pel 133è president Salvador Illa i Roca.
El president de la Generalitat té la més alta representació de la Generalitat de Catalunya i l'ordinària de l'Estat espanyol a Catalunya. Li correspon, també, mantenir les relacions amb les altres institucions de l'Estat i la resta de les comunitats autònomes, convocar les eleccions al Parlament de Catalunya i nomenar els alts càrrecs que les lleis determinin. Com a representant ordinari de l'Estat a Catalunya, promulga en nom del rei les lleis de Catalunya.
El president forma part del Govern de Catalunya i és qui el dirigeix i el coordina, establint les directrius generals de l'acció de govern. En aquest sentit, nomena els consellers i altres alts càrrecs, convoca i presideix les reunions del Govern i signa els decrets acordats pel Consell Executiu i ordena que es publiquin. També pot demanar que el Parlament es reuneixi en sessió extraordinària i, arribat el cas, ha de dissoldre'l o sol·licitar que s'hi celebri un debat general.
El president de la Generalitat també ha de coordinar el programa legislatiu del Govern i l'elaboració de normes de caràcter general, convocar i presidir les comissions del Consell Executiu i facilitar la informació que el Parlament sol·liciti al Govern.
L'elecció del president de la Generalitat s'estableix en els articles 152.1 de la Constitució espanyola i l'article 67.2 de l'Estatut d'Autonomia, i queda desplegada pels articles 49 i següents de la llei 3/1982 així com pels articles 127 i 128 del reglament del Parlament de Catalunya de 2005.[2] En l'elecció del president hi ha 3 fases clarament especificades:[3]
D'acord amb l'article 5 de la llei de la presidència,[4] el president de la Generalitat és nomenat pel rei o reina atenent a la comunicació que els fa el president del Parlament, nomenament que es publica en el Diari Oficial de la Generalitat.
L'efectivitat en el càrrec es produeix en el moment de la presa de possessió, que ha de tenir lloc en el termini de cinc dies a partir del nomenament.
Les causes de cessament del President de la Generalitat queden establertes en l'article 7 de la "Llei de la presidència de la Generalitat i del Govern",[4] el qual diu, literalment:
El 27 d'octubre de 2017, el president Carles Puigdemont va ser destituït a l'empara de l'article 155 de la Constitució. Aquest cessament no va ser acceptat ni pel president, ni pel govern ni per la presidenta del Parlament, considerant-lo contrari a la regulació existent i al redactat de l'apartat 2 de l'article 155 de la Constitució,[b] que plantegen seriosos dubtes sobre la legalitat d'aquesta destitució.[5]
El 28 de setembre del 2020, el Tribunal Suprem va confirmar la condemna d'inhabilitació d'un any i mig per al president Quim Torra seguint una denúncia de la Junta Electoral Central. Pere Aragonès, Vicepresident de la Generalitat de Catalunya i Conseller d'Economia i Hisenda fins al moment, assumí les atribucions del càrrec de President.
La presidència de la Generalitat corresponia als diputats que, per raó del seu rang, tingueren preeminència protocol·lària per damunt dels altres diputats, fet que amb freqüència els dugué a presidir els actes i a encapçalar els documents de la Diputació del General. Per aquesta causa es tracta sempre de diputats del "Braç Eclesiàstic", a excepció del cas de Joan I d'Empúries —diputat del "Braç Militar"—, sobre el qual recaigué la preeminència pel fet de pertànyer a la família reial.
El criteri oficialment[6] seguit per enumerar els presidents ha estat el de comptar només un cop cada titular encara que repetissin mandat, la qual cosa situa l'actual president en el nombre 133è. Els que repeteixen mandat són indicats amb una R.
Als primers temps de la institució, el nombre de diputats no estava regulat ni va ser estable i variava la quantitat que hi havia per cada braç. El representant o diputat del Braç Eclesiàstic per la seva preeminença protocol·lària, i només sota aquest concepte, presidia les reunions del conjunt de diputats i oïdors. Sempre que no hi figurés algun membre de la família reial, que en aquest cas li correspondria la preeminència. Cal fer esment, que el consistori era col·legiat i el terme de Presidència és un concepte contemporani. I per tant, seguint aquest criteri, entre els membres del "Braç Eclesiàstic", s'ha considerat com a president el diputat amb un càrrec eclesiàstic superior. És el cas del primer president, Berenguer de Cruïlles, que era un dels quatre membres del "Braç Eclesiàstic" que varen ser escollits a les Corts de Cervera de 1359. A partir de les Corts de Montsó iniciades el 1362, aquest diputat passà a residir a Barcelona.
