estat dels Estats Units d'Amèrica From Wikipedia, the free encyclopedia
Pennsilvània (en anglès: Pennsylvania), denominada oficialment Mancomunitat de Pennsilvània (en anglès: Commonwealth of Pennsylvania), és un estat dels Estats Units d'Amèrica, a la regió de l'Atlàntic Mitjà. Travessada pels Apalatxes, la Mancomunitat limita amb els estats estatunidencs de Nova York al nord, Nova Jersey a l'est, Delaware al sud-est, Maryland al sud, Virgínia de l'Oest al sud-oest, Ohio a l'oest,[1] el llac Erie i la província canadenca d'Ontario al nord-oest.
Commonwealth of Pennsylvania (en)  | |||||
| |||||
| Himne | Pennsylvania | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lema | «Virtue, Liberty, and Independence» | ||||
| Sobrenom | Keystone State i Quaker State | ||||
| Epònim | William Penn | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Estats Units d'Amèrica | ||||
| Capital | Harrisburg | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 13.002.700 (2020) (109,01 hab./km²) | ||||
| Llars | 5.106.601 (2020) | ||||
| Idioma oficial | cap valor | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 119.283 km² | ||||
| Aigua | 2,85 % | ||||
| Longitud de la costa | cap valor | ||||
| Banyat per | llac Erie i riu Delaware | ||||
| Altitud | 335 m | ||||
| Punt més alt | Mount Davis (979 m) | ||||
| Punt més baix | riu Delaware | ||||
| Limita amb | Nova York, nord Ohio, oest Ontario, nord-oest Maryland, sud Virgínia de l'Oest, sud-oest Delaware, sud-est Nova Jersey, est Província del Quebec (1787–1791) Alt Canadà (1791–1841) Província Unida del Canadà (1841–1867) | ||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 12 desembre 1787 | ||||
| Organització política | |||||
| Òrgan executiu | Govern de Pennsilvània | ||||
| • Governador | Josh Shapiro (2023–) | ||||
| Òrgan legislatiu | Assemblea General de Pennsilvània , | ||||
| Màxima autoritat judicial | Tribunal Suprem de Pennsilvània | ||||
| Membre de | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | US-PA | ||||
| Codi GNIS | 1779798 | ||||
| Lloc web | pa.gov | ||||
Encara que els suecs i els neerlandesos van ser els primers colons europeus, el rei Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia va recompensar a William Penn, fill de l'almirall William Penn, amb la terra situada entre Maryland i les Jerseys. Penn va anomenar aquesta terra província de Pennsilvània.[2] Penn també va rebre un contracte d'arrendament a la Colònia de Delaware, que va guanyar la seva pròpia legislatura el 1701.[3] Devot quàquer, Penn va intentar crear un refugi de tolerància religiosa al Nou Món.[3] Pennsilvània va atreure quàquers i altres colons d'arreu d'Europa, i la ciutat de Filadèlfia va emergir ràpidament com una pròspera ciutat portuària.[4] Amb la seva terra fèrtil i barata, Pennsilvània es va convertir en una de les destinacions més atractives per als immigrants a finals del segle xvii.[5] Nova York, Pennsilvània, Nova Jersey i Delaware es van conèixer com les Colònies Mitjanes.[6] L'origen del nom "Pennsylvania", va ser creat a partir del cognom Penn i de sylvania, (del llatí medieval, derivat del llatí silva, 'selva, bosc' i el grec ia, 'país'). El nom de l'estat significa "el país boscós de Penn". A la regió de l'Atlàntic (119.283 km², amb una població de 12.702.379 habitants el 2010).
La seva capital és Harrisburg, i les dues ciutats més grans de l'estat són:[7]
Pennsilvània és un dels estats històrics de la nació, en què els fundadors del país van elaborar la Declaració de la Independència i la Constitució.
L'estat de Pennsilvània va legalitzar les apostes esportives el 2018 i les apostes en línia el 2019.[8]
Segons dades del cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia censats 54.245 amerindis nord-americans (0,4%). Per tribus, les principals eren cherokees (10.756), iroquesos (2.606) blackfoot (2.284), lenape (1.356), sioux (1.297), apatxes (700), chippewa (589), shawnee (270) i canadencs i llatinoamericans (2.083).
Excepte l'estreta plana costanera de l'Erie i el SE que forma part de la plana atlàntica, la resta és alta, ocupa una secció dels Apalatxes, molt seccionada per rius (Susquehan-na, Delaware, Ohio). El clima és continental però força humit. Alzinar; boscs de pi roig i claps de roure reboll i una vegetació de coixinets espinosos al cim. Filadèlfia i Pittsburgh, amb les seves àrees metropolitanes, agrupen el 60% de la població total. Encara que eminentment industrial, són importants les activitats agrícoles: conreus de tabac, blat de moro, civada; avicultura i important ramaderia lletera. El gran desenvolupament industrial prové de la riquesa en carbó i la possibilitat de disposar del ferro de Minnesota a través dels Grans Llacs. És el primer estat dels EUA productor d'acer. Habitada per indis algonquins i iroquesos, els primers europeus que hi arribaren, al segle xvii, foren francesos procedents del Canadà. Els suecs, que hi fundaren una colònia el 1643, foren desplaçats pels holandesos i aquests pels anglesos. L'estat va ser escenari de la guerra anglo-francesa (1756-63), i veié després el conflicte entre els colons i els anglesos. Pennsilvània esdevingué independent el 1776 i l'any següent signà la constitució dels EUA. Al començament del segle xix fou iniciada una ràpida expansió industrial impulsada per les millores de transports i comunicacions. A la guerra de Secessió (1861-65) lluità a favor de la Unió.
A la regió també hi ha colònies amish i/o mennonites no gaire grans.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.jpeg)
