Perdiu xerra

La perdiu xerra (Perdix perdix), també coneguda com a perdiu grisa o simplement com a perdiu o perdriu, és un ocell de l'ordre dels gal·liformes. Es caracteritza per habitar ecosistemes variats, la qual cosa ha permès que aquesta espècie hagi sigut capaç d'adaptar-se tant a Europa, el seu àmbit territorial originari, com a Amèrica del Nord, on ha estat introduïda. A la península Ibèrica sol habitar zones per sobre dels 1.600 metres d'altitud, a diferència de la perdiu roja, més comú.^[1]

Perdiu xerra

Perdix perdix
Dades
Font de	ou de perdiu xerra
Envergadura	46 cm
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22678911
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Galliformes
Família	Phasianidae
Gènere	Perdix
Espècie	Perdix perdix Linnaeus, 1758
Distribució

Morfologia

• Fa 30 cm de llargària.
• En comparança amb la perdiu roja, té el plomatge més marronós i les ratlles no tan contrastades.
• Té les parts inferiors més clares i el cap castany rogenc. Potes de color gris i no vermell.
• El mascle presenta una taca castany fosca en forma de ferradura al pit.

Ploma de perdiu xerra.

Subespècies

• Perdix perdix lucida (Altum, 1894)
• Perdix perdix perdix (Linnaeus, 1758)
• Perdix perdix sphagnetorum (Altum, 1894)
• Perdix perdix arenicola
• Perdix perdix armoricana
• Perdix perdix borkumensis
• Perdix perdix canescens
• Perdix perdix furvescens
• Perdix perdix hispaniensis
• Perdix perdix hungarian
• Perdix perdix italica
• Perdix perdix robusta

Reproducció

Parella de perdius xerres

Entre els 1.000 i els 2.000 m d'altitud fa un forat a terra que omple amb herba seca, moltes vegades a la vora d'un camí. A l'abril-maig hi pon 12-18 ous, que la femella cova durant 24 dies. Quasi immediatament després de néixer, els petits, que els dos progenitors alimenten, abandonen el niu i després de dues setmanes ja volen.

Alimentació

Es nodreix amb gra, flors, llavors, cargols, insectes…, més o menys igual que la perdiu roja. Durant els primers deu dies de vida, els pollets de la perdiu xerra només poden menjar insectes i el pares els condueixen als camps de cereals per poder-se-n'hi alimentar.

Si desapareixen els conreus, la perdiu roja és substituïda per la perdiu xerra, que, a la vegada, és més esmunyedissa.

Hàbitat

Es troba, sovint, estesa per la zona d'Europa que no ocupa la perdiu roja, en terrenys oberts i erms, i també semi-desèrtics, i no es troba tant a la península Ibèrica, on es localitza únicament en zones muntanyenques del nord. Fins i tot, un cop acabada la reproducció pugen a la zona alpina i poden coincidir amb la perdiu blanca.^[2]

Distribució geogràfica

Viu a les muntanyes del nord de la península Ibèrica, a tot Europa (llevat de França) i a l'oest d'Àsia. Als Països Catalans és comuna als Pirineus.

Ha estat introduïda a Nord-amèrica i actualment és present al sud del Canadà i al nord dels Estats Units.

Costums

Té el costum de dormir en grups, de tal manera que se situa amb el cap mirant enfora del conjunt, alerta a la presència d'algun enemic.

Observacions

Són objecte de cacera i se'n fan repoblacions.