Altre criteri considerat ha estat no numerar com a presidents de la Generalitat o Diputació del General els càrrecs nomenats en el període de regència de 1367 - 1375, fruit de la resolució de les Corts de Vilafranca (1367) que suspengué els diputats residents a Barcelona; tampoc la diputació paral·lela que Joan II va nomenar l'any 1470 a Lleida, durant la guerra civil catalana; ni tampoc - ja en època contemporània - la restauració de la Diputació del General durant la 3a Guerra Carlina, ni els presidents de la Mancomunitat de Catalunya, ni els diputats que varen governar durant la suspensió de la Generalitat i l'Estatut de 1932 per part del Govern espanyol que va comportar l'empresonament del president Lluís Companys i el seu govern entre 1934 i 1936.
| Núm. | Nom
(naixement – mort) |
Període | Ressenya biogràfica | ||
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Berenguer de Cruïlles (1310 – 1362) |
1359 - 1362 | Bisbe de Girona | ||
| 2 | Romeu Sescomes (? – 1380) |
1363 - 1364? | Bisbe de Lleida | ||
| 3 | Ramon Gener (? – 1388) |
1364?-1365 | Canonge de la Seu d'Urgell | ||
| 4 | Bernat Vallès (? – 1389) |
1365 - 1367 | Canonge de Barcelona | ||
| Entre 1367 i 1375 se suspèn temporalment el càrrec de diputat resident (President de la Generalitat) per decisió de les Corts de Vilafranca (1367), nomenant un regent per a aquest període. | |||||
| Pere Vicenç[7] | 1367 - 1370 | Regent de la Diputació suspesa durant les Corts de Vilafranca (1367) | |||
| Bernat Bussot [7] | 1370 - 1375 | Regent de la Diputació suspesa durant les Corts de Vilafranca (1367) | |||
| R | Romeu Sescomes (? – 1380) |
1375 - 1376 | |||
| 5 | Joan I d'Empúries (1338 – 1398) |
1376 | Comte d'Empúries | ||
| 6 | Guillem de Guimerà i d'Abella (? – 1396) |
1376 - 1377 | Prior de Catalunya de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem | ||
| 7 | Galceran de Besora i de Cartellà (? – 1383) |
1377 - 1378 | Almoiner del Monestir de Ripoll | ||
| R | Ramon Gener (? – 1388) |
1379 - 1380 | Canonge de la Seu d'Urgell | ||
| 8 | Felip d'Anglesola | 1380 | Canonge de Tarragona | ||
| 9 | Pere de Santamans (? – 1383) |
1381 - 1383 | Canonge de Tortosa | ||
| 10 | Arnau Descolomer (? – 1410) |
1384 - 1389 | Prevere de Girona | ||
| 11 | Miquel de Santjoan | 1389 - 1396 | Canonge de Girona. Morí sense acabar el mandat | ||
| 12 | Alfons de Tous (? – 1421) |
1396 - 1413 | Rector de l'església de Santa Maria del Pi, de Barcelona. Prengué art en el parlament per tractar de la successió de Martí l'Humà. Adquireix l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya com a seu permanent. | ||
| 13 | Marc de Vilalba (? – 1439) |
1413 - 1416 | Abat del Monestir de Ripoll (1408 - 1409) i primer Abat de Montserrat (1409-?) | ||
| 14 | Andreu Bertran (? – 1433) |
1416 - 1419 | Bisbe de Barcelona (1416 - 1420). Intervingué de forma destacada en la resolució del Cisma d'Occident. | ||
| 15 | Joan Desgarrigues | 1419 - 1422 | Comanador de Masdéu (Trullars) de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem | ||
| 16 | Dalmau de Cartellà i Despou (? – 1439) |
1422 - 1425 | Abat de Ripoll (1410 - 1439) i també d'Amer i de Sant Cugat del Vallès. | ||
| 17 | Felip de Malla (1380 – 1431) |
1425 - 1428 | Rector de l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona (1407), Conseller reial (1419). Canonge degà d'Osca (1422), almoiner de la seu d'Elna (1423) i ardiaca major de la seu de Barcelona (1424 - 1431). Brillant orador i autor d'estil classicitzant (Lo pecador remut). Al Concili de Constança obtingué sis vots per ocupar la seu papal de Roma. | ||
| 18 | Domènec Ram i Lanaja (1345 – 1445) |
