From Wikipedia, the free encyclopedia
La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789.
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Revolució Francesa  | |||
|---|---|---|---|
 Presa de la Bastilla per Jean-Pierre Houël | |||
| Tipus | esdeveniment històric | ||
| Data | 14 de juliol de 1789 | ||
| Coordenades | 48° 51′ 11″ N, 2° 22′ 09″ E | ||
| Lloc | París, Regne de França | ||
| Estat | França | ||
| Resultat | Captura de La Bastilla i inici de la Revolució Francesa | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial. «Fortalesa del secret, i lloc sense justícia, la Bastilla va ser la primera fita de la Revolució». El 14 de juliol de 1789, dia en què la Bastilla és presa per assalt pels Parisencs és, per tradició, considerat com l'inici de la fi de «l'Antic Règim» i el començament de la Revolució Francesa.
La Festa de la Federació va ser organitzada a la mateixa data l'any següent, per coincidir amb el primer aniversari de l'esdeveniment.
El poble havia deixat a la Bastilla moltes víctimes de l'arbitrarietat, però es va haver de rendir a l'evidència en el moment de la seva caiguda, el 14 de juliol de 1789, que no comptava més que un grapat de falsaris, un home jove tornat boig, August Taverner, un noble incestuós i un còmplice de Robert-François Damiens, autor d'una temptativa d'assassinat sobre Lluís XV. Els altres presoners, com el marquès de Sade, ja havien estat transferits en un altre lloc poc abans. «Gairebé buida sens dubte, però sobrecarregada : sobrecarregada de la llarga història mantinguda entre la monarquia i la seva justícia». La imatge revolucionària ha contribuït àmpliament a mantenir el mite d'una Fortalesa protegint calabossos on es podrien les víctimes de la monarquia. De fet, la Bastilla havia perdut part la seva funció de presó d'Estat. Provar que s'era present en el moment de la presa de la Bastilla va jugar un gran paper en la carrera dels que es van anomenar patriotes. 863 certificats de vencedor de la Bastilla van ser concedides com a prova de civisme. La Bastilla era el símbol de la tirania monàrquica.
La importància de la presa de la Bastilla ha estat exaltada pels historiadors romàntics, com Jules Michelet, que n'han fet un símbol fundador de la República. Aquest no era defensat més que per un grapat d'homes, però que va fer prop de cent morts entre els assaltants. N'hi va haver sis entre els assetjats, entre els quals el governador M. de Launay.
Des del 16 de juliol, el duc de Dorset, ambaixador d'Anglaterra i familiar del comte d'Artois, escrivia al Foreign Office: «Així, milord, s'ha acomplert la major revolució del qual la Història hagi conservat el record, i, relativament parlant, si es consideren la importància resultats, no ha costat més que ben poca sang. En aquest moment, podem considerar França com un país lliure».
El poble de París estava inquiet des de feia diversos dies, tement que les tropes estrangeres que s'estaven al voltant de París acabessin sent utilitzades per reprimir la revolució. Una milícia de 48 000 homes havia estat constituïda, però sense armes.
El matí del diumenge 12 juliol de 1789, els Parisencs són informats de la destitució de Jacques Necker, la notícia s'estén per París. Al migdia, al Palais-Royal, un advocat i periodista llavors poc conegut, Camille Desmoulins, puja sobre una taula cafè de Foy i arenga la multitud de passejants i crida a prendre les armes contra el govern del rei.
Als carrers de París i al jardí del Palais-Royal nombroses manifestacions tenen lloc, els busts de Jacques Necker i de Philippe d'Orléans són portats al capdavant dels seguicis. Un dels regiments de cavalleria, dit el Royal-Allemand, carrega la multitud acumulada a les Teuleries. Es compten diversos ferits, i potser un mort entre els avalotadors.
Al començament de vesprada, Pierre-Victor de Besenval al capdavant de les tropes instal·lades a París, dona l'ordre als regiments Suïssos instal·lats al Champ-de-Mars d'intervenir.
A la una de la matinada, quaranta de les cinquanta barreres que permeten l'entrada a París són incendiades. La multitud dels avalotadors exigeix la baixada del preu del gra i del pa - preu que mai no havien atès en el transcurs del segle.
Una remor circula a París : al convent Saint-Lazare era emmagatzemat el gra; el convent és saquejat a les sis. Dues hores més tard, una reunió dels "electors" de la capital es manté a l'Ajuntament. Al capdavant s'hi troba el prebost dels venedors de París, Jacques de Flesselles. Enmig d'una multitud desencadenada, decideixen formar un «comitè permanent» i prenen la decisió de crear una «milícia burgesa» de 48000 homes, per tal de limitar els desordres. Cada home portarà com a marca distintiva una insígnia amb els colors de París, vermell i blau. Per armar aquesta milícia, els avalotadors es fan amb el Garde-Meuble on són emmagatzemades les armes, però també les col·leccions antigues. Per ordre de Jacques de Flesselles 50000 piques van ser forjades. Obeint la multitud les ordres que semblaven provenir del Palais-Royal, parlaven de prendre la Bastilla.
