El Pirineu axial és una serralada força abrupta que té la màxima alçada al massís de la Maladeta (Pic d'Aneto- 3.404m), a la província d'Osca. A Catalunya, el Pirineu axial s'estén des de la capçalera de l'Éssera fins al cap de Creus, amb els cims més importants a Ponent (Pica d'Estats- 3.143m).[1] Cap a l'est, les altituds van decreixent, tot i que la serralada conserva el seu vigor fins a prop del mar (Canigó-2.785m).[2]
El Pirineu axial és format per roques molt antigues (esquistos, pissarres, granit...) originades durant l'era primària, principalment metamòrfiques i plutòniques, que han estat molt deformades i sotmeses a intensos processos erosius. Després d'una fase d'intensa erosió i d'encaixament dels rius, durant el quaternari l'acció de les geleres ha donat al Pirineu axial la seva actual morfologia. Durant els períodes freds quaternaris es van acumular a la serralada grans masses de gel que es van escolar per totes les valls altes pirinenques. Restes d'aquesta acció glacial són els abundants dipòsits morrènics i els nombrosos estanys. En l'actualitat únicament hi ha geleres als vessants ombrívols de la Maladeta, però no arriben a formar veritables llengües glacials.[3]
La zona axial i la nord-pirinenca són separades per la falla nord-pirinenca, que segueix quasi al llarg de tota la serralada.[3]
Existeix el pre-pirineu septentrional i el pirineu meridional paral·lels al pirineu axial i orientats d'est a oest. El vessant septentrional és força més estret que no pas el meridional. Els dos pre-pirineus estan formats per roques sedimentàries (gresos, conglomerats...) o, en general carbonatades dipositades durant les eres secundària i terciària, que apareixen fortament plegades i aixecades i donen lloc a un relleu de cims espadats amb crestes molt marcades i valls profundes.[4]
Són característics d'aquesta unitat els mantells de corriment originats en lliscar la cobertora sedimentària per sobre del sòcol mentre es produeix l'aixecament del Pirineu axial.
Al pre-pirineu predominen els tons clars i bigarrats propis de les roques calcàries. Una altra diferència fonamental entre el pirineu axial i el pre-pirineu resideix en la menor alçada de les serres pre-pirinenques, en pocs casos sobrepassen els 2500m. Les aigües corrents en són les principals modeladores del paisatge.
Geògrafs i geomorfòlegs divideixen les serres pre-pirinenques en diferents unitats estructurals.Així, en la part més occidental de la serralada es distingeixen dues alineacions de serres separades per una depressió:
- Serres Interiors: Sant Gervàs, Boumort, Cadí, Pedraforca…Entre el Llobregat i el Ter s'ha produït un canvi en els materials que constitueixen la serra.Si fins ara els materials predominants eren les calcàries secundàries, a partir d'aquest punt i cap a l'est comencem a trobar materials més o menys margosos alternant amb capes de calcàries, gresos i conglomerats, tots són del terciari inferior. La depressió pre-pirinenca està constituïda per la conca de Tremp. Es tracta d'una faixa llarga i estreta de materials terciaris que s'estén entre les dues alineacions de serralades secundàries que formen en aquest sector els pre-pirineus.
- Serres Exteriors: Montsec, Montclús, Sant Mamet i Mont-Roig. Més enllà del riu Segre aquesta unitat ha desaparegut.[5]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