1428 - 1431 | Bisbe de Lleida (1419 - 1435) i cardenal nomenat pel papa Martí V (1426). El 1429, assistí, amb el cardenal Pere de Foix, al concili de Tortosa, per tal de liquidar temes pendents del Cisma d'Occident. | ||
| R | Marc de Vilalba (? – 1439) |
1431 - 1434 | |||
| 19 | Pere de Palou (? – 1440s) |
1434 - 1437 | Canonge de la seu de Barcelona | ||
| 20 | Pere de Darnius (? – 1440s) |
1437 - 1440 | Canonge sagristà de Girona | ||
| 21 | Antoni d'Avinyó i de Moles (? – 1450) |
1440 - 1443 | Abat de Montserrat (1440 - 1450) | ||
| 22 | Jaume de Cardona i de Gandia (1405 – 1466) |
1443 - 1446 | Canonge de Barcelona i bisbe de Vic (1442 - 1459). El papa Pius II el fa cardenal el 1461 | ||
| 23 | Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí (? – 1489) |
1446 - 1449 | Conegut com a Pedro de Urrea. Arquebisbe de Tarragona (1446 - 1489). Feu un paper important en la guerra de Joan II, a favor del rei. Anys més tard esdevingueren famoses les seves repressions contra viles i pobles al Camp de Tarragona. | ||
| 24 | Bertran Samasó (? – 1458) |
1449 - 1452 | Abat de Ripoll (1440 - 1458). Va ser contrari a la política populista i filoremença d'Alfons IV el Magnànim, i a favor dels privilegis de l'aristocràcia. | ||
| 25 | Bernat Guillem Samasó (? – 1456) |
1452 - 1455 | Abat d'Àger | ||
| 26 | Nicolau Pujades (? – 1467) |
1455 - 1458 | Ardiaca de Santa Maria del Mar, de Barcelona. Acabat el seu mandat, va fer de mitjancer entre el rei Joan II i la Generalitat. | ||
| 27 | Antoni Pere Ferrer (? – 1471) |
1458 - 1461 | Tercer abat de Montserrat (1451 - 1472). Defensor de Carles de Viana, empresonat pel seu pare, el rei Joan II, es posà del costat de la Generalitat en la guerra civil catalana (1462 - 1472), començada ja després del seu mandat. | ||
| 28 | Manuel de Montsuar i Mateu (1410 – 1491) |
1461 - 1464 | Canonge de Lleida | ||
| Bernat Saportella | 1463-1472 | Diputat del braç militar, es traslladà a Tarragona i instaurà allí una Diputació lleial al monarca. Així doncs, entre 1463 i 1472, existiren dues Diputacions del General paral·leles: una de rebel (a Barcelona) i una altra de lleial al rei (a Tarragona i després a Lleida). | |||
| 29 | Francesc Colom (? – 1472) |
1464 - 1467 | Ardiaca del Vallès a la seu de Barcelona. Oponent de Joan II, tingué un paper fonamental en la guerra civil catalana (1462-1472). | ||
| 30 | Ponç Andreu de Vilar (? – 1489) |
1467 - 1470 | Abat comendatari de Ripoll (1463 - 1489) | ||
| 31 | Miquel Samsó (1430 – 1507) |
1470 - 1473 | Abat de Sant Salvador de Breda. Acaba la guerra civil amb la Capitulació de Pedralbes (1472), els diputats reialistes com ell, es reincorporen a la Generalitat de Barcelona. | ||
| 32 | Joan Maurici de Ribes (? – 1488) |
1473 - 1476 | Abat del monestir de la Real de Perpinyà. | ||
| 33 | Miquel Delgado (? – 1478) |
1476 - 1478 | Abat de Poblet (1458-1478). Havia participat a la guerra civil del costat del rei, mentre la seva comunitat feia costat a la Generalitat. | ||
| 34 | Pere Joan Llobera | 1478 - 1479 | Monjo sagristà de Sant Joan de les Abadesses, substituí a Miquel Delgado al morir aquest abans d'acabar mandat. | ||
| 35 | Berenguer de Sos (? – 1502) |
1479 - 1482 | Canonge degà de la seu de Barcelona i bisbe electe de Sàsser (Sardenya). Va destacar per la seva actitud favorable al bàndol ciutadà de la Biga, de nobles i cavallers. | ||
| 36 | Pere de Cardona (? – 1530) |
1482 - 1485 | Bisbe d'Urgell (1472 - 1515). Acumulà els càrrecs de canceller (1479-1530), administrador de l'abadia de Solsona (1479 - 1515), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523). Fou un dels personatges més influents a la Catalunya del seu temps. | ||
| R | Ponç Andreu de Vilar (? – 1489) |
1485 - 1488 | |||
| 37 | Juan Payo Coello (? – 1498) |