A les 17 hores, una delegació dels electors parisencs torna als Invalides per reclamar les armes de guerra que hi són emmagatzemades. El governador s'atura. El Tribunal no reacciona. Els electors no obtenen les armes.
Davant el rebuig del governador als Invalides, una multitud enorme (de 40000 a 50000 persones) es presenten davant els Invalides per apoderar-se'n per la força. Per defensar els Invalides hi ha canons, però aquests no semblen preparats per obrir el foc sobre els Parisencs. A alguns centenars de metres d'allà, diversos regiments de cavalleria d'infanteria i d'artilleria acampen sobre l'esplanada del Champ-de-Mars, sota l'ordre de Pierre-Victor de Besenval. Aquest reuneix els caps dels cossos per a saber si els seus soldats caminarien sobre els avalotadors. Unànimement, responen no. És l'esdeveniment capital de la jornada. La multitud, que d'ara endavant res no pot aturar, escala els fossats dels Invalides, enfonsa les reixes, baixa als cellers i s'apodera dels 30000 a 40000 fusells de pólvora negra que hi són emmagatzemats així com de 12 canons i d'un morter. Els Parisencs estan d'ara endavant armats.
Precipitats per la multitud dels avalotadors, els electors de la ciutat de París en reunió a l'Ajuntament, envien una delegació al governador de la Bastilla, M. de Launay, amb per a demanar la distribució de la pólvora i de les bales als Parisencs que han de formar una «milícia burgesa». Aquesta delegació és rebuda amb amabilitat, és fins i tot convidada a menjar, però se'n va sense res.
A les 11 hores 30 una segona delegació conduïda per Jacques Alexis Thuriot de la Rozière i Louis Ethis de Corny va al castell de la Bastilla. No pot obtenir res. La multitud dels avalotadors armada dels fusells presos als Invalides s'aglutina davant la fortalesa.
Els vuitanta-dos defensors de la Bastilla i trenta-dos guàrdies suïssos desenganxats del regiment de Salis-Samade obeint als ordres de René-Bernard Jordan de Launay obren foc sobre els avalotadors.
Una tercera delegació va a la Bastilla, en aquesta diputació es troba l'abat Claude Fauchet.
Una quarta delegació va a la Bastilla amb Louis Ethis de Corny altre cop, es presenta davant el marquès de Launay però no obté res. Els soldats de la guarnició de la Bastilla i assetjants es llencen uns sobre els altres.
Un destacament de seixanta-un guàrdies francesos sota l'ordre de Pierre-Augustin Hulin, antic sergent a les Guàrdies-Suïssos es presenta davant la Bastilla. Han portat amb ells cinc canons dels Invalides. Aquests canons són posats en bateria contra les portes i el pont llevadís del castell.
La guarnició de la Bastilla torna les armes, sobre promesa dels assetjadors que cap execució no tindrà lloc si hi ha rendició. Els avalotadors envaeixen la fortalesa, alliberen els set captius que hi eren empresonats i s'apoderen de la pólvora i de les bales. La guarnició de la Bastilla, presa, és portada a l'Ajuntament. Pel camí, M. de Launay és massacrat, el seu cap serà tallat al ganivet. Alguns dels invàlids troben també la mort durant el trajecte. Jacques de Flesselles és assassinat sota l'acusació de traïdoria. Els assetjadors van tenir un centenar de baixes i setanta-tres ferits.
A més a més dels presoners, la fortalesa alberga l'arxiu del tinent de policia de París que és sotmesè a un pillatge sistemàtic. És només al cap de dos dies que les autoritats prenen mesures per tal de conservar aquests rastres de la història. Ni tan sols Beaumarchais, del qual la casa és situada just de cara, no havia vacil·lat a pouar dels papers. Denunciat, els ha de restituir.
Ignorant la caiguda de la Bastilla, Lluís XVI dona l'ordre a les tropes aparcades a París d'evacuar la capital. Aquesta ordre serà portada a l'Ajuntament a les dues de la matinada.
Els caps de M. de Launay i de Jacques de Flesselles i d'altres van ser passejats damunt d'una pica pels carrers de París, fins al Palais-Royal.
A Versalles, en el moment del seu despertar, el duc de Rochefoucauld-Liancourt informa Lluís XVI de la presa de la Bastilla.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
