Pierre Grimal (15è districte de París, 21 de novembre de 1912 - 5è districte de París, 2 de novembre de 1996) va ser un llatinista francès.
Especialista en llengua, literatura i filologia llatines[1] i en civilització romana, reconegut sobre el pla internacional, va contribuir a promoure el coneixement de l'herència cultural de la Roma antiga, tant per als especialistes com per al gran públic,[2] amb obres com ara el Diccionari de mitologia grega i romana (1951).
Admès a l'Escola normal superior l'any 1932, rebut tercer a l'agregació de lletres clàssiques l'any 1935, va ser membre de l'Escola francesa de Roma (1935-1937).[3] Va ensenyar al liceu de Rennes, i posteriorment, com professor de llengua i de civilització llatines, a les facultats de Caen i Bordeus (de 1945 a 1954), i finalment a Paris-Sorbonne (París IV) durant trenta anys (entre 1952 i 1982).[4] Va ser elegit l'any 1977 com a membre de l'Académie des inscriptions et belles-lettres, de la que n'obtingué la presidència l'any 1985,.[5][6][7][8]
És l'autor molts estudis sobre la civilització romana, de la qual diversos volums a la col·lecció Que sais-je ?, així com de traduccions d'autors clàssics llatins (Ciceró, Sèneca el Jove, Tàcit, Plaute, Terenci, Petroni). Al jubilar-se, va publicar també biografies i les ficcions històriques novel·lades (Memòries de T. Pomponius Atticus, Memòries d'Agripina, El procés de Neró), destinades al gran públic.
Va rebre, com a més notori, el Gran premi Gobert de l'Acadèmia francesa l'any 1987.[9] Durant la seva vida va militar, amb la seva col·lega Jacqueline de Romilly, per la salvaguarda de l'ensenyament de les humanitats a l'ensenyament secundari. Va defensar i promoure la llengua francesa en tant que membre del Comitè d'honor de l'«Associació per a la salvaguarda i l'expansió de la llengua francesa» (ASSELAF), conjuntament amb Philippe de Sant Robert, Roger Minne, Christian de Duve o Maurice Rheims.[10] Va participar en la promoció de la cultura llatina amb l'associació Vita Latina[8] així com amb l'associació internacional Academia Latinitati Fovendae (ALF) amb seu a Roma i de la qual va ser un dels nombrosos cofundadors l'any 1967.[11] Aquesta última té per objectiu difondre la cultura llatina tot posant al dia la llengua d'acord amb les condicions modernes.[12] Va ser director de la publicació de la Revue des études latines entre 1977 i 1989.[13]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