1488 - 1491 | Abat de Poblet (1480-1498), nomenat President per Ferran el Catòlic. | ||
| 38 | Joan de Peralta (? – 1505) |
1491 - 1494 | Cinquè abat de Montserrat (1483 - 1493) i bisbe de Vic (1493 - 1505) | ||
| 39 | Francí Vicenç (? – 1523) |
1494 - 1497 | Prior de la catedral de Tarragona. El 22 de juliol havia estat elegit Pere Terrades, canonge sagristà de Girona, que morí de pesta sis dies més tard sense haver jurat el càrrec. Durant el seu mandat i a causa de la pesta, la seu de la Generalitat va ser traslladada a Mataró i Vic. | ||
| 40 | Pedro de Mendoza (? – 1519) |
1497 - 1500 | Abat de Santes Creus (1479 - 1519). Parent de Ferran el Catòlic, li devia -probablement- l'abadia i el càrrec de President de la Generalitat. | ||
| 41 | Alfons d'Aragó (1455 – 1514) |
1500 - 1503 | Bisbe de Tortosa (1475 - 1513) i arquebisbe de Tarragona (1513 - 1514) | ||
| 42 | Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls (? – 1504) |
1503 - 1504 | Canonge de la seu de Barcelona i ardiaca del Vallès. Mort prematurament l'1 de març de 1504. | ||
| 43 | Gonzalo Fernández de Heredia (1450 – 1511) |
1504 - 1506 | Arquebisbe de Tarragona (1490 - 1511), residí habitualment al monestir d'Escornalbou. | ||
| 44 | Lluís Desplà i d'Oms (1444 – 1524) |
1506 - 1509 | Ardiaca major de la seu de Barcelona, havia estat home de confiança de Joan el Gran i Ferran el Catòlic. Ocupa la casa canonical que havia habitat Felip de Malla i que ell convertí en palau, l'actual Casa de l'Ardiaca, seu de l'Institut Municipal d'Història de Barcelona. | ||
| 45 | Jordi Sanç (? – 1525) |
1509 - 1512 | Paborde de la catedral de València. | ||
| 46 |  |
Joan d'Aragó (1457 – 1528) |
1512 - 1514 | Castellà d'Amposta | |
| 47 | Jaume Fiella (? – 1522) |
1514 - 1515 | Substituí Joan d'Aragó per incompatibilitat en el càrrec. | ||
| 48 | Esteve de Garret (? – 1523) |
1515 - 1518 | Ardiaca de la seu de Tortosa. | ||
| 49 | Bernat de Corbera | 1518 - 1521 | Ardiaca de la seu de Tarragona i canonge de Barcelona | ||
| 50 | Joan Margarit i de Requesens (1468 – 1554) |
1521 - 1524 | Ardiaca de la seu de Girona. Fou reelegit al 1524. | ||
| 51 | Lluís de Cardona i Enríquez (1488 – 1532) |
1524 - 1527 | Abat de Santa Maria de Solsona (1514 - 1531). Després fou arquebisbe de Tarragona (1531 - 1532) | ||
| 52 | Francesc de Solsona | 1527-1530 | Canonge de la seu de Lleida | ||
| 53 | Francesc Oliver i de Boteller | 1530-1533 | Canonge de la seu de Tortosa | ||
| 54 | Dionís de Carcassona | 1533 - 1536 | Canonge de Lleida | ||
| 55 | Joan Pasqual | 1536 - 1539 | Canonge de la Seu d'Urgell. | ||
| 56 | Jeroni de Requesens i Roís de Liori (? – 1548) |
1539 - 1542 | Bisbe d'Elna (1533-1542), bisbe de Tortosa (1542-1548). | ||
| 57 | Miquel Puig (? – 1559) |
1542 - 1545 | Comendatari del monestir de Serrateix. | ||
| 58 | Jaume Caçador (1484 – 1561) |
1545 - 1548 | Bisbe de Barcelona (1545 - 1561), després d'haver estat canonge de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona. De la nissaga dels Caçador que donà quatre Presidents de la Generalitat, aplicà a Catalunya la contrareforma de Sant Ignasi de Loiola, de qui fou amic. | ||
| 59 | Miquel d'Oms i de Sentmenat (? – 1576) |
1548 - 1551 | Canonge d'Elna | ||
| 60 | Onofre de Copons i de Vilafranca (? – 1552) |
1551 - 1552 | Canonge de Tarragona | ||
| 61 | Miquel de Ferrer i de Marimon (? – 1552) |
1552 | Gran prior i cavaller de l'Orde de Sant Joan | ||
| 62 | Joan de Tormo (1490 – 1553) |
1552 - 1553 | Bisbe de Vic | ||
| 63 | Miquel de Tormo | 1553 - 1554 | Prior de Sant Pere de Besalú | ||
| 64 | Francesc Jeroni Benet Franc | 1554 - 1557 | Ardiaca de Santa Maria del Mar de Barcelona | ||
| 65 | Pere Àngel Ferrer i Despuig (? – 1558) |
