President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

President de la Generalitat de Catalunya

Titular	Salvador Illa i Roca des del 8 agost 2024
Tractament	Molt Honorable Senyor
Nomenat per	Parlament de Catalunya i monarca d'Espanya
Jurisdicció	Catalunya
Institució	Generalitat de Catalunya i Diputació del General
Estat	Espanya
Mandat	4 anys
Creació	1359 i 1932
Salari	153.235,5 euros
Suplent	vicepresident del Govern de Catalunya
Llista	llista de presidents de la Generalitat de Catalunya
Lloc web	president.cat

El president és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix en la configuració de la Generalitat juntament amb el Parlament, el Govern de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.^[1] El president de la Generalitat és escollit pel Parlament de Catalunya i nomenat pel rei d'Espanya. Concentra dues menes de funcions: representatives i governatives.

Actualment, les funcions de la presidència de la Generalitat són assumides pel 133è president Salvador Illa i Roca.

Funcions

El president de la Generalitat té la més alta representació de la Generalitat de Catalunya i l'ordinària de l'Estat espanyol a Catalunya. Li correspon, també, mantenir les relacions amb les altres institucions de l'Estat i la resta de les comunitats autònomes, convocar les eleccions al Parlament de Catalunya i nomenar els alts càrrecs que les lleis determinin. Com a representant ordinari de l'Estat a Catalunya, promulga en nom del rei les lleis de Catalunya.

El president forma part del Govern de Catalunya i és qui el dirigeix i el coordina, establint les directrius generals de l'acció de govern. En aquest sentit, nomena els consellers i altres alts càrrecs, convoca i presideix les reunions del Govern i signa els decrets acordats pel Consell Executiu i ordena que es publiquin. També pot demanar que el Parlament es reuneixi en sessió extraordinària i, arribat el cas, ha de dissoldre'l o sol·licitar que s'hi celebri un debat general.

El president de la Generalitat també ha de coordinar el programa legislatiu del Govern i l'elaboració de normes de caràcter general, convocar i presidir les comissions del Consell Executiu i facilitar la informació que el Parlament sol·liciti al Govern.

Elecció i cessament

L'elecció del president de la Generalitat s'estableix en els articles 152.1 de la Constitució espanyola i l'article 67.2 de l'Estatut d'Autonomia, i queda desplegada pels articles 49 i següents de la llei 3/1982 així com pels articles 127 i 128 del reglament del Parlament de Catalunya de 2005.^[2] En l'elecció del president hi ha 3 fases clarament especificades:^[3]

• 1a fase: Un cop realitzades les eleccions, i constituït el Parlament, el president del Parlament de Catalunya realitza un torn de consultes amb els diferents representants dels grups polítics i proposa un candidat a la presidència de la Generalitat, que obligatòriament ha de ser membre del Parlament escollit.

• 2a fase: El candidat proposat ha d'exposar el programa de govern i sol·licitar la confiança del Parlament, en una sessió plenària anomenada Debat d'investidura. En acabar el debat, es procedeix a la votació, en la qual el candidat és investit, sempre que obtingui un nombre de vots afirmatius igual o superior a la majoria absoluta de la cambra. En cas de no assolir-lo, es passaria a una segona volta on el candidat quedaria investit per majoria simple. En el cas, que el candidat no aconsegueixi la confiança del Parlament, el President hauria de presentar nous candidats de forma successiva amb el termini màxim de dos mesos, sobrepassats els quals el Parlament es dissoldria i s'haurien de convocar eleccions.

• 3a fase: El president del Parlament ha de comunicar la decisió del Parlament al rei d'Espanya.

Nomenament i efectivitat

D'acord amb l'article 5 de la llei de la presidència,^[4] el president de la Generalitat és nomenat pel rei o reina atenent a la comunicació que els fa el president del Parlament, nomenament que es publica en el Diari Oficial de la Generalitat.

L'efectivitat en el càrrec es produeix en el moment de la presa de possessió, que ha de tenir lloc en el termini de cinc dies a partir del nomenament.

Cessament

Les causes de cessament del President de la Generalitat queden establertes en l'article 7 de la "Llei de la presidència de la Generalitat i del Govern",^[4] el qual diu, literalment:

1. El president o presidenta de la Generalitat cessa en el càrrec per les causes següents:

a) Per canvi de legislatura a conseqüència d'unes eleccions.

b) Per l'aprovació d'una moció de censura o la denegació d'una qüestió de confiança.

c) Per dimissió, que ha de comunicar per escrit a la presidència del Parlament.

d) Per incapacitat permanent, física o mental, que l'inhabiliti per a l'exercici del càrrec, la qual ha d'ésser sol·licitada per la majoria absoluta dels diputats i reconeguda per una majoria de dos terços.

e) Per defunció.

f) Per condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics.

2. En els supòsits a, b i c de l'apartat 1, el president de la Generalitat continua en el càrrec en funcions fins que no en pren possessió el seu successor.

