From Wikipedia, the free encyclopedia
Penicillium roqueforti és un fong sapròfit dins la família Trichocomaceae. Està estès a la natura, es pot aïllar del sòl, de la matèria orgànica en descomposició i en les plantes. El seu principal ús industrial és la producció de formatges blaus, agents saboritzants, antifúngics, polisacàrids, proteases i altres enzims. Aquest fong és un constituent del formatge Rocafort, formatge Stilton, Danablú, formatge Cabrales i altres formatges blaus que els humans es mengen des de l'any 50 dC; el formatge blau es menciona en la literatura des de l'any 79d.C., quan Plini el Vell menciona el seu bon gust.[1]
 Formatge Blue Stilton, mostrant les venes de Penicillin roqueforti.  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Eurotiomycetes |
| Ordre | Eurotiales |
| Família | Trichocomaceae |
| Gènere | Penicillium |
| Espècie | Penicillium roqueforti Thom., 1906 |
Thom el va descriure l'any 1906, P. roqueforti era inicialment una espècie heterogènia de fong blau-verdós esporulant. Van ser agrupats en diferents espècies basant-se en diferències de fenotip, però més tard es combinà en una sola espècie per part de Raper i Thom (1949). El grup P. roqueforti es va reclassificar l'any 1996 gràcies a l'anàlisi molecular de les seqüències de l'ADN ribosòmic. Abans estava dividit en dues varietats que feien formatges (P. roqueforti var. roqueforti) i que produïa la toxina patulina (P. roqueforti var. carneum), P. roqueforti va ser reclassificat en tres espècies anomenades P. roqueforti, P. carneum i P. paneum.[2]
Com que aquest fong no forma cossos fructífers visibles, les descripcions estan basades en característiques macromorfològiques de les colònies en cultius estàndard en agar i en característiques microscòpiques.[3]
P. roqueforti és conegut com una de les floridures més comunes que espatllen els ensitjats de plantes farratgeres.[4][5][6][7][8] També és una de les diverses floridures que espatllen el pa.
El principal ús és fer formatges com el Roquefort[9] i alguns altres formatges blaus. Algunes de les seves soques es fan servir per produir antibiòtics, saboritzants i fragàncies. La seva textura és quitinosa.
La majoria de les soques d'aquest fong poden produir metabòlits secundaris perjudicials, alcaloides i altres micotoxines sota certes condicions.[10][11][12][13] L'aristoloquè és un sesquiterpenoide produït per P. roqueforti, i és un possible precursor de la toxina PR toxina, que el fong fa en grans quantitats.[14]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.svg){kind=icon}