1557 - 1559 | Darrer abat comendatari de Sant Cugat del Vallès (1539 - 1558) | ||
| 66 | Ferran de Lloaces i Peres (1497 – 1568) |
1559 - 1560 | Bisbe de Tortosa | ||
| R | Miquel d'Oms i de Sentmenat (? – 1576) |
1560 - 1563 | |||
| 67 | Onofre Gomis | 1563 - 1566 | Canonge i cabiscol de la Seu d'Urgell | ||
| 68 | Francesc Giginta (? – 1579) |
1566 - 1569 | Abat d'Amer | ||
| 69 | Benet de Tocco (1510 – 1585) |
1569 - 1572 | De nom Marco Antonio di Tocco, adoptà el nom de Benet en fer-se monjo de Montserrat (1542) i fou abat del monestir (1556 - 1559 i 1562 - 1564), bisbe de Vic (1564 - 1572), de Girona (1572 - 1583) i de Lleida (1583 - 1585). | ||
| 70 | Jaume Cerveró (1500 – 1585) |
1572 - 1575 | Canonge de Tortosa. | ||
| 71 | Pere Oliver de Boteller i de Riquer (1517 – 1587) |
1575 - 1578 | Canonge de Tortosa. | ||
| R | Benet de Tocco (1510 – 1585) |
1578 - 1581 | |||
| 72 | Rafael d'Oms | 1581 - 1584 | Ardiaca de la seu de Tarragona. | ||
| 73 | Jaume Beuló (? – 1584) |
1584 | Canonge de Vic. | ||
| R | Pere Oliver de Boteller i de Riquer (1517 – 1587) |
1584 - 1587 | |||
| 74 | Martí Joan de Calders | 1587 | Prior de Sant Marçal de Montseny | ||
| 75 | Francesc Oliver de Boteller (1557 – 1598) |
1587 - 1588 | Abat de Poblet (1583 - 1598) | ||
| 76 | Jaume Caçador i Claret(1519 – 1597) | 1590 - 1593 | Bisbe de Girona (1583 - 1597). Hagué d'imposar la contrareforma de Trento als seus canonges, que hi eren contraris. | ||
| 77 | Miquel d'Agullana (1549 – 1596) |
1593 - 1596 | Canonge de Girona, ardiaca de l'Empordà. | ||
| R | Francesc Oliver de Boteller (1557 – 1598) |
1596 - 1598 | Es construeix la façana renaixentista del Palau de la Generalitat. | ||
| 78 | Francesc Oliveres | 1598 - 1599 | Canonge de Girona | ||
| 79 | Jaume Cordelles i Oms (? – 1604) |
1599 - 1602 | Canonge de Barcelona. En el seu mandat, les Corts Catalanes és la darrera vegada que elaboren legislació específica, amb la qual cosa el dret català resta estroncat. | ||
| 80 | Bernat de Cardona i de Queralt | 1602 - 1605 | Abat de Sant Miquel de Cuixà i de Camprodon. | ||
| 81 | Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai | 1605 - 1608 | Canonge de Barcelona i baró de Mur. Darrer dels Presidents de la Generalitat de la nissaga dels Caçador. | ||
| 82 | Onofre d'Alentorn i de Botella | 1608 - 1611 | Ardiaca de Benasc i canonge de Lleida. Els del seu llinatge i els Agullana, s'oposen violentament als impostos arbitraris que pretenien d'imposar Felip II i Felip III. | ||
| 83 | Francesc de Sentjust i de Castre (? – 1627) |
1611 - 1614 | Abat d'Arles de Tec. | ||
| 84 | Ramon d'Olmera i d'Alemany (? – 1616) |
1614 - 1616 | Comanador de Vilafranca del Penedès, de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. | ||
| 85 | Miquel d'Aimeric i de Codina (? – 1617) |
1616 - 1617 | Abat del monestir de Sant Cugat del Vallès | ||
| 86 | Lluís de Tena Gomez (? – 1622) |
1617 - 1620 | Bisbe de Tortosa (1616 - 1622) | ||
| 87 | Benet Fontanella (1575 – 1627) |
1620 - 1623 | Abat del monestir de Besalú. | ||
| 88 | Pere de Magarola i Fontanet (1571 – 1634) |
1623 - 1626 | Bisbe d'Elna (1622 - 1627) i abans prior de Santa Anna de Barcelona (1618 - 1622). Posteriorment, bisbe de Vic (1627 - 1634) i de Lleida(1634) | ||
| 89 | Francesc Morillo | 1626 - 1629 | Canonge ardiaca de la Seu d'Urgell. | ||
| 90 | Pere Antoni Serra (? – 1632) |
1629 - 1632 | Bisbe de Lleida (1621-1631). Mort en exercici del càrrec. | ||
| 91 | Esteve Salacruz | 1632 | Abat del monestir de Sant Pere de Galligants | ||
| 92 | Garcia Gil de Manrique y Maldonado (1575 – 1651) |