3. En els supòsits d, e i f de l'apartat 1, el president de la Generalitat és substituït interinament, de conformitat amb l'article 6.2,^[a] i la presidència del Parlament inicia el procediment que estableix l'article 4 per a elegir un nou president de la Generalitat.

El 27 d'octubre de 2017, el president Carles Puigdemont va ser destituït a l'empara de l'article 155 de la Constitució. Aquest cessament no va ser acceptat ni pel president, ni pel govern ni per la presidenta del Parlament, considerant-lo contrari a la regulació existent i al redactat de l'apartat 2 de l'article 155 de la Constitució,^[b] que plantegen seriosos dubtes sobre la legalitat d'aquesta destitució.^[5]

El 28 de setembre del 2020, el Tribunal Suprem va confirmar la condemna d'inhabilitació d'un any i mig per al president Quim Torra seguint una denúncia de la Junta Electoral Central. Pere Aragonès, Vicepresident de la Generalitat de Catalunya i Conseller d'Economia i Hisenda fins al moment, assumí les atribucions del càrrec de President.

Història

La presidència en la Generalitat medieval

La presidència de la Generalitat corresponia als diputats que, per raó del seu rang, tingueren preeminència protocol·lària per damunt dels altres diputats, fet que amb freqüència els dugué a presidir els actes i a encapçalar els documents de la Diputació del General. Per aquesta causa es tracta sempre de diputats del "Braç Eclesiàstic", a excepció del cas de Joan I d'Empúries —diputat del "Braç Militar"—, sobre el qual recaigué la preeminència pel fet de pertànyer a la família reial.

Llista de presidents de la Generalitat de Catalunya

El criteri oficialment^[6] seguit per enumerar els presidents ha estat el de comptar només un cop cada titular encara que repetissin mandat, la qual cosa situa l'actual president en el nombre 133è. Els que repeteixen mandat són indicats amb una R.

Als primers temps de la institució, el nombre de diputats no estava regulat ni va ser estable i variava la quantitat que hi havia per cada braç. El representant o diputat del Braç Eclesiàstic per la seva preeminença protocol·lària, i només sota aquest concepte, presidia les reunions del conjunt de diputats i oïdors. Sempre que no hi figurés algun membre de la família reial, que en aquest cas li correspondria la preeminència. Cal fer esment, que el consistori era col·legiat i el terme de Presidència és un concepte contemporani. I per tant, seguint aquest criteri, entre els membres del "Braç Eclesiàstic", s'ha considerat com a president el diputat amb un càrrec eclesiàstic superior. És el cas del primer president, Berenguer de Cruïlles, que era un dels quatre membres del "Braç Eclesiàstic" que varen ser escollits a les Corts de Cervera de 1359. A partir de les Corts de Montsó iniciades el 1362, aquest diputat passà a residir a Barcelona.

Altre criteri considerat ha estat no numerar com a presidents de la Generalitat o Diputació del General els càrrecs nomenats en el període de regència de 1367 - 1375, fruit de la resolució de les Corts de Vilafranca (1367) que suspengué els diputats residents a Barcelona; tampoc la diputació paral·lela que Joan II va nomenar l'any 1470 a Lleida, durant la guerra civil catalana; ni tampoc - ja en època contemporània - la restauració de la Diputació del General durant la 3a Guerra Carlina, ni els presidents de la Mancomunitat de Catalunya, ni els diputats que varen governar durant la suspensió de la Generalitat i l'Estatut de 1932 per part del Govern espanyol que va comportar l'empresonament del president Lluís Companys i el seu govern entre 1934 i 1936.

