Pia Almoina de Barcelona
From Wikipedia, the free encyclopedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Pia Almoina és un edifici de Barcelona declarat bé cultural d'interès nacional.[1] Actualment allotja el Museu Diocesà de Barcelona.[1]
Pia Almoina de Barcelona | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici | |||
Part de | Conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
Localització | Pla de la Seu, 2, Bxda. Canonja, 1, Av. Catedral, 4 i Tapineria, 39 | |||
| ||||
Bé cultural d'interès nacional | ||||
Tipus | monument històric | |||
Codi BCIN | 46-MH | |||
Codi BIC | RI-51-0003849 | |||
Id. IPAC | 50 | |||
Id. Barcelona | 1164 | |||
La casa consta de dos cossos d'edifici. El de la dreta, amb façana al pla de la Seu i façana lateral a la baixada de la Canonja, fou bastit al segle xv. Consta de tres plantes, sota una coberta a dues vessants que té el carener perpendicular a la façana principal. El portal, d'arc rodó, té al damunt un relleu amb els atributs de la passió de Jesús, flanquejat per l'escut del Capítol catedralici i la imatge de Santa Eulàlia de Barcelona. A la cantonada hi ha una inscripció amb el nom de la institució, en lletres gòtiques. El cos del segle xvi, adossat al costat esquerre i amb façana al pla de la Seu, és d'una gran simplicitat i reflecteix, bé que austerament, la nova moda renaixentista en les columnetes toscanes de la galeria d'arcs escarsers que culmina l'edifici.[1]
La casa de la Pia Almoina és anomenada sovint la Canonja, perquè fou bastida al lloc de l'antic casal adossat a la muralla romana de Barcelona on, fins a la seva dissolució el 1369, vivia la comunitat de canonges de la catedral, sota l'orde de Sant Agustí. La Canonja fou enderrocada el 1400 i al seu lloc es bastí cap al 1423 l'edifici actual, on s'instal·là la Pia Almoina, institució benèfica fundada el 1009 per al sosteniment diari de cent pobres, i que fins aleshores havia ocupat un edifici que calia enderrocar per construir el claustre de la seu.[1]
A partir del 1542, el capítol catedralici va decidir donar més entitat a la plaça situada davant el portal de la Seu, dotant-la d'una entrada més noble i ample. El 1546 es va construir un nou cos adossat al que hi havia.[2]
Arran de la Desamortització de Mendizábal de 1836, es va extingir la institució i l'edifici va ser ocupat per la Guàrdia Urbana.[2]
El 1989, l'edifici va ser rehabilitat pels arquitectes per Joan Bassegoda i Nonell i Josep Maria Botey per a ubicar-hi el Museu Diocesà.[3]
Arran de les obres, s'hi engegà una intervenció arqueològica, amb la que es pogueren documentar diverses estructures vinculades a diferents fases cronològiques:[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.