1632 - 1635 | Bisbe de Girona (1627 - 1633) i de Barcelona (1633 - 1651). Després de l'assassinat del comte de Santa Coloma a l'inici de la Guerra dels Segadors (1640) fou nomenat lloctinent. Contrari a la Generalitat, la qual intentà dissuadir de posar-se sota la protecció del rei de França, va excomunicar els responsables de les atrocitats a les tropes castellanes durant la guerra. | ||
| 93 | Miquel d'Alentorn i de Salbà | 1635 - 1638 | Abat d'Amer i de Roses. | ||
| 94 |  |
Pau Claris i Casademunt (1586 – 1641) |
1638 - 1641 | Canonge de la Seu d'Urgell | |
| 95 | Josep Soler | 1641 | Canonge de la Seu d'Urgell | ||
| 96 | Bernat de Cardona i de Raset (1591 – 1658) |
1641 - 1644 | Prior de Sant Miquel del Fai i ardiaca major i canonge de Girona, d'on fou bisbe posteriorment (1656 - 1658) | ||
| 97 | Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç (? – 1696) |
1644 - 1647 | Abat del monestir de Sant Pere de Galligants. Protestà airosament per les arbitrarietats dels francesos i fou empresonat el 1646 pel virrei del rei francès a Catalunya, Henri Harcourt de Lorena, comte d'Harcourt. | ||
| 98 | Andreu Pont (1606 – 1653) |
1647 - 1650 | Abat d'Amer. | ||
| 99 | Pau del Rosso | 1650 - 1654 | Canonge degà de la seu de Barcelona. | ||
| 100 | Francesc Pijoan (1600 – 1659) |
1654 - 1656 | Ardiaca de l'Empordà i canonge de la seu de Girona | ||
| 101 | Joan Jeroni Besora (? – 1665) |
1656 - 1659 | Canonge i síndic del capítol de Lleida, que visqué a Roma i Barcelona. A la fi del seu mandat escrigué en nom de la Generalitat a Joan Josep d'Àustria i a d'altres personatges protestant per la cessió del Rosselló i part de la Cerdanya a França pel Tractat dels Pirineus. Humanista i bibliòfil, reuní una biblioteca de més de 5000 volums. | ||
| 102 | Pau d'Àger i d'Orcau (1592 – 1672) |
1659 - 1662 | Batlle de Mallorca, de l'orde de Sant Joan de Jerusalem. | ||
| 103 | Jaume de Copons i de Tamarit (? – 1680) |
1662 - 1665 | Canonge de la Seu d'Urgell i ardiaca d'Andorra. Posteriorment fou bisbe de Vic (1665 - 1674) i de Lleida (1673 - 1680) | ||
| 104 | Josep de Magarola i de Grau (1612 – 1676) |
1665 - 1668 | Abat del Monestir de Camprodon | ||
| 105 | Joan Pagès i Vallgornera | 1668 - 1671 | Canonge. | ||
| 106 | Josep de Camporrells i de Sabater (? – 1677) |
1671 - 1674 | Canonge de la Seu d'Urgell, ardiaca d'Andorra. | ||
| 107 | Esteve Mercadal i Dou | 1674 - 1677 | Canonge i ardiaca de Vic. | ||
| 108 | Alfonso de Sotomayor (1608 – 1682) |
1677 - 1680 | Bisbe de Barcelona (1663 - 1682), després d'haver-ho estat d'Arborea (Sardenya) (1657 - 1663). Autor d'un curiós "Edicte en què se prohibeix menjar, berenar i beure en les esglésies.." (1681). | ||
| 109 | Josep Sastre i Prats | 1680 - 1683 | Abat de Sant Pere i Sant Pau del Camp, de Barcelona. | ||
| 110 | Baltasar de Muntaner i de Sacosta (1696 – 1711) |
1683 - 1686 | Paborde de Berga, abat del monestir de Sant Cugat del Vallès (1696 - 1711) i bisbe de la ciutat de Mèxic (1711 - 1712). | ||
| 111 | Antoni de Saiol i de Quarteroni (? – 1705) |
1686 - 1689 | Canonge de Barcelona. | ||
| 112 | Benet Ignasi de Salazar (1615 – 1692) |
1689 - 1692 | Bisbe de Barcelona (1683 - 1692), antic monjo benedictí, abat general de la congregació de Valladolid del seu orde. Durant el seu mandat destaca l'actitud pacificadora davant els conflictes que li va tocar viure. | ||
| 113 | Antoni de Planella i de Cruïlles (1688 – 1713) |
1692 - 1695 | Abat de Besalú. Antic abat de Sant Esteve de Banyoles (1675-1688). | ||
| 114 | Rafael de Pinyana i Galvany | 1695 - 1698 | Canonge de Tortosa. | ||
| 115 | Climent de Solanell i de Foix (? – 1701) |
1698 - 1701 | Paborde de la col·legiata d'Àger. | ||
| 116 | Josep Antoni Valls i Pandutxo (? – 1706) |
1701 | Ardiaca de Sant Llorenç de la seu de Tarragona | ||