Núm.	Nom (naixement – mort)		Període	Ressenya biogràfica
1	Berenguer de Cruïlles (1310 – 1362)		1359 - 1362	Bisbe de Girona
2	Romeu Sescomes (? – 1380)		1363 - 1364?	Bisbe de Lleida
3	Ramon Gener (? – 1388)		1364?-1365	Canonge de la Seu d'Urgell
4	Bernat Vallès (? – 1389)		1365 - 1367	Canonge de Barcelona
Entre 1367 i 1375 se suspèn temporalment el càrrec de diputat resident (President de la Generalitat) per decisió de les Corts de Vilafranca (1367), nomenant un regent per a aquest període.
	Pere Vicenç[7]		1367 - 1370	Regent de la Diputació suspesa durant les Corts de Vilafranca (1367)
	Bernat Bussot [7]		1370 - 1375	Regent de la Diputació suspesa durant les Corts de Vilafranca (1367)
R	Romeu Sescomes (? – 1380)		1375 - 1376
5	Joan I d'Empúries (1338 – 1398)		1376	Comte d'Empúries
6	Guillem de Guimerà i d'Abella (? – 1396)		1376 - 1377	Prior de Catalunya de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem (1372 - 1396).
7	Galceran de Besora i de Cartellà (? – 1383)		1377 - 1378	Almoiner del Monestir de Ripoll
R	Ramon Gener (? – 1388)		1379 - 1380	Canonge de la Seu d'Urgell
8	Felip d'Anglesola		1380	Canonge de Tarragona
9	Pere de Santamans (? – 1383)		1381 - 1383	Canonge de Tortosa
10	Arnau Descolomer (? – 1410)		1384 - 1389	Prevere de Girona
11	Miquel de Santjoan		1389 - 1396	Canonge de Girona. Morí sense acabar el mandat
12	Alfons de Tous (? – 1421)		1396 - 1413	Rector de l'església de Santa Maria del Pi, de Barcelona. Prengué art en el parlament per tractar de la successió de Martí l'Humà. Adquireix l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya com a seu permanent.
13	Marc de Vilalba (? – 1439)		1413 - 1416	Abat del Monestir de Ripoll (1408 - 1409) i primer Abat de Montserrat (1409-?)
14	Andreu Bertran (? – 1433)		1416 - 1419	Bisbe de Barcelona (1416 - 1420). Intervingué de forma destacada en la resolució del Cisma d'Occident.
15	Joan Desgarrigues		1419 - 1422	Comanador de Masdéu (Trullars) de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem
16	Dalmau de Cartellà i Despou (? – 1439)		1422 - 1425	Abat de Ripoll (1410 - 1439) i també d'Amer i de Sant Cugat del Vallès.
17	Felip de Malla (1380 – 1431)		1425 - 1428	Rector de l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona (1407), Conseller reial (1419). Canonge degà d'Osca (1422), almoiner de la seu d'Elna (1423) i ardiaca major de la seu de Barcelona (1424 - 1431). Brillant orador i autor d'estil classicitzant (Lo pecador remut). Al Concili de Constança obtingué sis vots per ocupar la seu papal de Roma.
18	Domènec Ram i Lanaja (1345 – 1445)		1428 - 1431	Bisbe de Lleida (1419 - 1435) i cardenal nomenat pel papa Martí V (1426). El 1429, assistí, amb el cardenal Pere de Foix, al concili de Tortosa, per tal de liquidar temes pendents del Cisma d'Occident.
R	Marc de Vilalba (? – 1439)		1431 - 1434
19	Pere de Palou (? – 1440s)		1434 - 1437	Canonge de la seu de Barcelona
20	Pere de Darnius (? – 1440s)		1437 - 1440	Canonge sagristà de Girona
21	Antoni d'Avinyó i de Moles (? – 1450)		1440 - 1443	Abat de Montserrat (1440 - 1450)
22	Jaume de Cardona i de Gandia (1405 – 1466)		1443 - 1446	Canonge de Barcelona i bisbe de Vic (1442 - 1459). El papa Pius II el fa cardenal el 1461
23	Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí (? – 1489)		1446 - 1449	Conegut com a Pedro de Urrea. Arquebisbe de Tarragona (1446 - 1489). Feu un paper important en la guerra de Joan II, a favor del rei. Anys més tard esdevingueren famoses les seves repressions contra viles i pobles al Camp de Tarragona.
24	Bertran Samasó (? – 1458)		1449 - 1452	Abat de Ripoll (1440 - 1458). Va ser contrari a la política populista i filoremença d'Alfons IV el Magnànim, i a favor dels privilegis de l'aristocràcia.
25	Bernat Guillem Samasó (? – 1456)		1452 - 1455	Abat d'Àger
26	Nicolau Pujades (? – 1467)		1455 - 1458	Ardiaca de Santa Maria del Mar, de Barcelona. Acabat el seu mandat, va fer de mitjancer entre el rei Joan II i la Generalitat.
27	Antoni Pere Ferrer (? – 1471)		1458 - 1461	Tercer abat de Montserrat (1451 - 1472). Defensor de Carles de Viana, empresonat pel seu pare, el rei Joan II, es posà del costat de la Generalitat en la guerra civil catalana (1462 - 1472), començada ja després del seu mandat.
28	Manuel de Montsuar i Mateu (1410 – 1491)		1461 - 1464	Canonge de Lleida
	Bernat Saportella		1463-1472	Diputat del braç militar, es traslladà a Tarragona i instaurà allí una Diputació lleial al monarca. Així doncs, entre 1463 i 1472, existiren dues Diputacions del General paral·leles: una de rebel (a Barcelona) i una altra de lleial al rei (a Tarragona i després a Lleida).
29	Francesc Colom (? – 1472)		1464 - 1467	Ardiaca del Vallès a la seu de Barcelona. Oponent de Joan II, tingué un paper fonamental en la guerra civil catalana (1462-1472).
