Pedro Aranaz y Vides

Pedro Aranaz y Vides (Tudela (Navarra), 2 de maig de 1740 - Conca, Castella, 24 de setembre de 1820) fou un prevere, músic i compositor navarrès.

Pedro Aranaz y Vides

Biografia
Naixement	2 maig 1740 Tudela (Navarra)
Mort	24 abril 1820 (79 anys) Conca (Espanya)
Nacionalitat	Espanya
Religió	Catolicisme
Activitat
Ocupació	Compositor, organista i prevere
Estil	Classicisme
Professors	Lluís Serra i Bernardo Miralles (en)
Alumnes	Manuel Hermenegildo Saiz (en) i Santiago Pradas (en)
Instrument	Orgue

Inicià els seus estudis de música com a infant de cor de la catedral de Saragossa, i durant vuit anys hi va ser deixeble del mestre Lluís Serra. Més endavant regí les capelles de música de Santo Domingo de la Calzada (1763-1765), la Basílica del Pilar de Saragossa (1765-1768), de Zamora (1768-1769) i va guanyar la plaça de la catedral de Conca (1769-1820). Al seu mèrit de compositor, unia una gran instrucció literària. La Lira Sacro-hispana li publicà un ofertori a cinc veus sense acompanyament i un Laudate Dominum a sis veus amb dos cors, i violins, trompes i orgue. Va escriure un «Tractat de contrapunt i composició», en col·laboració amb el mestre Francisco José Olivares, del qual se'n conserven diverses còpies. El 1792 es publicaren a Madrid tres Misereres seus, a quatre i vuit veus; un Motet al Santíssim a quatre veus; una ària a la Mare de Déu dels Dolors; una Salve a cinc veus,^[1] i dos ofertoris de quaresma per a quatre veus.^[2]

Es conserven obres seves als fons musicals de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Berga (BerSE), de la basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries (I) (CdE) i de la catedral de Tarragona (TarC).^[3]

Referències

1. «Pedro Aranaz a l'Enciclopèdia Aragonesa» (en espanyol). Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 1r març 2014].
2. «Obres de Pedro Aranaz y Vides a l'IFMuc».
3. «Obres de Pedro Aranaz y Vides a l'IFMuC. Base de dades dels fons musicals de Catalunya» (en català). IFMuC - Inventari dels Fons Musicals de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2023].

Bibliografia

• Enciclopèdia Espasa Volum núm. 5. pàg. 1203 ISBN 84-239-4505-7