| R | Antoni de Planella i de Cruïlles (1688 – 1713) |
1701 - 1704 | |||
| 117 | Francesc de Valls i Freixa (? – 1705) |
1704 - 1705 | Cambrer del monestir de Sant Pere de Camprodon | ||
| 118 | Josep Grau | 1706 - 1707 | Degà del capítol de la seu de Solsona. | ||
| 119 | Manuel de Copons i d'Esquerrer | 1707 - 1710 | Monjo cambrer del monestir de Santa Maria de Banyoles, nascut al Castell de Malmercat. | ||
| 120 | Francesc Antoni de Solanell i de Montellà (? – 1726) |
1710 - 1713 | Monjo benedictí, prior d'Àger, visitador de l'orde i abat del monestir de Sant Pere de Galligants. Havia assistit a les Corts de Barcelona de 1702. A les darreries del seu mandat assistí a la Junta de Braços (1713) que decidí de prosseguir la resistència armada contra Felip V, tot i que ell resta al marge de la decisió. La seva timidesa política fa que tampoc col·laborés amb els borbònics. Abandona Barcelona abans d'acabar el mandat i durant el setge. És nomenat abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, però els filipistes el desterren. | ||
| 121 | Josep de Vilamala (? – 1720) |
1713 - 1714 | Sagristà de Sant Esteve de Banyoles | ||
| 1714 (15 de setembre): Abolició de la Generalitat per decret del duc de Berwick, a conseqüència de la derrota de l'11 de setembre. El Decret de Nova Planta, aprovat en 1716, defineix el nou règim que regula el funcionament polític i social de Catalunya.
1874 - 1875: Durant la Tercera Guerra Carlina es van restaurar les institucions constitucionals pròpies de Catalunya. L'1 d'octubre de 1874[8] els carlins van restaurar la Diputació del General de Catalunya. Sent declarat President el general Rafael Tristany i Parera, que jura els furs a Olot. Aquest fou seguit després pel general Francesc Savalls i Massot. | |||||
 |
Rafael Tristany i Parera
(1814-1899) |
1 d'octubre de 1874 - desembre de 1874 | |||
 |
Francesc Savalls i Massot
(1817-1885) |
desembre de 1874 - març de 1875 | |||
| 1914 - 1925: En aquest període, malgrat que no s'havia restablert encara la Generalitat, hom pot donar la consideració de presidents de Catalunya als successius presidents de la Mancomunitat. | |||||
 |
Enric Prat de la Riba i Sarrà | 6 d'abril de 1914 - 1 d'agost de 1917 | Membre de la Lliga Regionalista | ||
 |
Josep Puig i Cadafalch | 1 d'agost de 1917 - 24 de desembre de 1923 | Membre de la Lliga Regionalista | ||
 |
Santiago Estapé i Pagès | 24 de desembre de 1923 - 17 de gener de 1924 | Membre de la Lliga Regionalista, President accidental[9] | ||
 |
Carlos de Lossada y Canterac | 17 de gener de 1924 - 30 de gener de 1924 | Cop d'estat de Primo de Rivera. | ||
 |
Alfons Sala i Argemí | 30 de gener de 1924 - 25 març de 1925 | Membre de la Unión Monárquica Nacional | ||
| 1931 (17 d'abril): restabliment de la Generalitat de Catalunya, dos segles més tard, arran de la victòria de Francesc Macià a les eleccions del 12 d'abril. | |||||
| 122 |  |
Francesc Macià i Llussà (1859 – 1933)  |
17 abr 1931 - 25 des 1933 | Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya
Accedeix al càrrec a conseqüència de les Eleccions municipals espanyoles de 1931 i es reafirma en el càrrec en les Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 | |
 |
Joan Casanovas i Maristany (1890 – 1942)  |
25 des 1933 - 31 des 1933 | Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya.
El 26 de desembre del mateix any, arran de la mort del President Francesc Macià, ocupà interinament la Presidència de la Generalitat. | ||
| 123 |  |
Lluís Companys i Jover (1882 – 1940)  |
31 des 1933 - 15 oct 1940 | Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya, a partir del 5 de febrer de 1939 president en l'exili. Morí afusellat pel règim franquista al castell de Montjuïc.