30	Ponç Andreu de Vilar (? – 1489)		1467 - 1470	Abat comendatari de Ripoll (1463 - 1489)
31	Miquel Samsó (1430 – 1507)		1470 - 1473	Abat de Sant Salvador de Breda. Acaba la guerra civil amb la Capitulació de Pedralbes (1472), els diputats reialistes com ell, es reincorporen a la Generalitat de Barcelona.
32	Joan Maurici de Ribes (? – 1488)		1473 - 1476	Abat del monestir de la Real de Perpinyà.
33	Miquel Delgado (? – 1478)		1476 - 1478	Abat de Poblet (1458-1478). Havia participat a la guerra civil del costat del rei, mentre la seva comunitat feia costat a la Generalitat.
34	Pere Joan Llobera		1478 - 1479	Monjo sagristà de Sant Joan de les Abadesses, substituí a Miquel Delgado al morir aquest abans d'acabar mandat.
35	Berenguer de Sos (? – 1502)		1479 - 1482	Canonge degà de la seu de Barcelona i bisbe electe de Sàsser (Sardenya). Va destacar per la seva actitud favorable al bàndol ciutadà de la Biga, de nobles i cavallers.
36	Pere de Cardona (? – 1530)		1482 - 1485	Bisbe d'Urgell (1472 - 1515). Acumulà els càrrecs de canceller (1479-1530), administrador de l'abadia de Solsona (1479 - 1515), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523). Fou un dels personatges més influents a la Catalunya del seu temps.
R	Ponç Andreu de Vilar (? – 1489)		1485 - 1488
37	Juan Payo Coello (? – 1498)		1488 - 1491	Abat de Poblet (1480-1498), nomenat President per Ferran el Catòlic.
38	Joan de Peralta (? – 1505)		1491 - 1494	Cinquè abat de Montserrat (1483 - 1493) i bisbe de Vic (1493 - 1505)
39	Francí Vicenç (? – 1523)		1494 - 1497	Prior de la catedral de Tarragona. El 22 de juliol havia estat elegit Pere Terrades, canonge sagristà de Girona, que morí de pesta sis dies més tard sense haver jurat el càrrec. Durant el seu mandat i a causa de la pesta, la seu de la Generalitat va ser traslladada a Mataró i Vic.
40	Pedro de Mendoza (? – 1519)		1497 - 1500	Abat de Santes Creus (1479 - 1519). Parent de Ferran el Catòlic, li devia -probablement- l'abadia i el càrrec de President de la Generalitat.
41	Alfons d'Aragó (1455 – 1514)		1500 - 1503	Bisbe de Tortosa (1475 - 1513) i arquebisbe de Tarragona (1513 - 1514)
42	Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls (? – 1504)		1503 - 1504	Canonge de la seu de Barcelona i ardiaca del Vallès. Mort prematurament l'1 de març de 1504.
43	Gonzalo Fernández de Heredia (1450 – 1511)		1504 - 1506	Arquebisbe de Tarragona (1490 - 1511), residí habitualment al monestir d'Escornalbou.
44	Lluís Desplà i d'Oms (1444 – 1524)		1506 - 1509	Ardiaca major de la seu de Barcelona, havia estat home de confiança de Joan el Gran i Ferran el Catòlic. Ocupa la casa canonical que havia habitat Felip de Malla i que ell convertí en palau, l'actual Casa de l'Ardiaca, seu de l'Institut Municipal d'Història de Barcelona.
45	Jordi Sanç (? – 1525)		1509 - 1512	Paborde de la catedral de València.
46		Joan d'Aragó (1457 – 1528)	1512 - 1514	Castellà d'Amposta
47	Jaume Fiella (? – 1522)		1514 - 1515	Substituí Joan d'Aragó per incompatibilitat en el càrrec.
48	Esteve de Garret (? – 1523)		1515 - 1518	Ardiaca de la seu de Tortosa.
49	Bernat de Corbera		1518 - 1521	Ardiaca de la seu de Tarragona i canonge de Barcelona
50	Joan Margarit i de Requesens (1468 – 1554)		1521 - 1524	Ardiaca de la seu de Girona. Fou reelegit al 1524.
51	Lluís de Cardona i Enríquez (1488 – 1532)		1524 - 1527	Abat de Santa Maria de Solsona (1514 - 1531). Després fou arquebisbe de Tarragona (1531 - 1532)
52	Francesc de Solsona		1527-1530	Canonge de la seu de Lleida
53	Francesc Oliver i de Boteller		1530-1533	Canonge de la seu de Tortosa
54	Dionís de Carcassona		1533 - 1536	Canonge de Lleida
55	Joan Pasqual		1536 - 1539	Canonge de la Seu d'Urgell.
56	Jeroni de Requesens i Roís de Liori (? – 1548)		1539 - 1542	Bisbe d'Elna (1533-1542), bisbe de Tortosa (1542-1548).
57	Miquel Puig (? – 1559)		1542 - 1545	Comendatari del monestir de Serrateix.
58	Jaume Caçador (1484 – 1561)		1545 - 1548	Bisbe de Barcelona (1545 - 1561), després d'haver estat canonge de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona. De la nissaga dels Caçador que donà quatre Presidents de la Generalitat, aplicà a Catalunya la contrareforma de Sant Ignasi de Loiola, de qui fou amic.
59	Miquel d'Oms i de Sentmenat (? – 1576)		1548 - 1551	Canonge d'Elna
60	Onofre de Copons i de Vilafranca (? – 1552)		1551 - 1552	Canonge de Tarragona
61	Miquel de Ferrer i de Marimon (? – 1552)		1552	Gran prior i cavaller de l'Orde de Sant Joan
62	Joan de Tormo (1490 – 1553)		1552 - 1553	Bisbe de Vic
63	Miquel de Tormo		1553 - 1554	Prior de Sant Pere de Besalú
64	Francesc Jeroni Benet Franc		1554 - 1557	Ardiaca de Santa Maria del Mar de Barcelona
65	Pere Àngel Ferrer i Despuig (? – 1558)		1557 - 1559	Darrer abat comendatari de Sant Cugat del Vallès (1539 - 1558)
66	Ferran de Lloaces i Peres (1497 – 1568)		1559 - 1560	Bisbe de Tortosa
R	Miquel d'Oms i de Sentmenat (? – 1576)		1560 - 1563
67	Onofre Gomis		1563 - 1566	Canonge i cabiscol de la Seu d'Urgell
68	Francesc Giginta (? – 1579)		1566 - 1569	Abat d'Amer
69	Benet de Tocco (1510 – 1585)		1569 - 1572	De nom Marco Antonio di Tocco, adoptà el nom de Benet en fer-se monjo de Montserrat (1542) i fou abat del monestir (1556 - 1559 i 1562 - 1564), bisbe de Vic (1564 - 1572), de Girona (1572 - 1583) i de Lleida (1583 - 1585).
70	Jaume Cerveró (1500 – 1585)		1572 - 1575	Canonge de Tortosa.
71	Pere Oliver de Boteller i de Riquer (1517 – 1587)		1575 - 1578	Canonge de Tortosa.
R	Benet de Tocco (1510 – 1585)		1578 - 1581
72	Rafael d'Oms		1581 - 1584	Ardiaca de la seu de Tarragona.
73	Jaume Beuló (? – 1584)		1584	Canonge de Vic.
R	Pere Oliver de Boteller i de Riquer (1517 – 1587)		1584 - 1587
74	Martí Joan de Calders		1587	Prior de Sant Marçal de Montseny
75	Francesc Oliver de Boteller (1557 – 1598)		1587 - 1588	Abat de Poblet (1583 - 1598)
76	Jaume Caçador i Claret(1519 – 1597)		1590 - 1593	Bisbe de Girona (1583 - 1597). Hagué d'imposar la contrareforma de Trento als seus canonges, que hi eren contraris.
77	Miquel d'Agullana (1549 – 1596)		1593 - 1596	Canonge de Girona, ardiaca de l'Empordà.
R	Francesc Oliver de Boteller (1557 – 1598)		1596 - 1598	Es construeix la façana renaixentista del Palau de la Generalitat.
78	Francesc Oliveres		1598 - 1599	Canonge de Girona
79	Jaume Cordelles i Oms (? – 1604)		1599 - 1602	Canonge de Barcelona. En el seu mandat, les Corts Catalanes és la darrera vegada que elaboren legislació específica, amb la qual cosa el dret català resta estroncat.
80	Bernat de Cardona i de Queralt		1602 - 1605	Abat de Sant Miquel de Cuixà i de Camprodon.
81	Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai		1605 - 1608	Canonge de Barcelona i baró de Mur. Darrer dels Presidents de la Generalitat de la nissaga dels Caçador.
82	Onofre d'Alentorn i de Botella		1608 - 1611	Ardiaca de Benasc i canonge de Lleida. Els del seu llinatge i els Agullana, s'oposen violentament als impostos arbitraris que pretenien d'imposar Felip II i Felip III.
83	Francesc de Sentjust i de Castre (? – 1627)		1611 - 1614	Abat d'Arles de Tec.
84	Ramon d'Olmera i d'Alemany (? – 1616)		1614 - 1616	Comanador de Vilafranca del Penedès, de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
85	Miquel d'Aimeric i de Codina (? – 1617)		1616 - 1617	Abat del monestir de Sant Cugat del Vallès
86	Lluís de Tena Gomez (? – 1622)		1617 - 1620	Bisbe de Tortosa (1616 - 1622)
87	Benet Fontanella (1575 – 1627)		1620 - 1623	Abat del monestir de Besalú.
88	Pere de Magarola i Fontanet (1571 – 1634)		1623 - 1626	Bisbe d'Elna (1622 - 1627) i abans prior de Santa Anna de Barcelona (1618 - 1622). Posteriorment, bisbe de Vic (1627 - 1634) i de Lleida(1634)
89	Francesc Morillo		1626 - 1629	Canonge ardiaca de la Seu d'Urgell.
90	Pere Antoni Serra (? – 1632)		1629 - 1632	Bisbe de Lleida (1621-1631). Mort en exercici del càrrec.
91	Esteve Salacruz		1632	Abat del monestir de Sant Pere de Galligants
92	Garcia Gil de Manrique y Maldonado (1575 – 1651)		1632 - 1635	Bisbe de Girona (1627 - 1633) i de Barcelona (1633 - 1651). Després de l'assassinat del comte de Santa Coloma a l'inici de la Guerra dels Segadors (1640) fou nomenat lloctinent. Contrari a la Generalitat, la qual intentà dissuadir de posar-se sota la protecció del rei de França, va excomunicar els responsables de les atrocitats a les tropes castellanes durant la guerra.
93	Miquel d'Alentorn i de Salbà		1635 - 1638	Abat d'Amer i de Roses.
94		Pau Claris i Casademunt (1586 – 1641)	1638 - 1641	Canonge de la Seu d'Urgell
95	Josep Soler		1641	Canonge de la Seu d'Urgell
96	Bernat de Cardona i de Raset (1591 – 1658)		1641 - 1644	Prior de Sant Miquel del Fai i ardiaca major i canonge de Girona, d'on fou bisbe posteriorment (1656 - 1658)
97	Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç (? – 1696)		1644 - 1647	Abat del monestir de Sant Pere de Galligants. Protestà airosament per les arbitrarietats dels francesos i fou empresonat el 1646 pel virrei del rei francès a Catalunya, Henri Harcourt de Lorena, comte d'Harcourt.
98	Andreu Pont (1606 – 1653)		1647 - 1650	Abat d'Amer.
99	Pau del Rosso		1650 - 1654	Canonge degà de la seu de Barcelona.
100	Francesc Pijoan (1600 – 1659)		1654 - 1656	Ardiaca de l'Empordà i canonge de la seu de Girona
101	Joan Jeroni Besora (? – 1665)		1656 - 1659	Canonge i síndic del capítol de Lleida, que visqué a Roma i Barcelona. A la fi del seu mandat escrigué en nom de la Generalitat a Joan Josep d'Àustria i a d'altres personatges protestant per la cessió del Rosselló i part de la Cerdanya a França pel Tractat dels Pirineus. Humanista i bibliòfil, reuní una biblioteca de més de 5000 volums.
102	Pau d'Àger i d'Orcau (1592 – 1672)		1659 - 1662	Batlle de Mallorca, de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.