Accedeix al càrrec a conseqüència de la mort natural del President Francesc Macià i Llussà. | |
| 1938: La dictadura del general Franco, abans i tot d'acabar la guerra civil, aboleix per segona vegada la Generalitat de Catalunya. Els presidents Companys, Irla i Tarradellas mantenen la institució des de l'exili. | |||||
| 124 | .jpg) |
Josep Irla i Bosch (1876 – 1958)  |
15 oct 1940 - 7 maig 1954 | Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya, president en l'exili.
Accedeix al càrrec a conseqüència de l'afusellament del President Lluís Companys i Jover per part de la dictadura franquista. | |
| 125 | _Adolfo_Suárez_junto_al_presidente_de_la_Generalitat_de_Cataluña_a_su_llegada_a_Barcelona._Pool_Moncloa._24_de_febrero_de_1979_(cropped)_(cropped).jpeg) |
Josep Tarradellas i Joan (1899 – 1988)  |
7 ago 1954 - 24 abr 1980 | Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya, fins al 29 de setembre de 1977 va ser president en l'exili.
Accedeix al càrrec a conseqüència de la dimissió del President Josep Irla i Bosch. | |
| 1977 (29 de setembre): segon restabliment de la Generalitat de Catalunya. Josep Tarradellas torna de l'exili com a president. | |||||
| 126 | .jpg) |
Jordi Pujol i Soley (nascut el 1930)
|
24 abr 1980 - 16 des 2003 | I | Membre de Convergència Democràtica de Catalunya dins la llista de Convergència i Unió
Accedeix al càrrec a conseqüència de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i repeteix legislatura en les següents de 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999. |
| II | |||||
| III | |||||
| IV | |||||
| V | |||||
| VI | |||||
| 127 | .jpg) |
Pasqual Maragall i Mira (nascut el 1941)
|
16 des 2003 - 24 nov 2006 | VII | Alcalde de Barcelona (1982 - 1997). Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya
Accedeix al càrrec a conseqüència de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003. |
| 128 | .jpg) |
José Montilla i Aguilera (nascut el 1955)
|
24 nov 2006 - 23 des 2010 | VIII | Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya
Accedeix al càrrec a conseqüència de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006. |
| 129 | .jpg) |
Artur Mas i Gavarró (nascut el 1956)
|
23 des 2010 - 12 gen 2016 | IX | Membre de Convergència Democràtica de Catalunya dins la llista de Convergència i Unió
Accedeix al càrrec a conseqüència de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 i repeteix en la següent legislatura de 2012 |
| X | |||||
| 130 | .jpg) |
Carles Puigdemont i Casamajó (nascut el 1962)
|
12 gen 2016 - 28 oct 2017 | XI | Membre de Convergència Democràtica de Catalunya dins la llista de Junts pel Sí, a partir del 30 d'octubre de 2017 president en l'exili.
Accedeix al càrrec a conseqüència de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 i és reafirmat en el càrrec en les següents de 2017. |
| 2017 (27 d'octubre): El Senat d'Espanya aplica l'Article 155 de la Constitució en el marc del procés d'independència de Catalunya, destituint el president Puigdemont i el seu govern. El mateix dia, el Parlament de Catalunya va aprovar una proposta de resolució que instava el govern a dictar totes les resolucions necessàries per al desenvolupament de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República, és a dir, a fer efectiva la independència de Catalunya. Tres dies més tard, el president i part del seu govern se'n van anar a l'exili a Brussel·les, mentre que la resta van ser citats a declarar a l'Audiència Nacional i foren empresonats. Puigdemont va mantenir el títol de president a l'exili, mentre que les seves funcions van ser assumides, a Catalunya i de manera interina, per la vicepresidenta del govern espanyol i membre del Partit Popular, Soraya Sáenz de Santamaría. | |||||
| 131 | .jpg) |
Joaquim Torra i Pla (nascut el 1962)
|
17 maig 2018[10] - 30 set 2020[11] | XII | 11è candidat a la circumscripció per Barcelona, on fou escollit amb la llista de Junts per Catalunya.
Accedeix al càrrec a conseqüència de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017. Inhabilitat per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobediència ratificada el 28 de setembre de 2020 pel Tribunal Suprem.[12] |
| 132 | .jpg) |
Pere Aragonès i Garcia (nascut el 1982)
|
24 maig 2021 - 8 agost 2024 | XIII/XIV | Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions del 14 de febrer de 2021.
Accedeix al càrrec a conseqüència de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021. |
| 133 | |
Salvador Illa i Roca (nascut el 1966)
|
8 d'agost del 2024 - actualitat | XV | Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya a les eleccions de 2024, accedeix al càrrec a conseqüència de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2024. |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