103	Jaume de Copons i de Tamarit (? – 1680)		1662 - 1665	Canonge de la Seu d'Urgell i ardiaca d'Andorra. Posteriorment fou bisbe de Vic (1665 - 1674) i de Lleida (1673 - 1680)
104	Josep de Magarola i de Grau (1612 – 1676)		1665 - 1668	Abat del Monestir de Camprodon
105	Joan Pagès i Vallgornera		1668 - 1671	Canonge.
106	Josep de Camporrells i de Sabater (? – 1677)		1671 - 1674	Canonge de la Seu d'Urgell, ardiaca d'Andorra.
107	Esteve Mercadal i Dou		1674 - 1677	Canonge i ardiaca de Vic.
108	Alfonso de Sotomayor (1608 – 1682)		1677 - 1680	Bisbe de Barcelona (1663 - 1682), després d'haver-ho estat d'Arborea (Sardenya) (1657 - 1663). Autor d'un curiós "Edicte en què se prohibeix menjar, berenar i beure en les esglésies.." (1681).
109	Josep Sastre i Prats		1680 - 1683	Abat de Sant Pere i Sant Pau del Camp, de Barcelona.
110	Baltasar de Muntaner i de Sacosta (1696 – 1711)		1683 - 1686	Paborde de Berga, abat del monestir de Sant Cugat del Vallès (1696 - 1711) i bisbe de la ciutat de Mèxic (1711 - 1712).
111	Antoni de Saiol i de Quarteroni (? – 1705)		1686 - 1689	Canonge de Barcelona.
112	Benet Ignasi de Salazar (1615 – 1692)		1689 - 1692	Bisbe de Barcelona (1683 - 1692), antic monjo benedictí, abat general de la congregació de Valladolid del seu orde. Durant el seu mandat destaca l'actitud pacificadora davant els conflictes que li va tocar viure.
113	Antoni de Planella i de Cruïlles (1688 – 1713)		1692 - 1695	Abat de Besalú. Antic abat de Sant Esteve de Banyoles (1675-1688).
114	Rafael de Pinyana i Galvany		1695 - 1698	Canonge de Tortosa.
115	Climent de Solanell i de Foix (? – 1701)		1698 - 1701	Paborde de la col·legiata d'Àger.
116	Josep Antoni Valls i Pandutxo (? – 1706)		1701	Ardiaca de Sant Llorenç de la seu de Tarragona
R	Antoni de Planella i de Cruïlles (1688 – 1713)		1701 - 1704
117	Francesc de Valls i Freixa (? – 1705)		1704 - 1705	Cambrer del monestir de Sant Pere de Camprodon
118	Josep Grau		1706 - 1707	Degà del capítol de la seu de Solsona.
119	Manuel de Copons i d'Esquerrer		1707 - 1710	Monjo cambrer del monestir de Santa Maria de Banyoles, nascut al Castell de Malmercat.
120	Francesc Antoni de Solanell i de Montellà (? – 1726)		1710 - 1713	Monjo benedictí, prior d'Àger, visitador de l'orde i abat del monestir de Sant Pere de Galligants. Havia assistit a les Corts de Barcelona de 1702. A les darreries del seu mandat assistí a la Junta de Braços (1713) que decidí de prosseguir la resistència armada contra Felip V, tot i que ell resta al marge de la decisió. La seva timidesa política fa que tampoc col·laborés amb els borbònics. Abandona Barcelona abans d'acabar el mandat i durant el setge. És nomenat abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, però els filipistes el desterren.
121	Josep de Vilamala (? – 1720)		1713 - 1714	Sagristà de Sant Esteve de Banyoles
1714 (15 de setembre): Abolició de la Generalitat per decret del duc de Berwick, a conseqüència de la derrota de l'11 de setembre. El Decret de Nova Planta, aprovat en 1716, defineix el nou règim que regula el funcionament polític i social de Catalunya. 1874 - 1875: Durant la Tercera Guerra Carlina es van restaurar les institucions constitucionals pròpies de Catalunya. L'1 d'octubre de 1874[8] els carlins van restaurar la Diputació del General de Catalunya. Sent declarat President el general Rafael Tristany i Parera, que jura els furs a Olot. Aquest fou seguit després pel general Francesc Savalls i Massot.
		Rafael Tristany i Parera (1814-1899)	1 d'octubre de 1874 - desembre de 1874
		Francesc Savalls i Massot (1817-1885)	desembre de 1874 - març de 1875
1914 - 1925: En aquest període, malgrat que no s'havia restablert encara la Generalitat, hom pot donar la consideració de presidents de Catalunya als successius presidents de la Mancomunitat.
		Enric Prat de la Riba i Sarrà	6 d'abril de 1914 - 1 d'agost de 1917	Membre de la Lliga Regionalista
		Josep Puig i Cadafalch	1 d'agost de 1917 - 24 de desembre de 1923	Membre de la Lliga Regionalista
		Santiago Estapé i Pagès	24 de desembre de 1923 - 17 de gener de 1924	Membre de la Lliga Regionalista, President accidental[9]
		Carlos de Lossada y Canterac	17 de gener de 1924 - 30 de gener de 1924	Cop d'estat de Primo de Rivera.
		Alfons Sala i Argemí	30 de gener de 1924 - 25 març de 1925	Membre de la Unión Monárquica Nacional
1931 (17 d'abril): restabliment de la Generalitat de Catalunya, dos segles més tard, arran de la victòria de Francesc Macià a les eleccions del 12 d'abril.
122		Francesc Macià i Llussà (1859 – 1933)	17 abr 1931 - 25 des 1933	Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya Accedeix al càrrec a conseqüència de les Eleccions municipals espanyoles de 1931 i es reafirma en el càrrec en les Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932
		Joan Casanovas i Maristany (1890 – 1942)	25 des 1933 - 31 des 1933	Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya. El 26 de desembre del mateix any, arran de la mort del President Francesc Macià, ocupà interinament la Presidència de la Generalitat.
123		Lluís Companys i Jover (1882 – 1940)	31 des 1933 - 15 oct 1940	Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya, a partir del 5 de febrer de 1939 president en l'exili. Morí afusellat pel règim franquista al castell de Montjuïc. Accedeix al càrrec a conseqüència de la mort natural del President Francesc Macià i Llussà.
1938: La dictadura del general Franco, abans i tot d'acabar la guerra civil, aboleix per segona vegada la Generalitat de Catalunya. Els presidents Companys, Irla i Tarradellas mantenen la institució des de l'exili.
124		Josep Irla i Bosch (1876 – 1958)	15 oct 1940 - 7 maig 1954	Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya, president en l'exili. Accedeix al càrrec a conseqüència de l'afusellament del President Lluís Companys i Jover per part de la dictadura franquista.
125		Josep Tarradellas i Joan (1899 – 1988)	7 ago 1954 - 24 abr 1980	Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya, fins al 29 de setembre de 1977 va ser president en l'exili. Accedeix al càrrec a conseqüència de la dimissió del President Josep Irla i Bosch.
1977 (29 de setembre): segon restabliment de la Generalitat de Catalunya. Josep Tarradellas torna de l'exili com a president.
126		Jordi Pujol i Soley (nascut el 1930)	24 abr 1980 - 16 des 2003	I	Membre de Convergència Democràtica de Catalunya dins la llista de Convergència i Unió Accedeix al càrrec a conseqüència de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i repeteix legislatura en les següents de 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999.
				II
				III
				IV
				V
				VI
127		Pasqual Maragall i Mira (nascut el 1941)	16 des 2003 - 24 nov 2006	VII	Alcalde de Barcelona (1982 - 1997). Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya Accedeix al càrrec a conseqüència de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003.
128		José Montilla i Aguilera (nascut el 1955)	24 nov 2006 - 23 des 2010	VIII	Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya Accedeix al càrrec a conseqüència de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.
129		Artur Mas i Gavarró (nascut el 1956)	23 des 2010 - 12 gen 2016	IX	Membre de Convergència Democràtica de Catalunya dins la llista de Convergència i Unió Accedeix al càrrec a conseqüència de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 i repeteix en la següent legislatura de 2012
				X
130		Carles Puigdemont i Casamajó (nascut el 1962)	12 gen 2016 - 28 oct 2017	XI	Membre de Convergència Democràtica de Catalunya dins la llista de Junts pel Sí, a partir del 30 d'octubre de 2017 president en l'exili. Accedeix al càrrec a conseqüència de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 i és reafirmat en el càrrec en les següents de 2017.
2017 (27 d'octubre): El Senat d'Espanya aplica l'Article 155 de la Constitució en el marc del procés d'independència de Catalunya, destituint el president Puigdemont i el seu govern. El mateix dia, el Parlament de Catalunya va aprovar una proposta de resolució que instava el govern a dictar totes les resolucions necessàries per al desenvolupament de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República, és a dir, a fer efectiva la independència de Catalunya. Tres dies més tard, el president i part del seu govern se'n van anar a l'exili a Brussel·les, mentre que la resta van ser citats a declarar a l'Audiència Nacional i foren empresonats. Puigdemont va mantenir el títol de president a l'exili, mentre que les seves funcions van ser assumides, a Catalunya i de manera interina, per la vicepresidenta del govern espanyol i membre del Partit Popular, Soraya Sáenz de Santamaría.
131		Joaquim Torra i Pla (nascut el 1962)	17 maig 2018[10] - 30 set 2020[11]	XII	11è candidat a la circumscripció per Barcelona, on fou escollit amb la llista de Junts per Catalunya. Accedeix al càrrec a conseqüència de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017. Inhabilitat per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobediència ratificada el 28 de setembre de 2020 pel Tribunal Suprem.[12]
132		Pere Aragonès i Garcia (nascut el 1982)	24 maig 2021 - 8 agost 2024	XIII/XIV	Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions del 14 de febrer de 2021. Accedeix al càrrec a conseqüència de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021.
133		Salvador Illa i Roca (nascut el 1966)	8 d'agost del 2024 - actualitat	XV	Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya a les eleccions de 2024, accedeix al càrrec a conseqüència de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2024.

Notes

1. Aquest article 6.2 diu, en essència, que «el substitueix el conseller primer o consellera primera o el vicepresident o vicepresidenta, si han estat nomenats; altrament, el substitueix el conseller o consellera que ocupi el primer lloc en l'ordre de prelació protocol·lària.»
2. L'apartat 2 de l'article 155 de la Constitució espanyola estableix que «per a l'execució de les mesures previstes a l'apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les Comunitats Autònomes».

Referències

1. Article 2.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006
2. Reglament del Parlament de Catalunya, DOGC, 18 de gener 2006 (consulta: 28-09-15)
3. El President de la Generalitat: Elecció, cessament i funcions. Arxivat 2015-07-14 a Wayback Machine.  PDF
4. «Llei de la presidència de la Generalitat i del Govern (text consolidat)» (pdf) p. 19-20. Barcelona: Publicacions del Parlament de Catalunya, 2011. [Consulta: 28 octubre 2017].
5. «Un informe encarregat pel Parlament conclou que les mesures del 155 són inconstitucionals». Regió7, 25-10-2017 [Consulta: 31 octubre 2017].
6. «Presidències i presidents de la Generalitat de Catalunya». Generalitat de Catalunya, 2003. [Consulta: 26 gener 2011].
7. Molas, Sílvia Marimon. «Vicenç i Bussot, els presidents “perduts” de la Generalitat», 03-10-2020. [Consulta: 21 maig 2021].
8. Guinovart i Escarré, Joan. Tomàs Caylà: un home de la terra. Cossetània Edicions, 1997, p.34. ISBN 8492147679.
9. Puigventós, Eduard «Estapé i Pagès, Santiago». Els diputats de la Mancomunitat de Catalunya, 14-07-2015.
10. «Quim Torra pren possessió com a president de la Generalitat». [Consulta: 17 maig 2018].
11. «DOGC Annex A del 30 de setembre de 2020». Generalitat de Catalunya, 30-09-2020. Arxivat de l'original el 2021-01-20. [Consulta: 30 setembre 2020].
12. «Torra, inhabilitat». [Consulta: 30 setembre 2020].

Vegeu també

• Història de Catalunya
• Història del dret català
• Constitucions catalanes
• Llista de Presidents del Parlament de Catalunya

Enllaços externs

• President de la Generalitat de Catalunya (tancada 31-10-2017, arxiu 28-10-2017, rèplica)